dilluns, 29 d’abril del 2013

ESGLÉSIES ROMÀNIQUEWS DE TOSES II


Dòrria

Per anar-hi agafarem la N 152 i un cop passat  Planolas  a uns 8 Km trobarem la desviació que ens durà al poble.

Dòrria, esta situat a 1.550 m. d’alçada, és el poble més alt de la comarca del Ripollès i un dels més alts de tota Catalunya.
És també un dels pobles històricament més importants de la vall de Toses. Dòrria apareix documentada ja com a Duaria, l’any 839 dC.



 


Atravessat pel cami reial que unia les valls del Ter amb la Cerdanya, anomenat també Camí dels Carlins pels fets històrics que hi succeïren i per on passa actualment el GR-11-
Dòrria és un poble que ha sapigut conservar tot l’encant i rusticitat dels pobles de l’alta muntanya, fet pel qual gaudeix d’una protecció urbanística especial i està declarat Bé Cultural d’Interès Nacional.

 

Sant Víctor de Dòrria

 El temple fou consagrat pel  Bisbe Nantigís d’Urgell l’any 903. Al llarg de la història s’han afegit diversos elements arquitectònics com la torreta del campanar, formant un bell conjunt arquitectònic que conserva al seu interior unes pintures romàniques de gran valor històric i artístic
 
 

 Les pintures murals romàniques de l’església de Sant Víctor de Dòrria foren descobertes el novembre de 1997 quan, a partir d’un projecte de restauració de l’església promogut per la Generalitat de Catalunya, van aprofitar per realitzar prospeccions a l’absis, a la volta i a les parets interiors per detectar algun indici de pintura de certa antiguitat. Sota cinc capes de guix i calç, agregades al mur en èpoques passades, van aparèixer les primeres mostres de pintura.
En una església on les reformes i les ampliacions arquitectòniques van desdibuixar l’estructura primitiva, era impensable que hi hagués cap resta de pintura mural. Fetes les anàlisis, consultes i prospeccions oportunes es va confirmar la seva originalitat romànica, datable del segle XII.

 


Donada la seva excepcionalitat artística, i per tal de garantir la seva protecció, actualment l’accés a l’interior del temple és controlat, i les visites són limitades. Tot i així, hi ha un servei de visites comentades la majoria de caps de setmana i vacances, per tal de que aquelles persones o grups interessades en visitar el temple i les seves pintures pugui fer-ho (informació a l’Oficina de Turisme de la Vall de Ribes)

Lamentablement nosaltres no vam poder entrar.Per més informació sobre les pintures


 



Fornells de la muntanya

 El poble de Fornells, a una alçada de 1.280 m. d’alçada, se situa al fons de la vall, en una zona on aquesta s’eixampla una mica deixant espai per al horts i prats de dall. El poble està històricament vinculat a Dòrria.

Sembla que l’establiment de Fornells té el seu origen en el refugi hivernal dels habitants de Dòrria, que enlairada, és a l’hivern molt freda i ventosa, contràriament a Fornells, que està més a raser del fred i el vent, i on l’activitat no queda absolutament paralitzada a l’hivern. Encara avui, com a testimoni d’aquesta relació històrica, la parròquia de Sant Martí de Fornells és sufragània de la de Dòrria.



Sant Martí de Fornells

 L’església de Sant Martí de Fornells, és sufragània de la de Sant Víctor de Dòrria, el que estaria justificat pel suposat origen de la població.
El temple és una peculiar construcció romànica (s. XII) que degut a les diverses modificacions i ampliacions en la nau original ha adquirit els volums actuals. La seva imatge rústica i enlairada es veu reforçada per la graciosa escalinata a la façana oriental i pel robust campanar de cadireta.

 
 
 
 


dimarts, 23 d’abril del 2013

ESGLÉSIES ROMÀNIQUES DE TOSES I


 


Toses és un poble situat a la Vall de Ribes. Travessat per la carretera N-152 (Collada de Toses) que uneixen Barcelona i Puigcerdà.

 Història



El municipi de Toses està format per un conjunt de 4 pobles: Toses, Nevà, Fornells de la Muntanya i Dòrria.

Toses és un dels pobles més antics de la Vall de Ribes, citat com a Toses per primer cop el 839 dC. El Castell de Toses, que pertanyia a la família noble de la Cerdanya Urtx, era el centre jurisdiccional de la seva vall.

Nevà ha estat sempre unit històricament al domini feudal de Toses, tot i tenir autonomia parroquial plena, ser tant antic com ell i haver arribat a tenir més habitants censats que Toses.

Fornells de la Muntanya té els seus orígens aparentment com a refugi hivernal dels habitants de Dòrria, per aquesta raó actualment la seva parròquia encara és sufragània de la de Dòrria.ç

Dòrria situat a 1,550 m, és el poble més alt del Ripollès i un dels més alts de Catalunya. El poble apareix documentat el 839 dC i l’església de Sant Víctor de Dòrria es va consagrar l’any 903. És travessat pel Camí dels Carlins, camí reial que unia les valls de Ter amb la Cerdanya El Veïnat d'Espinosa pertany a Dòrria, antigament hi havia la casa comunal de la baronia de Toses i més tard l’escola.




