dilluns, 30 d’abril del 2012

Santa Cecília de Molló




Molló és un municipi del Ripollès. El municipi forma part de l'anomenada Vall de Camprodon. Per anar-hi agafarem la C38 que va de Camprodon a Coll d’Ares  

 És tracta d'un nucli de població, documentat ja al 936, any de l'acta de consagració de l'església de Santa Cecília. La localitat apareix esmentada amb el nom de Mollione, encara que podria existir de bastant abans.




Durant el s XI s’inicia la construcció del campanar, que segons algunes cròniques va tenir fins vèlics, al ser Molló al segle XI un punt de disputes constants entre el compte de Besalú, Bernat II “el Tallaferro” i el bescompte de Vallespir.

 L’any 1131, el proper monestir de Santa Maria de Ripoll va rebre importants donacions de la zona. Quan el compte de Barcelona i també de Besalú, Ramon Berenguer III,  va demanar ser enterrat al monestir de Ripoll, li concedia entre altres dominis " l'alodium meum propium quod habeo in comitatu Bisuldunensi, scilicet in parrochia Sanctae Caeciliae de Mollo, sive in villa Malnau [...] ".  Així la parròquia va passar  a dependre jurídicament i administrativament del monestir de Ripoll.

La reconstrucció de la primitiva església data probablement de finals del segle XII, quedant aquesta distribució fins l’actualitat. 
   



Santa Cecília de Molló

L'església de Santa Cecília de Molló. Està formada per una sola nau de considerables dimensions acabada en un absis semicircular, molt més estret que la nau.




L'absis està decorat externament amb un petit fris que es recolza en mènsules. Sobre la capçalera i també sobre la façana oest es poden veure dos petits campanars de cadireta d'un sol ull.




La torre de campanar està adossada al mur nord. Té una alçada total de cinc pisos i va ser edificat en dues etapes diferents (s XI- XII). El pis inferior no té obertures a l'exterior i està decorat amb arcs cecs . El segon pis té una única finestra de mig punt en cada mur. En el tercer pis trobem una finestra geminada amb capitell. La mateixa estructura es repeteix en la quarta planta, si bé les finestres són més esveltes. En el darrer pis troben dos grans òculs,. En 1952, durant les obres de restauració del campanar, es van substituir els capitells de les finestres, que estaven molt deteriorats, per uns de molt més senzills.

 




Al mur de migjorn i al capdavall de la nau, hi ha la porta d'entrada al temple. Aquesta porta forma tot un cos que surt del nivell exterior de la superfície del mur, entre dos peus drets que surten de la paret exterior del temple. Aquesta disposició dota aquest element d'una singular monumentalitat




Fora del coronament esculpit, aquest portal és pobre d'escultura. L'ornamentació del portal és la que és pot veure constantment a l'escola rossellonesa.






Corona la façana una motllura esculpida amb palmetes i tiges, sota la que trobem un fris de dents de serra, un fris d'arcs cecs acabats en mènsules esculpides amb caps humans o de monstres i motius vegetals.

















divendres, 20 d’abril del 2012

CASTELL DE MONTESQUIU




Situat a cavall de les comarques d'Osona i del Ripollès, entre els termes municipals de Montesquiu, Sant Quirze de Besora, Santa Maria de Besora i Sora, el parc té una superfície, relativament modesta, de 547 ha, en gran part en el terme de Montesquiu. El seu territori es troba dividit en dues parts pel curs del riu Ter, força més gran a la riba esquerra i més petita i amb un relleu més suau a la riba dreta


.

El Castell de Montesquiu té, possiblement, el seu origen en l'enclavament d'una torre de vigilància, que va fer edificar el comte Guifré I (el Pilós), al segle IX, situada estratègicament prop del camí que conduïa al monestir de Ripoll.
La primera documentació és del 1285, on figura com a casa fortificada i després passaria a denominar-se castell, primer com a 'de Colobrer' i després 'de Montesquiu'. Amb el de Besora i el de Saderra, formaven un triangle defensiu.




La casa forta o domus de Montesquiu  consta documentalment a partir del 1337 amb motiu d’una venda oferta per Ramon de Conanglell a Jaume de Besora, a causa probablement d’un empenyorament.  

Depenia del castell de Besora i en el transcurs dels segles esdevingué un casal on acabaren residint els senyors de Besora. Posteriorment, les famílies dels Canet i dels Peguera esdevingueren senyors de Besora. Durant la guerra entre la Generalitat i el rei Joan II, el castell visqué jornades agitades amb l’ocupació dels pagesos el 1462 i dos anys després pels capitostos Verntallat i Vilacetrú, que feien costat als remences i al rei.




El sotsveguer de Vic organitzà aleshores una expedició per apoderar-se del castell, però fracassà per la seva condició inexpugnable. Acabada la guerra, el rei Joan II  manà respectar els drets de Bernat de Peguera, senyor de Besora i Montesquiu, i dictà que la família Descatllar no fos mai desposseïda dels seus drets sobre «casa e força de Montesquiu». Els Descatllar acabaren essent senyors del castell, Narcís de Descatllar esdevingué marquès de Besora.




Al segle XVII, Lluís Descatllar, tot i residir a Barcelona, amplia i ennobleix el casal. A ell es deu la construcció de la capella actual i l'ampliació del sector Nord-Est, a més d'altres actuacions que van significar un important canvi en la imatge global de l'edifici.




Durant l’alçament català contra Felip, el castell de Montesquiu serví per tancar-hi presoners borbònics. La família dels Santa Coloma passà a tenir la possessió del patrimoni Descatllar al 1770. El casal de Montesquiu va ser comprat pel barceloní Jeroni Juncadella i Casanoves, essent restaurat del 1917 al 1920 pel seu fill Emili Juncadella, afegint-hi una escala gòtica, una cisterna, una font i un jardí.






 La seva bona conservació també ha estat afavorida per haver estat habitat durant molt de temps i fins a èpoques ben recents. Aquest castell-casal passà a poder de la Diputació de Barcelona l’any 1972 per voluntat de la seva darrera propietària Mercè Juncadella. Avui forma part d’una àrea anomenada Parc Natural del Castell de Montesquiu, integrada dins la xarxa de parcs de la Diputació de Barcelona.




Actualment, i després d'una intervenció que ha conservat els testimonis arquitectònics més significatius dels diversos períodes, el castell ha recuperat el seu lligam amb el territori i s'ha integrat en el conjunt del parc.

El Castell de Montesquiu acull exposicions, l'audiovisual "Temps d'historia i misteri", un punt d'informació del parc i organitza visites guiades.

El pis superior del Castell de Montesquiu s'ha condicionat i equipat recentment com a Centre de Recursos amb l'objectiu de què es puguin desenvolupar convencions, conferències, cursos o reunions de treball, tant per part d'empreses com entitats o organismes, ja siguin públics o privats.



A l’interior esta prohibit fer fotografies.