dilluns, 29 d’octubre del 2012

BESALÚ


 
 
La ciutat comtal de Besalú tingué un esplendor que ha quedat marcat en els seus carrers i monuments que el configuren com un dels conjunts medievals més interessants i ben conservats de Catalunya. La seva història es detalla observant els seus edificis i passejant pels seus carrers impregnats d’història que fan que es gaudeixi dels petits racons i detalls on encara avui les pedres parlen.


 

Besalú va començar a tenir importància com a capital de Comtat independent després de la mort de Guifré el Pilós, condició que va perdre en morir Bernat III per manca de descendència.
 

 

L’origen de la ciutat fou el castell, que ja trobem documentat al segle X , situat al cim d’un turó on hi ha les restes de la canònica de Santa Maria.
 
 
 

Els edificis que anem trobant representen un dels llegats monumentals més notables de l’època medieval catalana.
 
 
 

Al 1966 el poble va ser declarat “Conjunt Històric-artístic Nacional” pel seu gran valor arquitectònic.

 

 
EL PONT VELL
Fundat el segle XI, i reconstruït al llarg del temps. Es un pont de set arcades i caracteritzat per tenir forma angular degut a l’assentament dels pilars sobre pedres naturals del riu. Te 105 metres de llarg i uns 30 metres d’alçada incloent la torre de defensa.

En l’època medieval s’instal·là el pagus comtal a la torre fortificada,
 
 
 
 
 
Ve ser dinamitat durant la guerra civil i reconstruït posteriorment per l’arquitecte Pons Sorolla sota el criteri de la Direcció General d’Arquitectura. Actualment és el símbol de la Vila i el lloc d’accés més adequat a la Vila vella.
 
 

 
 
MONESTIR DE SANT PERE
 Del monestir Benedictí , només en resta l’església. Va ser fundada l’any 977 pel Comte-Bisbe Miró i consagrada l’any 1003 pel Comte  Bernat I, (Tallaferro).

La comunitat benedictina estava formada per dotze monjos, a partir del 1111 , any en què va acabar el Comtat, l’abat esdevingué la primera autoritat de la població i el monestir gaudí d’una gran influència política durant els segles XII i XIII.
 
 
 
 
 
Aquesta església té la peculiaritat de tenir un deambulatori, pas exclusiu de peregrins en l’època medieval ,  ja que la peregrinació a la vila en aquella època era molt important, ja que comte amb l’antic hospital de Sant Julià, que precisament era el lloc d’hostalatge de peregrins. Dins l’església també hi trobem les tombes dels més notables abats del monestir i una fossa comú dels monjos .Totes les tombes tenen el símbol d’un cap d’esquelet per representar la igualtat de tothom davant la mort. La pedra de construcció d’aquesta església i altres edificis medievals del poble és el travertí, extreta de canteres de Serinyà.

 
 
 
 
La façana de Sant Pere té un finestral molt especial on veiem: dos lleons, símbol de la força, el poder i la protecció que oferia l’església. Sota els lleons, representat per un simi i una serp , trobem el mal i el paganisme.
L’home queda protegit del mal en entrar dins l’església
 
 
 

 
ESGLÈSIA DE SANT VICENÇ
Documentada a l’any 977 en època del Comte Bisbe Miró, és la parròquia del poble. Es una església romànica amb algun element de transició al Gòtic , ens ho demostra la rosassa i el finestral .
 
 
 
A l’interior hi trobem la tomba gòtica de Pere de Rovira que va portar les relíquies de Sant Vicenç fins a Besalú l’any 1413.
 
 
 

 
EDIFICI DE LA CURIA REIAL
Edifici noble del segles XIII i XIV. Va ser habitat per diferents famílies, cristianes i després jueva ( Astruc David 1300-1362) passant per últim a la família de Bernat Cavaller, procurador del Rei.

 
 
 
 
Actualment és un edifici dividit en tres plantes. A la Part superior hi trobem la sala Gòtica que conserva un enteixinat de fusta del segle XIV i uns magnífics arcs ogivals. A la planta baixa s’hi ha instal·lat un espai cultural que permet al visitant completar la informació de Besalú a través d’un audiovisual.
 