ROMÀNIC EN VIU

L'antiga Baronia  de Toses, acull cada estiu un cicle de concerts Romanic en viu

Aquest Cicle de Concerts té la particularitat que es desenvolupa íntegrament a les esglésies romàniques dels municipis de Toses i Planoles, oferint música en directe als milers d’habitants i estiuejants que durant els mesos de calor s’acumulen en aquestes contrades. Els pobles amfitrions de les actuacions musicals són Dòrria, Nevà, Fornells de la muntanya, Toses i Planoles, tots ells ubicats en els dos citats municipis.




Sant Cristòfol de Toses

En la suposada acta de consagració de la Catedral de la Seu d'Urgell, de l'any 839, ja es fa referència al lloc de Toses i que pertanyia al comtat de Cerdanya. Les primeres notícies fiables d’aquest indret són de l’any 1035, quan surt esmentat en el testament del compte Guifré de Cerdanya.

El temple dedicat a Sant Cristòfol està situat a les afores de la població, en un lloc elevat dominant tota la vall. L'actual edificació va ser construïda en el segle XI i reformada en el XII.



 

Té una única nau, coberta apuntada, està capçada a l'est per un absis semicircular cobert amb volta de quart d'esfera.

El campanar de torre està adossat al mur sud, prop del presbiteri. A la banda oposada de la nau s va adossar una capella posteriorment
 


 
En la part inferior del mur sud, s'obre una finestra en forma d'espitllera, sobre la que veiem un motiu decoratiu amb els carreus en forma de rombe.

En el pis superior trobem una gran finestra de mig punt en cadascun dels seus murs, sobre la que s'obre una altra finestra. 


 

La porta d'accés s'obre en el mur sud. Té forma rectangular, coberta per una senzilla llinda. L'element més interessant és la ferramenta que encara es conserva, tot i que s'han perdut alguns elements. A cada batent trobem cinc tiges, que en arribar als extrems es bifurquen i es converteixen en volutes en forma de cargol. A cadascuna d'aquestes tiges la creua una altra igual en sentit vertical.

 

L'interior de l'absis estava decorat amb pintures murals del segle XIII, que en 1952 van ser arrencades i traslladades al Museu Nacional d'Art de Catalunya.

Entre elles es troba el pantocràtor. No podem contemplar la seva cara, ja que s’ha perdut, ni la ma esquerra. Si que ens ha arribat la ma dreta, amb la que sosté un llibre. L’envoltava el tetramorf, del que nomes s’han conservat alguns fragments

 
 

La part interior de la finestra també està decorada amb Caín i Abel presentant els fruit del treball a Déu.

Durant una campanya de restauració efectuada en el temple, es van descobrir alguns petits fragments de pintures murals a la volta de la nau, que s'han restaurat i conservat in situ.

 Les claus per visitar-la cal demanar-les a Can Pep


 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

dijous, 11 d’abril del 2013

SANT CLIMENT DE TAÜLL

 
 


Sant Climent de Taüll esta situada a la localitat de Taüll, al terme municipal de la Vall de Boí.

Com la resta d'esglesies de la Vall de Boí, la de Sant Climent de Taüll fou objecte de la venda i bescambi l'any 1064 pels comtes de Pallars Sobirà als comtes de Pallars Jussà, juntament amb el castell d'Erill i altres posesions.

 


El primer esment específic de l'església és del 1123, el 10 de desembre fou consagrada per Sant Ramon bisbe de Roda just un dia abans de consagrar Santa Maria de Taüll, església amb la qual compartí parroquialitat durant gairebé tota l'edat mitjana. Encara cal comptar una tercera església, a Taüll: San Martí, que fou, possiblement, la primitiva parròquia. La data de consagració consta en una pintura mural romànica a l'interior mateix de l'església.





És de planta basilical amb tres naus, un absis, dues absidioles, i una torre situada a la façana meridional cap a l'orient, molt a prop dels absis.  L'estructura de l'edifici és rústica, amb la pedra dels murs sense tallar. Aquests no tenen finestres, i són els seus vans les portes, la de migdia i l'occidental. La construcció de la coberta és molt primitiva i rústica. Les bigues estan superposades i esteses de mur a mur sense atirantar, de manera que formen una armadura central des d'on es distribueixen les altres bigues que sostenen el sostre.




Els murs meridional, oest i nord no tenen cap mena d'ornamentació i només es veuen interromputs pels vans de les portes. L'aparell, però, fet de carreus mitjans ben tallats i disposats en filades regulars, formen una decoració austera però bonica.

