dimecres, 20 de juny del 2012

SANT ESTEVE D'OLIUS



Per anar-hi agafarem la C55 direcció a Solsona i uns 4 quilòmetres havans d’arribar-hi la C 26 direcció a Berga, a uns 3 Km hi trobareu el trencant que porta fins a Olius.






Sant Esteve d'Olius, és un dels monuments cabdals de l'arquitectura llombarda del darrer quart de segle XI. situada al municipi d´Olius, al Solsonès. Destaca per la seva magnífica cripta.






El temple d’art romànic va ser consagrat l'any 1079, pel bisbe de la Seu, Bernat Guillem. Hi dedicà dos altars, un a dalt, en honor de Sant Esteve  i l'altre a sota, en la confessió o cripta, en honor del Sant Sepulcre i de Santa Maria.




  L'església és un temple de grans proporcions (36 m per 10 m) amb una sola nau de volta de canó, sostinguda per quatre arcs torals. L'absis de semicercle manté l'amplada i l'altura de la nau. En la seva part de fora s'hi dibuixen arquacions segues i lecenes.








La cripta forma un espai rectangular de 10'4 m per 6'28 m, dividit en tres naus de quatre tramades que aguanten arcs de mig punt i voltes d'aresta. L'estança rep llum per tres finestres de doble esqueixada, amb notable pendent cap endins.












L'edifici fou declarat Monument Històric Artístic l'any 1980,  i  bé cultural d'interès nacional, en la categoria de monument històric, per Acord del Govern que publica el DOGC de 31 de març de 2010.



 Cementiri Modernista

Esta situat al davant mateix de l’església

A l'any 1915 és va encomanar el projecte d'un nou cementiri  a l'arquitecte diocesà Bernardí Martorell i Puig, home de confiança del bisbe Vidal i Barraquer. Era un arquitecte d'estil modernista que va rebre la influència d Antoni Gaudi i de Lluís Domènech i Muntaner




L'espai escollit per fer el nou cementiri fou un de roques caigudes, voltades d'alzines. Les roques caigudes simbolitzen la mort, mentre les alzines, sempre verdes, simbolitzen la vida. Vida i mort com expressió d'un cementiri cristià. L'entrada està formada per un arc parabòlic típicament gaudinià.




L'interior és un espai de planta irregular, adaptat al terreny, on les tombes i els panteons són excavats en les roques i segueixen el sentit ascendent de la muntanya. Sobresurt l'esvelta agulla cònica per la seva altura i per la seva execució a base de petites pedres sobreposades que es van apropant fins arribar al cim, acabat amb una doble creu. Al peu d'aquesta creu hi ha la tomba dels rectors d'Olius.




Per tot el recinte hi trobem,  panteons tallats a la roca, però també senzilles creus de ferro forjat i en totes elles el nom de les persones enterrades i la data de la seva mort com a úniques inscripcions. El mausoleu més important es una senzilla capella feta de pedra rústica a la dreta de l’entrada del cementiri.





El cementiri d'Olius integrat en la natura i el paisatge del seu entorn, es un model d’imaginació, expressivitat, llibertat, fantasia i una expressió funerària de l’art Modernista popular única a Catalunya i al món.











divendres, 8 de juny del 2012

LA VALL SALINA DE CARDONA



La Vall Salina de Cardona és un fenomen geològic únic al món, s’explota des del neolític, i la de potassa descoberta per l'enginyer Emili Viader a la primeria del 1900. Al seu voltant es va inaugurar, el 2003, el Parc Cultural de la Muntanya de Sal per divulgar el seu valor i projectar la Muntanya de Sal “una gran muntanya de sal pura que creix a mesura que se’n va extraient” (Aulus Gel·li, citant Cató, s.II d.c.).


La Vall Salina de Cardona és una depressió del terreny amb forma d’el·lipsi allargassada amb una extensió de terreny de 1.800 m de llargària per 600 d’amplada i una superfície de 100 ha, amb unes característiques naturals que l’han fet mereixedora de ser inclosa dins el Pla d’Espais d’Interès Natural de Catalunya. Els afloraments de sal es localitzen dins aquesta depressió, i per això fou coneguda antigament com el Salí, i actualment ho és com a Vall Salina.


L’explotació minera


El sistema d’explotació a cel obert es va mantenir invariable al llarg dels temps fins a la introducció de la pólvora, al segle XVIII, i l’obertura del Pou del Duc, la primera mina de sal subterrània, oberta entre 1902 i 1905. Darrera la nova explotació hi havia la persona de l’enginyer Emili Viader, que buscava a Cardona l’explotació de sals potàssiques com la dels jaciments alemanys.


La descoberta de les sals potàssiques (1912) s’havia de traduir en la segona industrialització de Cardona, després del tèxtil. Es va duplicar la població i es van produir importants transformacions en el seu paisatge urbà i social. Al setembre de 1990 finia l’explotació de la potassa. De l’interior de la terra s’havien extret un total de 37.874.843 tones de mineral, i l’explotació ja havia assolit els 1.308,7 metres de profunditat, essent la mina més profunda del país.


El vell recinte de Mina Nieves ha estat habilitat com a equipament cultural amb la voluntat de plasmar la mil·lenària interrelació establerta entre les persones i la sal. En el marc de les instal·lacions del recinte miner podreu trobar informació sobre la geologia de la vall, la mineralogia de la sal, la seva flora i dels usos que s’ha fet d'aquest recurs.


El Parc Cultural de la Muntanya de Sal ofereix al visitant:

Un passeig per les antigues instal·lacions mineres: Sota la imponent imatge del castellet de l’antic pou d’extracció del mineral Maria Teresa (46 metres), s’estén l’àrea museogràfica que explica la història de l’explotació industrial de la Vall. També es pot veure la maquinària d’extracció mineral del pou, tal com era quan estava en ple funcionament.


Un recorregut guiat a 86m de profunditat: A l’interior de les galeries de la Muntanya de Sal, obertes des de 1997, es manifesten amb tot el seu esplendor i espectacularitat els diferents plegaments i vetes del jaciment i la diversitat de minerals. Un lloc únic al món!

Aquesta informació esta extreta de la pagina :  http://www.cardonaturisme.cat