Romànic català: Monestir de Sant Llorenç de Sous o del Mont

  

Per anar-hi s'ha de agafar la carretera N260 de Figueres a Besalú, i desviar-se cap el nord a l'Hostal d'en Vilà, en direcció al  Santuari de la Mare de Déu del Mont, es troba uns quants quilometres abans del actual Santuari.

El monestir de Sant Llorenç de Sous es troba a l'antic terme de Bassegoda (Garrotxa) tot i que l'annexió d'aquest municipi amb el d'Albanyà hagi fet que ara pertanyi a l'Alt Empordà.

Sant Llorenç de Sous fou el temple parroquial de l'antic poble de masies disperses de Sous, actualment deshabitat.

La primera notícia que fa referència a la seva església és en un diploma de Carles el Calb concedit a Sant Aniol d'Aguja, l'any 871. L'església passà per diverses mans fins la mitra de Girona. L'any 1002 el papa Silvestre II concedí a Odó, bisbe de Girona, una butlla confirmant els seus béns, entre els quals apareix la cel·la de Sant Llorenç. El monestir era conegut a l'edat mitjana com Sant Llorenç del Mont

Amb el seu abat Abbo, desvinculant-se de Sant Aniol i del bisbat de Girona, al 1003, el monestir de Sant Llorenç, regit per els benedictins, començà a participar en la política del comtat de Besalú.

 La ruïna de l'església del monestir de Sant Llorenç del Mont, molt danyada ja en els terratrèmols del s XV, obligà a abandonar-la definitivament en el s XVIII. Per al servei religiós del poble de Sous, que fins aleshores havia utilitzat el temple del monestir, d'altra banda suprimit i annexat al de Sant Pere de Besalú el 1592, s'habilità un nou edifici parroquial en el que havia estat la sala capitular del cenobi. La nova església de Sant Llorenç de Sous fou consagrada el  1829 per l'abat de Sant Pere de Besalú, Melcior de Rocabruna i Taverner.

L'església de Sant Llorenç de Sous està inclosa en les disposicions legals de protecció del patrimoni històric que afecten el conjunt del monestir de Sant Llorenç del Mont.

 Després de l'exclaustració al 1835, aquesta església fou servida pels capellans del santuari de la Mare de Déu del Mont, situat al cim de la muntanya.


Actual Santuari de La Mare de Déu del Mont


La imatge de la Mare de Déu que ha donat nom al santuari i per extensió a la muntanya és en origen una mare de Déu trobada, que ja era venerada almenys des de 1222. L'evidència documental d'aquesta veneració, i de l'existència de clergues per servir-la ha fet suposar erròniament l'existència primitiva, sobre el cim de la muntanya, d'un santuari previ a l'actual, quan el document es refereix al culte efectuat dintre del monestir de Sant Llorenç de Sous o del Mont. Fou a principis del s XIV, entre 1311 i 1318, que l'abat Bernat va fer construir un santuari per a la imatge fora del monestir, al punt més elevat de la muntanya. L'èxit de la iniciativa, amb gran atracció de pelegrins, provocà una disputa amb el bisbe de Girona, Guillem de Vilamarí, que senyorejava el monestir, per controlar-lo. El bisbe interposà un plet, que acabà el 1319 amb un conveni entre les parts, segons el qual l'abat en mantindria l'administració i el bisbe el dret de visitació i la jurisdicció, i a més rebria un cens anual 10 lliures de cera.