Que passeu unes Bones Festes en companyia dels
vostres essers estimats.
dilluns, 24 de desembre de 2012
dilluns, 29 d’octubre de 2012
BESALÚ
La ciutat comtal de Besalú
tingué un esplendor que ha quedat marcat en els seus carrers i monuments que el
configuren com un dels conjunts medievals més interessants i ben conservats de
Catalunya. La
seva història es detalla observant els seus edificis i passejant pels seus
carrers impregnats d’història que fan que es gaudeixi dels petits racons i
detalls on encara avui les pedres parlen.
Besalú va començar a tenir
importància com a capital de Comtat independent després de la mort de Guifré el
Pilós, condició que va perdre en morir Bernat III per manca de descendència.
L’origen de la ciutat fou
el castell, que ja trobem documentat al segle X , situat al cim d’un turó on hi
ha les restes de la canònica de Santa Maria.
Els edificis que anem
trobant representen un dels llegats monumentals més notables de l’època
medieval catalana.
Al 1966 el poble va ser
declarat “Conjunt Històric-artístic Nacional” pel seu gran valor arquitectònic.
EL PONT VELL
Fundat el segle XI, i
reconstruït al llarg del temps. Es un pont de set arcades i caracteritzat per
tenir forma angular degut a l’assentament dels pilars sobre pedres naturals del
riu. Te 105 metres de llarg i uns 30 metres d’alçada incloent la torre de
defensa.
En l’època medieval
s’instal·là el pagus comtal a la torre fortificada,
Ve ser dinamitat durant la
guerra civil i reconstruït posteriorment per l’arquitecte Pons Sorolla sota el
criteri de la Direcció General d’Arquitectura. Actualment és el símbol de la
Vila i el lloc d’accés més adequat a la Vila vella.
MONESTIR DE SANT PERE
La comunitat benedictina
estava formada per dotze monjos, a partir del 1111 , any en què va acabar el
Comtat, l’abat esdevingué la primera autoritat de la població i el monestir
gaudí d’una gran influència política durant els segles XII i XIII.
Aquesta església té la
peculiaritat de tenir un deambulatori, pas exclusiu de peregrins en l’època
medieval , ja que la peregrinació a la
vila en aquella època era molt important, ja que comte amb l’antic hospital de
Sant Julià, que precisament era el lloc d’hostalatge de peregrins. Dins l’església
també hi trobem les tombes dels més notables abats del monestir i una fossa
comú dels monjos .Totes les tombes tenen el símbol d’un cap d’esquelet per
representar la igualtat de tothom davant la mort. La pedra de construcció d’aquesta
església i altres edificis medievals del poble és el travertí, extreta de
canteres de Serinyà.
La façana de Sant Pere té
un finestral molt especial on veiem: dos lleons, símbol de la força, el poder i
la protecció que oferia l’església. Sota els lleons, representat per un simi i
una serp , trobem el mal i el paganisme.
L’home queda protegit del mal en entrar dins l’església
ESGLÈSIA DE SANT VICENÇ
Documentada a l’any 977 en
època del Comte Bisbe Miró, és la parròquia del poble. Es una església romànica
amb algun element de transició al Gòtic , ens ho demostra la rosassa i el
finestral .
A l’interior hi trobem la tomba gòtica de Pere de Rovira que va
portar les relíquies de Sant Vicenç fins a Besalú l’any 1413.
EDIFICI DE LA CURIA
REIAL
Edifici noble del segles
XIII i XIV. Va ser habitat per diferents famílies, cristianes i després jueva (
Astruc David 1300-1362) passant per últim a la família de Bernat Cavaller,
procurador del Rei.
Actualment és un edifici
dividit en tres plantes. A la Part superior hi trobem la sala Gòtica que
conserva un enteixinat de fusta del segle XIV i uns magnífics arcs ogivals. A
la planta baixa s’hi ha instal·lat un espai cultural que permet al visitant
completar la informació de Besalú a través d’un audiovisual.
LA CASA CORNELLÀ
Considerada un dels
edificis romànics civils més ben conservats de tot Catalunya. Data de finals
del segle XII, i mostra una estructura civil romànica. A la planta baixa hi ha
els estables i les dependències del servei, al primer pis, amb la magnífica
galeria d’arcs de mig punt era la vivenda dels Cornellà i a la última planta
trobem el graner. Es caracteritza per tenir tres costats a la galeria amb arcs
de mig punt i per mostrar-nos una estructura civil romànica basada en un pati que
permet il·luminar totes les estances.
HOSPITAL DE SANT JULIÀ
BESALÚ JUEU
EL MIQVÉ
Es una sala subterrània
d’estil romànic , construït amb pedra tallada. Té una finestra espitllera a
l’est, volta de canó i una piscina que s’omplia amb aigua d’una font , d’un
riu, d’un mar o d’un llac sense cap canalització, de forma totalment lliure raó
per la qual tots es troben a certs metres de profunditat.
La seva funció era la
purificació de l`anima mitjançant l’inmersió total del cos. La dona jueva es
purificava uns dies després de cada menstruació, després del part i quan es
casava. L’home religiós es solia purificar cada divendres, abans de la posta de
sol, és a dir, abans d’entrar en el Sàbat, quan ha estat en contacte amb un
mort.
