MOLT BONES FESTES

SAN JOAN DE LES ABADESSES

Guifré el Pelós va fundar el monestir de San Joan a les darreries del s.IX, en el seu esforç de repoblar les terres de la Catalunya central reconquerides als àrabs. La gent que vivia escampada per la vall s’insta-là  al voltant del monestir  i així fou com nasqué la vil·la;  a poc a poc , la població va anar augmentant . 

El poble mantenia una discreta relació, i fins i tot dependència amb el monestir, però en època moderna i contemporània el govern del monestir i de la vil·la es va anar distanciant

Vila Vella

A l’edat mitjana era coneguda com a Vila Nova. Creada a principis del segle XIII per iniciativa dels abats Pere de Soler i, posteriorment, Ramon de Blanes als antics camps monàstics del Vinyal.

Fou organitzada segons l’esquema de les ciutats romanes: una trama de carrers paral·lels i perpendiculars amb una plaça principal com a centre. Aquest traçat és poc habitual comparat amb d’altres viles medievals.

Plaça Major

Anomenada originàriament El Mercadal era el centre de vida social i d’intercanvi econòmic de la Vila Nova (actual Vila Vella). L’any 1230 Jaume I el Conqueridor va donar permís per a fer-hi el mercat setmanal. 

Voltada per cases porxades, conserva algunes columnes amb elements gòtics. A la banda nord-oest, els porxos havien estat dobles i acollien una taula de pedra en la qual els paraires i teixidors amidaven els seus draps.

Sant Miquel de la Infermeria

D’estil romànic, data del segle XII i formava part del clos monàstic juntament amb el Monestir i el Palau de l’abadia. Fou la capella de la infermeria del monestir utilitzada pels religiosos que no podien assistir al culte de la comunitat per malaltia o vellesa.

 Actualment tan sols se’n conserva la base dels murs ja que va ser enrunada durant la Guerra Civil per tal de construir el pont de la Plana amb les seves pedres.

Església de Sant Pol

Situada després del Pont Vell, és on va aparèixer el primer nucli urbà anomenat del Raval. Des dels seus orígens l’església era la parròquia dels vilatans.

 L’església actual data del segle XII i està dedicada a Sant Joan i Sant Pau, representats flanquejant el Crist en Majestat en el timpà esculpit de sobre la porta (conservat al museu del Monestir).

Patí importants danys en el terratrèmol de 1428 i en guerres posteriors. Durant l’època barroca fou àmpliament reformada.

L'actual estat sense les parets laterals i l’edificació romànica visible la converteix en un original conjunt pedagògic, ja que permet entendre el procés de construcció de les esglésies de l’època.

Des del 1997 acull el monument a la Sardana, obra de l’escultor santjoaní Francesc Fajula.

 Pont Vell 

 El primer pont de la vila sobre el riu Ter data del 1138, era d’estil romànic i amb un sol arc. Fou malmès pel fort terratrèmol que va sacsejar la vila el 1428 i va ser reedificat en estil gòtic, amb una arcada molt esvelta que el converteix en el pont gòtic amb més llum de la península. Durant la retirada republicana al final de la Guerra Civil espanyola va ser dinamitat i el 1976 es va reconstruir amb la gran volta gòtica i les arcades romàniques.

La Muralla

Voltava tota la Vila Vella protegint-la dels atacs de l’exterior. Constava de 24 torres i 6 portals d’accés. Actualment, es poden observar algunes restes de l’antiga muralla especialment al Parc de la Muralla, on s’obria el portal de ponent i on podem contemplar un fragment considerable de muralla i les restes d’una de les torres.

L'era d'en Serralta

 És una era tancada que inclou una pallissa amb arcada gòtica. Les seves parets perimetrals són part de la muralla medieval i d'una de les seves torres de vigilancia.

Casa Maragall

Situada al carrer Major de la Vila Vella, és la casa on va estiuejar-hi el poeta Joan Maragall. Hi va escriure La Vaca Cega i els Goigs de la Verge de Núria. Gràcies a l’estada a la vila, va conèixer també la llegenda del Comte Arnau, de la que en feu un magnífic poema.

 .

 Monestir

El monestir te una amplia informació, al bloc, ja que per si sol és una autentica maravella del romànic.

http://www.racons-miquel.blogspot.com.es/2011/12/joies-del-romanic-catala-monestir-de.html

  

SANT ESTEVE DE LLANARS

Possiblement es tracti d'un edifici existent ja al sXI. La primera notícia documental la trobem en un document del 1118 esmentant aquesta parròquia. També ens consta la seva consagració, amb data 10 de novembre de 1168, per Guillem de Peratallada, bisbe de Girona

 Es tracta d’una construcció romànica d’una sola nau, coberta amb una volta de canó, i amb un absis semicircular a l’est. A cada ala del creuer hi ha una capella afegida a l’estructura original; pel vessant sud hi ha la sagristia, d’època posterior. Al seu interior acull un valuós frontal d’altar.

L’església presenta una notable dissimetria entre els murs interiors laterals. El mur de cara nord és totalment llis, mentre que el del sud presenta dues pilastres. Aquesta mateixa asimetria és a les façanes; les de migjorn i l’absis estan ornamentades amb dos frisos sota ràfec, un amb dent de serra, i l’altre de mènsules llises; el mur del nord és totalment llis, llevat d’una senzilla motllura.

L’asimetria també es manifesta en l’estructura constructiva dels murs; es combinen els carreus perfectament tallats i polits, amb altres de mida petita, ben escairats, però sense polir.

De la façana principal cal destacar un portal amb llinda i timpà llis, i el campanar. Sobre la porta hi ha quatre mènsules i uns senyals que indiquen l’existència, en èpoques pretèrites, d’un cos avançat. Més amunt és visible una simple motllura horitzontal llisa i una finestra de doble esqueixada. Per sobre s’aixeca el campanar, que originàriament era d’espadanya i únicament tenia dues obertures; posteriorment fou convertit en una torre quadrada, coronada per una teulada piramidal.

La porta està formada per dos arcs de mig punt en degradació, i adovellats; a l’interior d’aquests hi ha dues arquivoltes sostingudes per dues parelles de columnes.

 L’arquivolta exterior té incrustats uns poms rodons, mentre que la interior té forma de corda helicoïdal. Les bases de les columnes estan molt malmeses; els fusts són cilíndrics, llisos i mancats d’ornamentació, i els capitells presenten decoracions.

En els dos capitells exteriors, tot i estar molt erosionats, encara s’aprecien elements decoratius vegetals i animals.

 Pel que fa als interiors, el de mà esquerra, mirant la façana, presenta unes àguiles dempeus amb el pit descobert, les ales esteses i les urpes agafades a un collarí. El disseny, l’esquema d’aquests animals i la tècnica amb què van ser obrats responen a una labor rudimentària. El capitell de la dreta presenta dos nivells de fulles. La portalada s’adscriu a les obres influïdes pels corrents rossellonesos.

La porta de fusta, realitzada l’any 1694, si fem cas de la data gravada en els porticons, és una obra molt ben executada; destaca el treball de forja amb què fou reforçada i decorada.

ESGLÉSIA DE SANT JULIÀ DE VALLFOGONA DE RIPOLLES

L’edificació primitiva existia ja a l'inici del segle X (904) i fou costejada per l’abadessa Ranlo. L’any 961 fou consagrada per Ot, bisbe de Vic.

L’any 1200 és reedificada pel senyor de Pinós. Al segle XV com a conseqüència dels terratrèmols es va enderrocar la volta del temple romànic i només en quedà la façana, que està formada per cinc arcs de mig punt en gradació. Les arquivoltes senars són adovellades, mentre que la quarta està esculpida amb pinyes en honor al senyor de Pinós i la segona és llisa.

Les dues arquivoltes parelles es recolzen en quatre columnes amb els seus capitells esculpits. L’erosió fa que costi reconèixer les figures humanes i animals que s’hi van esculpir

Un gran augment demogràfic a la zona va provocar que en l’any 1756 es decidís refer el temple d’acord amb els gustos estètics de l’època i dotant-lo de tres naus. Es va iniciar la construcció per la capçalera, però les obres no es van acabar. El conjunt ofereix un aspecte singular, ja que la capçalera barroca és de grans dimensions i contrasta amb la sobrietat de mides de la part romànica, l’antic frontis amb el portal d’accés .

A primers dels 70 hi caigué un llamp i des de llavors ha resultat inservible.

Recentment s’ha actuat per assegurar el frontal però la nau està en avançat procés de degradació.
Van començar les obres de restauració però sembla que estan aturades.