 
 
 



 
LA CASA CORNELLÀ
Considerada un dels edificis romànics civils més ben conservats de tot Catalunya. Data de finals del segle XII, i mostra una estructura civil romànica. A la planta baixa hi ha els estables i les dependències del servei, al primer pis, amb la magnífica galeria d’arcs de mig punt era la vivenda dels Cornellà i a la última planta trobem el graner. Es caracteritza per tenir tres costats a la galeria amb arcs de mig punt i per mostrar-nos una estructura civil romànica basada en un pati que permet il·luminar totes les estances.
 

                                                



 
HOSPITAL DE SANT JULIÀ
 Conserva la façana exterior del s.XII i formada per sis arquivoltes i quatre capitells, dos dels quals representen figures animals. Antigament constava de dues parts: La més propera al riu que era pròpiament l'hospital i la part davantera que era l'església d'una sola nau dedicada a Sant Julià, amb volta i sense absis. Fou construït pels comtes de Besalú, per atendre les persones que venien en peregrinatge, però els monjos del cenobi de Sant Pere en posseïen la jurisdicció exclusiva. L’any 1336 es creà el càrrec d’hospitaler. A principis del segle XX va tornar a ser utilitzat com a hospital. Actualment és un centre cultural.
 
 
BESALÚ JUEU
 
 
 
 
 Dins d’aquesta comunitat cristiana , hi havia també una comunitat jueva important. La població comptava amb un total de 1.000 habitants tenint en compte que 250 d’aquests eren jueus. Hem de dir que la relació entre uns hi altres era bona: comerciaven i convivien junts, fins a la configuració del call jueu al 1415 situat en els principals carrers de la vila on hi trobem un dels edificis més emblemàtics del poble.

 
 
 
 
EL MIQVÉ
 Va ser descobert l’any 1964 per la part superior i de manera inesperada . Es el primer i únic edifici d’aquestes característiques trobat a Espanya i el tercer dels deu existents actualment a Europa.

Es una sala subterrània d’estil romànic , construït amb pedra tallada. Té una finestra espitllera a l’est, volta de canó i una piscina que s’omplia amb aigua d’una font , d’un riu, d’un mar o d’un llac sense cap canalització, de forma totalment lliure raó per la qual tots es troben a certs metres de profunditat.

La seva funció era la purificació de l`anima mitjançant l’inmersió total del cos. La dona jueva es purificava uns dies després de cada menstruació, després del part i quan es casava. L’home religiós es solia purificar cada divendres, abans de la posta de sol, és a dir, abans d’entrar en el Sàbat, quan ha estat en contacte amb un mort.
 
 
 
 
Aquest edifici es troba en el lloc on es documenta la plaça dels jueus i on recentment , gràcies a les recerques arqueològiques ,han aparegut les restes del mur de l’antiga Sinagoga de Besalú , documentada ja l’any 1264.
Des d ‘aquesta placeta s’observa el símbol de la vila.
 
 
 
 
LA SINAGOGA
 La intervenció arqueològica recent ha tingut com a objectiu principal exhumar les possibles restes de la sinagoga i poder analitzar l’estructura d’aquell edifici, únic a Catalunya i a l’Estat Espanyol. La distribució interna i les fases històriques que l’han marcat.  La documentació antiga ubicava en aquest sector l’edifici de la Sinagoga i les excavacions realitzades als anys 1964, 1965 i el 1977 havien posat al descobert el Miqvé i un mur situat al nord est de la plaça. Semblava doncs idoni el seguiment de la línia a de la façana de l’última casa construïda al carrer de la baixada del miqvé. Les dimensions de l’edifici, que podia tenir adjacents els banys o Miqvé, no podia excedir de la mida fixada pels papes ens els primers segles del cristianisme. En els documents trobats es relaciona constantment la sinagoga de Besalú amb la plaça dels jueus ja que se la situa en algun indret de la mateixa o molt propera a la plaça.

 

Dels espais que conformen la sinagoga ens queden restes clarament identificables a nivell arqueològic i allà on l’arqueologia no ens pot aportar més dades, és poden complementa amb els documents notarials de l’època conservats a l’Arxiu Comarcal d’Olot.
 





 
 
 




 
 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada