PARDINES

S’arriba per Ribes de Fresser agafant la carretera GIV-5262 a Pardines

El nom de Pardines té els seus orígens, segons alguns etimologistes, en el nom de "parietinas", que significa runes d’un edifici. Joan Coromines opina que el nom ve del llatí "paries, parietis" que significa mur, paret, marge d’un prat. És un derivat de Pardina: lloc on hi ha hagut una casa i ha quedat en ruïnes o, ruïnes d’un edifici. 

Pardines es troba documentat al segle X el testament d’una monja de Sant Joan de les Abadesses, el 18 d’abril de l'any 938. Va ser possessió dels vescomtes de Cerdanya, dels senyors de Sales, del monestir de Sant Martí de Canigó i dels comtes de Barcelona. La vall de Ribes era un lloc estratègic, de pas natural cap a la Cerdanya. Des del temps de Guifré el Pilós fou administrativament i políticament un territori del Comtat de Cerdanya. 

Entre els anys 1117 i 1118, en morir el comte Bernat Guillem I, la Cerdanya i, per tant, també la vall de Ribes, va entrar a formar part dels territoris del comte de Barcelona Ramon Berenguer III. Després de la mort d'Alfons el Cast, l’any 1196, el seu fill Pere el Catòlic va acordar amb l’abat de Ripoll, transferir els molins de Queralbs, Pardines i Ventolà al monestir de Ripoll, i ell reservar-se el molí de sota el castell de Ribes.

 L’any 1276, amb el testament de Jaume I, el comtat de Cerdanya es va separar de la Corona Catalano-Aragonesa i va passar a formar part del Regne de Mallorca, sota el regnat de Jaume II de Mallorca. El 1292 el comtat de Cerdanya es va tornar a reintegrar a la Corona Catalano-Aragonesa. Els conflictes entre aquesta i el Regne de Mallorca van fer fortificar Pardines; aprofitant l’absis romànic de l’església s’aixecà la torre de defensa i guaita i es fortificaren els voltants de l’església."

SANT ESTEVE DE PARDINES

Església d’origen romànic. De l’edifici original se’n conserven l’absis, la finestra de doble esqueixada i les mènsules. L’estructura romànica inicial de l’església va sofrir diverses transformacions amb l’execució de les successives obres de la muralla i la construcció, al segle XIV, de la torre de defensa que avui dia és el campanar. El 1427 i el 1428 es produïren als Pirineus catalans un parell de forts terratrèmols que, de ben segur, també degueren afectar aquesta construcció, tot i que no en tenim notícies concretes.

La forma que avui s’observa és deguda a l’ampliació realitzada al segle XVIII: la façana de carreus de migdia correspon a una època ja molt allunyada dels inicis romànics, amb un canvi notable d’orientació, d’estructura i de mides de tot el conjunt. L'interior consta d’una nau central amb tres arcs torals i tres capelles laterals obertes amb arcs de mig punt a cada banda de l’església. En una de les capelles hi ha una porteta que connecta amb l’absis romànic. Una semicúpula cobreix l'absis de l’altar. L’orientació de l’església segueix avui l’eix nord-sud; en canvi, la disposició romànica original era de llevant a ponent, com ens mostra l’absis romànic exterior.

SANTA MAGDALENA DE PARDINES (o de Puigsac)

L’ermita de Santa Magdalena és del segle XII, i es troba situada a 2 quilòmetres de Pardines, al veïnat de Puigsac. L’octubre del 1175, el bisbe d’Urgell, Arnau de Preixens, va portar a terme la consagració del temple, que va quedar adscrit com a sufragani a l’església parroquial de Sant Esteve. L’església es va consagrar a petició dels habitants del lloc, per tal de facilitar el culte a les cases d’aquest veïnat de Puigsac, i de Bernat, que la va edificar amb estalvis i almoines. Sembla que Santa Magdalena va substituir una altra església vella situada a d’indret proper de Boixatera.