Aquest edifici es troba en
el lloc on es documenta la plaça dels jueus i on recentment , gràcies a les
recerques arqueològiques ,han aparegut les restes del mur de l’antiga Sinagoga
de Besalú , documentada ja l’any 1264.
Des d ‘aquesta placeta
s’observa el símbol de la vila.
LA SINAGOGA
Dels espais que conformen
la sinagoga ens queden restes clarament identificables a nivell arqueològic i
allà on l’arqueologia no ens pot aportar més dades, és poden complementa amb
els documents notarials de l’època conservats a l’Arxiu Comarcal d’Olot.
dilluns, 15 d’octubre de 2012
SANT SADURNI DE ROTGERS
Per accedir a l’església de Sant Sadurní de
Rotgers ens dirigirem cap a Borredà, i d’allà
per la carretera BV- 4656, direcció a Sant Jaume de Frontanyà, fins un
trencall a mà esquerra, (està indicat) que ens durà fins on és troba l’església.
Els primers documents als que si fa esment,
son uns escrits del any 938, que parlen de una població anomenada, Palatium
Rodegarii que tenia una església sufragània de Santa Maria de Borredà, que és
trobava sota la jurisdicció de Ripoll.
Al s. XI se’n va construir la capçalera
formada per un absis amb faixes i arcuacions cegues llombardes i un principi de
la nau que és va acoblar amb la primitiva nau preromànica (segons creences ja
que no esta del tot documentat), l’absis esta decorat per al interior amb un
fris de pedres en espina de peix o opus
spicatumque.
A mitjans del s, XII es reféu l’antiga nau, edificant
un campanar de torre quadrada de dos pisos, al mig de la volta de la nau, que
fou consagrat el 7 de desembre de 1167.
Al Museu Episcopal de Vic es conserva el
frontal de l’altar datat del 1200, i que al interior de l’ermita hi ha una copia.
Al interior hi ha una copia que no vam poder
visitar per estar tancada, veure horaris de visita.
Comprovar horaris de visites.
Per
veure una panoràmica del interior i més informació podeu visitar la Web: http://www.dinapat.com/arq-05-rotgers.htm dilluns, 1 d’octubre de 2012
SANT JAUME DE FRONTANYÀ
Anirem per la C17 direcció a Ripoll, una mica abans d’arribar-hi, a l’esquerra agafarem la C26 direcció a Les Lloses, un cop arribem a Borredà agafarem la BV-4656 que ens hi portarà.
És el municipi menys poblat de Catalunya, format al voltant de la seva església Sant Jaume de Frontanyà. La seva primera notícia documentada consta de l’any 905, quan es va fer la consagració de la seva antiga església de Sant Jaume Vell.
El actual monestir és va construir el s, XI
per acollir la comunitat de Sant Jaume Vell, una església pre-romànica. L’acta de consagració d’aquesta primera església queda
datada en el 20 de juny de l’any 905, i és molt probable que ja albergués a un
grup petit de monjos.
Abundants donacions van
beneficiar econòmica i materialment al cenobi, així que abans de l’any 1140 ja
s’hauria traslladat la parròquia a la seva situació actual, en una zona mes
espaiosa i millor comunicada. Es va construir la nova església amb l' estil de
l’època, el romànic llombard, així com un claustre en el costat sud al voltant
del qual es van aixecar algunes poques dependències. Finalment, l’any 1140, se
li va donar fons jurídic i legal a la comunitat, quedant regulada com a
canongia agustiniana. L’església va ser consagrada a Sant Jaume, Sant Pere i
Sant Joan.
A partir de la mort del
seu últim prior, Arnald Fresc l’any 1395, va començar la seva decadència i
finalment en l’any 1592, quan el papa Clement VII va extingir els monestirs de
canonges agustinians catalans, va desaparèixer la vida monacal a Sant Jaume.
De l’antiga canongia tan sols queda avui
l’església, s’han perdut el claustre hi les dependències annexes del costat
meridional del conjunt.
L’església és d’una sola nau, amb tres absis i
transsepte. La nau i els braços del transsepte tenen volta de canyó, a sobre
del creuer hi ha el cimbori de dotze cares, únic d’aquesta tipologia al romànic
català.
A la capçalera, podem veure també els tres absis
decorats amb decoració llombarda. Les senzilles finestres, una a cadascun dels
absis, se situen a la meitat del pany.
A la façana occidental, podem veure arcuacions i
lesenes que distribueixen tres carrers i dos registres, l’inferior embolica la
porta d’entrada i el superior que envolta lòcul central situat sobre la porta
d’entrada
El campanar
d’espadanya actual és del s. XVI
A l' interior , podem contemplar la senzillesa de
la volta de canó amb l' arc toral de reforç- Les finestres laterals en el
costat sud de la nau interrompen la motllura, que es doblega en els pilars que
conformen la base de la cúpula.
L' interior d'absis principal apareixen un total de
cinc nínxols buidats en el mur i coronats amb una petita volta semicircular. Un
cor fet de fusta se situa en el sector occidental, des del qual s' accedeix per
una escala de fusta al campanar
Subscriure's a:
Missatges (Atom)