En els absis s'aplica una decoració llombarda molt simple i harmoniosa. L'absis central està decorat per grups de quatre arcs cecs dobles, separats per mitges columnes. Sobre ells corre un fris com el que s'ha vist en algunes de les columnes de l'interior. El tram central té una finestra i sobre els laterals hi ha sengles vans en forma d'ull de bou. Les absidioles també porten la mateixa decoració llombarda, però amb grups de tres arcs cecs en lloc de quatre. Tenen una finestra cada un.



El campanar

 La torre campanar és quadrada, encara que edificada molt a prop del gruix de l'edifici, a l'angle del mur sud, al costat de la capçalera. És alta i esvelta, com totes les torres llombardes aixecades a la vall de Boí. Correspon al grup de torres contemporànies de les italianes edificades el s.XII, que es van construir molt més elegants que les de l'etapa anterior.
 

 

 Consta de cinc pisos assentats sobre un sòcol massís bastant alt. A les quatre cares de cada pis es repeteix la mateixa decoració i el mateix nombre de finestres. Al sòcol hi ha una sola finestra més els cinc arcs cecs. A la resta de pisos varia el nombre de finestres, separades per columnetes. El seus capitells estan disposats perpendicularment al mur de la torre.
 
 
 

Els tres últims pisos porten a manera d'imposta una decoració com la dels absis. Al fris superior hi ha incrustacions de ceràmica i amb un color diferent del de la pedra. A tots els pisos, però, es repeteix el mateix grup de cinc arcs cecs, i entre cada nivell es troba un fris de dents de serra. Completava la decoració exterior una decoració pictòrica, que està gairebé del tot desapareguda; en queden algunes restes a la cara nord del campanar, la menys afectada per la llum solar.

L'interior


Les tres naus estan separades per tres columnes, i no tenen finestres a l'exterior. Les columnes són cilíndriques, fetes de pedra amalgamada. Algunes surten directament des de la roca, mentre que d'altres s'assenten sobre una base molt simple. En la part superior estan adornades amb un collarí, típica decoració llombarda, sobretot d'exteriors. Aquestes columnes no tenen capitells i estan rematades amb àbacs molt senzills, sobre els quals s'assenten els arcs. Al capdamunt, s'eleva el mur, que té prou alçada per donar lloc als dos vessants de la teulada.
 






La capçalera està composta per un absis central i dos laterals més petits (absidioles). En aquest cas s'ha fet servir la volta. En les arcuacions i finestres s'observa una feina de pedra tallada m'es acurada i de més qualitat
 




Pintures murals

 







En el seu origen tota l'església va estar revestida amb decoració policromada, les parets de les naus, l'absis, i les columnes. S'han conservat a través dels segles les pintures de l'absis central, d'una de les absidioles i de les claus dels altres arcs. Aquestes pintures van ser traslladades a principis del s XX al Museu Nacional d’Art de Catalunya per protegir-les i conservar-les adequadament, evitant una possible venda i exportació als Estats Units. Les de l'absis central van ser reproduïdes in situ, amb una còpia exacta.  




Tota la closca de l'absis central (de 4 m. de diàmetre) estava recoberta de pintures murals que es conserven en el MNAC. Representen el Pantocràtor  posat en una màndorla perlada, assegut en una franja transversal que està decorada amb dibuixos vegetals. A l'altura de les seves espatlles estan dibuixades les lletres gregues Α i Ω, com a símbols del principi i el fi. El Crist en Majestat està en actitud de beneir amb la seva mà dreta, mentre que a l'esquerra sosté un llibre obert, el llibre de les escriptures, en el qual pot llegir-ne: «Ego sum lux mundi», que significa: Jo sóc la llum del món. Es tracta d'una de les pintures romàniques  més importants d'Europa
 
Està vestit amb una túnica grisenca i embolicat amb un mantell blavós. Els seus peus nus descansen sobre una semiesfera, sortint de la màndorla. Al seu voltant es veuen quatre àngels que porten els atributs dels quatre evangelistes i dos serafins de sis ales, en les quals s'han dibuixat sis ulls.
 
La zona inferior mostra un fons de to blavós sobre el qual estan dibuixades les figures de la Mare de Déu i cinc apòstols, sota arcs rebaixats que recolzen sobre capitells foliats. La Mare de Déu està vestida amb una túnica blanca i un mantell blau.




Talles de fusta policromades i altres objectes
 
Actualment es pot veure a l'interior de Sant Climent de Taüll la imatge restaurada del Crist Salvador coronat i en majestat (assegut en un tron). Aquesta talla, data del s XIII, devia formar part d'un frontal d'altar romànic, semblant al de Santa Maria de Taüll, on hi ha una figura de característiques similars.
 
Una altra imatge conservada a Sant Climent de Taüll és una imatge de la Mare de Déu amb el Nen a la falda, obra del s XIII, la procedència de la qual no és del tot segura.
 
Encara, una altra imatge policromada que es conserva actualment en aquesta església és un Crist crucificat molt semblant a la imatge procedent de Santa Maria de Taüll que es conserva en el Museu Nacional d'Art de Catalunya, amb la diferència que la creu que fa de suport en aquest cas sembla l'original.