L’edifici consta d’una sola nau, coberta amb volta de canó i acabat amb un absis semicircular amb volta de quart d’esfera. Va ser transformat al s.XVIII, però la restauració posterior, dels anys 80 del segle XX, va intentar retornar als orígens romànics, afegint una porxada sobre el portal.

 Els murs de la façana exterior estan fets amb carreus molt regulars, formant fileres. El portal és originari del segle XII i presenta doble arquivolta. A la façana hi ha dues finestres de doble esqueixada. Al segle XVII, s'hi incorporaren dues capelles, avui ja desaparegudes. A ponent hi ha un portal i un ull de bou del segle XVIII, acabat amb un campanar de cadireta de dos ulls.

MOLT BONES FESTES

SAN JOAN DE LES ABADESSES

Guifré el Pelós va fundar el monestir de San Joan a les darreries del s.IX, en el seu esforç de repoblar les terres de la Catalunya central reconquerides als àrabs. La gent que vivia escampada per la vall s’insta-là  al voltant del monestir  i així fou com nasqué la vil·la;  a poc a poc , la població va anar augmentant . 

El poble mantenia una discreta relació, i fins i tot dependència amb el monestir, però en època moderna i contemporània el govern del monestir i de la vil·la es va anar distanciant

Vila Vella

A l’edat mitjana era coneguda com a Vila Nova. Creada a principis del segle XIII per iniciativa dels abats Pere de Soler i, posteriorment, Ramon de Blanes als antics camps monàstics del Vinyal.

Fou organitzada segons l’esquema de les ciutats romanes: una trama de carrers paral·lels i perpendiculars amb una plaça principal com a centre. Aquest traçat és poc habitual comparat amb d’altres viles medievals.

Plaça Major

Anomenada originàriament El Mercadal era el centre de vida social i d’intercanvi econòmic de la Vila Nova (actual Vila Vella). L’any 1230 Jaume I el Conqueridor va donar permís per a fer-hi el mercat setmanal. 

Voltada per cases porxades, conserva algunes columnes amb elements gòtics. A la banda nord-oest, els porxos havien estat dobles i acollien una taula de pedra en la qual els paraires i teixidors amidaven els seus draps.

Sant Miquel de la Infermeria

D’estil romànic, data del segle XII i formava part del clos monàstic juntament amb el Monestir i el Palau de l’abadia. Fou la capella de la infermeria del monestir utilitzada pels religiosos que no podien assistir al culte de la comunitat per malaltia o vellesa.

 Actualment tan sols se’n conserva la base dels murs ja que va ser enrunada durant la Guerra Civil per tal de construir el pont de la Plana amb les seves pedres.

Església de Sant Pol

Situada després del Pont Vell, és on va aparèixer el primer nucli urbà anomenat del Raval. Des dels seus orígens l’església era la parròquia dels vilatans.

 L’església actual data del segle XII i està dedicada a Sant Joan i Sant Pau, representats flanquejant el Crist en Majestat en el timpà esculpit de sobre la porta (conservat al museu del Monestir).

Patí importants danys en el terratrèmol de 1428 i en guerres posteriors. Durant l’època barroca fou àmpliament reformada.

L'actual estat sense les parets laterals i l’edificació romànica visible la converteix en un original conjunt pedagògic, ja que permet entendre el procés de construcció de les esglésies de l’època.

Des del 1997 acull el monument a la Sardana, obra de l’escultor santjoaní Francesc Fajula.

 Pont Vell 

 El primer pont de la vila sobre el riu Ter data del 1138, era d’estil romànic i amb un sol arc. Fou malmès pel fort terratrèmol que va sacsejar la vila el 1428 i va ser reedificat en estil gòtic, amb una arcada molt esvelta que el converteix en el pont gòtic amb més llum de la península. Durant la retirada republicana al final de la Guerra Civil espanyola va ser dinamitat i el 1976 es va reconstruir amb la gran volta gòtica i les arcades romàniques.

