La millor manera d'arribar-hi és agafant la
carretera E15 o l'autopista AP7, i abans d'arribar a La Jonquera agafar la
carretera direcció a Cantallops, agafant allà una pista de muntanya d'uns 6 km.
Hi ha una altra pista des de Sant Climent Sescebes, més llarga i en pitjor estat
El castell de Requesens
està situat sobre un turó, que domina totes les valls meridionals del puig
Neulós, a uns 7 km a l'est del veïnat de Requesens. El seu terme correspon al
de l'antic poble de Requesens del municipi de la Jonquera.
La construcció d'aquest primer
castell documentat a Requesens s'inscriu en les disputes entre els dos comtats
arran de la seva separació a finals del segle X. Els comtes de Rosselló en mantingueren el domini, dintre del comtat
d'Empúries, fins a la seva extinció. La senyoria de Requesens els fou
reconeguda a la convinença entre els comtes respectius de l'any 1075 i el
domini sobre el castell torna a ser
citat en la renovació d'aquella el 1085.
Tots aquests personatges devien
fidelitat al comte d’Empúries i també al vescomte de Peralada, dintre dels
territoris dels quals es trobava la fortalesa. Durant el s XII, els
enfrontaments entre tots aquests, arran de l'aliança entre els Rocabertí,
vescomtes de Peralada, i els comtes de Rosselló, féu del castell de Requesens
un viu factor de conflicte. Per pacificar la zona, el nou senyor del Rosselló,
el comte-rei Alfons el Cast, renuncià llavors als drets que li corresponien
sobre Requesens a favor del comte d’Empuries, que n'obtingué així el domini
ple.
Del castell antic queden molt
poques restes, situades a la zona del recinte superior, que en el s XIII, en
construir el nou recinte exterior, es coneixia com a fortalesa major o de
dalt.
Durant la croada contra la Corona d’Aragó, el
castell i el seu senyor, el comte d’Empúries, restaren fidels a Pere el Gran.
En aquesta guerra fou assetjat pels francesos, però no aconseguiren prendre'l.
Però el 1288 fou fugaçment ocupat i saquejat per un exèrcit francès al servei
de Jaume II de Mallorca , que envaí l’Empordà.
Pere I d’Empúries adquirí dels
Castellnou la senyoria del castell de Requesens, completant-hi així el domini
comtal. Es mantingué sota domini dels comtes d'Empúries fins a la reversió del
comtat a la corona el 1402 .
Entre 1893 i 1899 fou totalment
reconstruït pels seus propietaris, els últims comtes de Peralada residents al
territori.
De l'edifici medieval sembla que persisteixen poc més que uns panys de
baluards, la torre quadrada del nord i una part de la porta del recinte
superior. Es conserven fotografies excepcionals d'abans i durant el procés de
reconstrucció.
L'edifici actual té tres recintes
fortificats, amb torres rodones i quadrades, portals, merlets i matacans de
gran espectacularitat. Al recinte inferior destaca l'àmplia capella, en la qual
es reaprofitaren elements romànics d'altres edificis de la zona (els arcs de la
portalada de Santa Maria de Requesens) i de procedència francesa (el timpà i
els relleus de sobre la porta), les cavallerisses i diferents reixes de forja
que imiten motius de reixes medievals. També hi ha alguns edificis de servei,
entre els quals unes cuines. El segon recinte, més limitat, té una atractiva
porta fortificada. El recinte noble o superior inclou diferents estances, la
gran sala (actualment tancada), amb una xemeneia de pedra i uns finestrals amb
uns porticons que es veuen de lluny, molt teatrals i característics, i una
torre talaia rodona (també inaccessible), que és el punt més elevat del
monument. Tant el gran pati del primer recinte com l'entorn del castell
s'enjardinaren amb espècies vegetals autòctones i foranes pensades per fer
ressaltar el conjunt, que s'hi han aclimatat i naturalitzat.
El 1923 el castell i tota la immensa propietat
annexa van ser adquirits pels germans Pere i Joan Rosselló, industrials
mallorquins que explotaren intensivament el bosc de la zona. Pocs anys després
1927 aquests el tornarien a vendre, a Joaquim de Arteaga, duc de l’Infantado, i
empresari, que el conservà i hi residí esporàdicament.
El 1936, a l'inici de la Guerra
Civil Espanyola, va ser brutalment saquejat. Després de la guerra, el any 1942,
el duc va vendre tota la propietat i el castell a la companyia Borés S.A.,
firma interessada únicament en l'explotació del bosc. El castell l'ocupà un
destacament militar durant tots aquests anys amb l'objectiu de controlar
l'activitat dels maquis. Els militars van modificar algunes dependències i van malmetre els interiors i alguns merlets.
El 1955 fou venut als seus
actuals propietaris, els socis Miquel Esteba i Josep Pijoan. Tot i
que el castell no ha tornat a estar habitat i el seu interior, propi d'una
mansió vuitcentista, està totalment desmantellat i ha sofert recentment alguna
bretolada que ha obligat a tancar l'accés a una part del recinte superior per
seguretat.
El castell de Requesens
constitueix un dels millors exemples d'arquitectura neomedieval que es conserven a Catalunya. Malauradament,
ni els recursos dels seus actuals propietaris ni l'interès de les institucions
no estan a l'alçada de la seva importància.
