racons: SAN JOAN DE LES ABADESSES

Guifré el Pelós va fundar el monestir de San Joan a les darreries del s.IX, en el seu esforç de repoblar les terres de la Catalunya central reconquerides als àrabs. La gent que vivia escampada per la vall s’insta-là al voltant del monestir i així fou com nasqué la vil·la; a poc a poc , la població va anar augmentant .

El poble mantenia una discreta relació, i fins i tot dependència amb el monestir, però en època moderna i contemporània el govern del monestir i de la vil·la es va anar distanciant

Vila Vella

A l’edat mitjana era coneguda com a Vila Nova. Creada a principis del segle XIII per iniciativa dels abats Pere de Soler i, posteriorment, Ramon de Blanes als antics camps monàstics del Vinyal.

Fou organitzada segons l’esquema de les ciutats romanes: una trama de carrers paral·lels i perpendiculars amb una plaça principal com a centre. Aquest traçat és poc habitual comparat amb d’altres viles medievals.

Plaça Major

Anomenada originàriament El Mercadal era el centre de vida social i d’intercanvi econòmic de la Vila Nova (actual Vila Vella). L’any 1230 Jaume I el Conqueridor va donar permís per a fer-hi el mercat setmanal.

Voltada per cases porxades, conserva algunes columnes amb elements gòtics. A la banda nord-oest, els porxos havien estat dobles i acollien una taula de pedra en la qual els paraires i teixidors amidaven els seus draps.

Sant Miquel de la Infermeria

D’estil romànic, data del segle XII i formava part del clos monàstic juntament amb el Monestir i el Palau de l’abadia. Fou la capella de la infermeria del monestir utilitzada pels religiosos que no podien assistir al culte de la comunitat per malaltia o vellesa.

Actualment tan sols se’n conserva la base dels murs ja que va ser enrunada durant la Guerra Civil per tal de construir el pont de la Plana amb les seves pedres.

Església de Sant Pol

Situada després del Pont Vell, és on va aparèixer el primer nucli urbà anomenat del Raval. Des dels seus orígens l’església era la parròquia dels vilatans.

L’església actual data del segle XII i està dedicada a Sant Joan i Sant Pau, representats flanquejant el Crist en Majestat en el timpà esculpit de sobre la porta (conservat al museu del Monestir).

Patí importants danys en el terratrèmol de 1428 i en guerres posteriors. Durant l’època barroca fou àmpliament reformada.

L'actual estat sense les parets laterals i l’edificació romànica visible la converteix en un original conjunt pedagògic, ja que permet entendre el procés de construcció de les esglésies de l’època.

Des del 1997 acull el monument a la Sardana, obra de l’escultor santjoaní Francesc Fajula.

Pont Vell

El primer pont de la vila sobre el riu Ter data del 1138, era d’estil romànic i amb un sol arc. Fou malmès pel fort terratrèmol que va sacsejar la vila el 1428 i va ser reedificat en estil gòtic, amb una arcada molt esvelta que el converteix en el pont gòtic amb més llum de la península. Durant la retirada republicana al final de la Guerra Civil espanyola va ser dinamitat i el 1976 es va reconstruir amb la gran volta gòtica i les arcades romàniques.

La Muralla

Voltava tota la Vila Vella protegint-la dels atacs de l’exterior. Constava de 24 torres i 6 portals d’accés. Actualment, es poden observar algunes restes de l’antiga muralla especialment al Parc de la Muralla, on s’obria el portal de ponent i on podem contemplar un fragment considerable de muralla i les restes d’una de les torres.

L'era d'en Serralta

És una era tancada que inclou una pallissa amb arcada gòtica. Les seves parets perimetrals són part de la muralla medieval i d'una de les seves torres de vigilancia.

Casa Maragall

Situada al carrer Major de la Vila Vella, és la casa on va estiuejar-hi el poeta Joan Maragall. Hi va escriure La Vaca Cega i els Goigs de la Verge de Núria. Gràcies a l’estada a la vila, va conèixer també la llegenda del Comte Arnau, de la que en feu un magnífic poema.

Monestir