La Muralla

Voltava tota la Vila Vella protegint-la dels atacs de l’exterior. Constava de 24 torres i 6 portals d’accés. Actualment, es poden observar algunes restes de l’antiga muralla especialment al Parc de la Muralla, on s’obria el portal de ponent i on podem contemplar un fragment considerable de muralla i les restes d’una de les torres.

L'era d'en Serralta

 És una era tancada que inclou una pallissa amb arcada gòtica. Les seves parets perimetrals són part de la muralla medieval i d'una de les seves torres de vigilancia.

Casa Maragall

Situada al carrer Major de la Vila Vella, és la casa on va estiuejar-hi el poeta Joan Maragall. Hi va escriure La Vaca Cega i els Goigs de la Verge de Núria. Gràcies a l’estada a la vila, va conèixer també la llegenda del Comte Arnau, de la que en feu un magnífic poema.

 .

 Monestir

El monestir te una amplia informació, al bloc, ja que per si sol és una autentica maravella del romànic.

http://www.racons-miquel.blogspot.com.es/2011/12/joies-del-romanic-catala-monestir-de.html

  

SANT ESTEVE DE LLANARS

Possiblement es tracti d'un edifici existent ja al sXI. La primera notícia documental la trobem en un document del 1118 esmentant aquesta parròquia. També ens consta la seva consagració, amb data 10 de novembre de 1168, per Guillem de Peratallada, bisbe de Girona

 Es tracta d’una construcció romànica d’una sola nau, coberta amb una volta de canó, i amb un absis semicircular a l’est. A cada ala del creuer hi ha una capella afegida a l’estructura original; pel vessant sud hi ha la sagristia, d’època posterior. Al seu interior acull un valuós frontal d’altar.

L’església presenta una notable dissimetria entre els murs interiors laterals. El mur de cara nord és totalment llis, mentre que el del sud presenta dues pilastres. Aquesta mateixa asimetria és a les façanes; les de migjorn i l’absis estan ornamentades amb dos frisos sota ràfec, un amb dent de serra, i l’altre de mènsules llises; el mur del nord és totalment llis, llevat d’una senzilla motllura.

L’asimetria també es manifesta en l’estructura constructiva dels murs; es combinen els carreus perfectament tallats i polits, amb altres de mida petita, ben escairats, però sense polir.

De la façana principal cal destacar un portal amb llinda i timpà llis, i el campanar. Sobre la porta hi ha quatre mènsules i uns senyals que indiquen l’existència, en èpoques pretèrites, d’un cos avançat. Més amunt és visible una simple motllura horitzontal llisa i una finestra de doble esqueixada. Per sobre s’aixeca el campanar, que originàriament era d’espadanya i únicament tenia dues obertures; posteriorment fou convertit en una torre quadrada, coronada per una teulada piramidal.

La porta està formada per dos arcs de mig punt en degradació, i adovellats; a l’interior d’aquests hi ha dues arquivoltes sostingudes per dues parelles de columnes.

 L’arquivolta exterior té incrustats uns poms rodons, mentre que la interior té forma de corda helicoïdal. Les bases de les columnes estan molt malmeses; els fusts són cilíndrics, llisos i mancats d’ornamentació, i els capitells presenten decoracions.

En els dos capitells exteriors, tot i estar molt erosionats, encara s’aprecien elements decoratius vegetals i animals.

 Pel que fa als interiors, el de mà esquerra, mirant la façana, presenta unes àguiles dempeus amb el pit descobert, les ales esteses i les urpes agafades a un collarí. El disseny, l’esquema d’aquests animals i la tècnica amb què van ser obrats responen a una labor rudimentària. El capitell de la dreta presenta dos nivells de fulles. La portalada s’adscriu a les obres influïdes pels corrents rossellonesos.

La porta de fusta, realitzada l’any 1694, si fem cas de la data gravada en els porticons, és una obra molt ben executada; destaca el treball de forja amb què fou reforçada i decorada.