MORELLA

Morella és un municipi de la comarca dels Ports al País Valencià.

La ciutat de Morella, esta situada estratègicament als límits d'Aragó, Catalunya, i Valencia, es troba envoltada d'un territori eminentment muntanyós on sobresurt el  turo  presidit pel castell i el poble als seus peus.

Morella per si sola, amb els seus carrers i muralles medievals, ja constitueix un poble de gran interès. cal destacar:

Església Arxiprestal de Santa Maria Major. Del segle XIII, declarada Monument històric d'interès nacional l'any 1931.

És una fita obligada per als amants de l'art. Aquesta construcció gòtica reuneix en una mateixa façana la Porta dels Apòstols i la de les Verges. Ja dintre, en la part posterior del cor, es pot veure esculpit en forma de fris el Pòrtic de la Glòria. La singular escala de caragol per la qual es puja al cor, l'altar major, les seves tres rosasses amb vidrieres originals de l'Escola valenciana del segle XIV i l'òrgan de Torull són algunes de les seves joies.

Convent de Sant Francesc. Dels segles XIII i XIV.

 El més significatiu del conjunt és la sala Capitular on hi ha una pintura al fresc, en la qual es representa la Dansa de la Mort del segle XV. L'església del convent data del segle XIV, i va ser recoberta d'estil neoclàssic en el 1800. Avui es pot apreciar l'estil gòtic original.

Castell de Morella. Dels segles XIII al XIX.

Construït aprofitant la roca. Consta de la plaça d'armes (1.070 m), el palau del governador, l'Aljub, la torre de la Pardalea,, presó de Cacho, restes de palaus reals, torres d'Homenatge, i pavellons oficials, per on han passat diferents formes de civilització i cultures.

 Muralles medievals. Dels segles XIV i XV.

Existeixen 6 portes i 14 torres. La muralla envolta tota la ciutat. Cap destacar les portes de la Nevera, Sant Miquel, Morella, Sant Mateu, Forcall, del Rei i dels Estudis, i les torres del Péblic, la Nevera, el Trinquet, Sant Miquel, la Rodona, de la font, Alós, del Asperó, Beneyto, de Fredes, Sant Mateu, del Forcall, del Carraixent, del Rei, dels Estudis i Sant Francesc. Les muralles foren declarades Monument històric l'any 1931 juntament amb l'església arxiprestal.

Aqüeducte de Santa Llúcia. Del segle XIV.

Es tracta d'una obra considerable de l'enginyeria civil gòtica, pel qual arribava les aigües de les fonts de Vinatxos i del Aljub cap a la Font Vella de Morella.

Cases i palaus.

Són moltes les cases pairals que es conserven a Morella. La del cardenal Ram, del segle XVI, és actualment un hotel. La Casa de la Cofradia de Pagesos. La Casa dels Estudis i del Consell, la Casa de Ciurana de Quadres, la Casa de Rovira i la Casa del Marquès de Cruïlles són només uns exemples.

  

HISTORIA

Morella pot exhibir una història tan antiga com il·lustre. En la seva comarca s'han trobat nombroses i interessants restes arqueològiques com les pintures rupestres de Morella la Vella que testifiquen la presència de l'home prehistòric per aquestes terres. També van ser trobades al voltant d'una vintena de sepultures de la Edat  de Bronze  Morella va ser un dels primers pobles assentats en terres espanyoles, ja que es considera que la seva fundació data del període que se situa entre l'any 2500 a i el 200 aC. 

Amb l'arribada dels celtes es va establir en l'actual emplaçament de Morella la tribu dels beribraces. De l'estada dels grecs dóna fe, el denominat Tresor de Morella, entre les que destacaven les monedes procedents de Creta, Tares i Magna Grècia. Els cartaginesos  no van aconseguir sotmetre els ilercavons, descendents dels beribraces. Annibal  va pactar amb ells i els va convertir en aliats seus. 

El pas dels visigots per Morella va deixar escasses empremtes històriques. No obstant això, es considera que les esglésies de Sant Nicolau de Morella i de Sant Pere de Castellfort són d'origen visigòtic pel que fa a la seva fundació. Els vàndals van prendre Morella a sang i foc i la van ocupar durant uns tres anys, abandonant-la l'any 411. Els visigots van conquistar el Tarraconense l'any 414, però Morella, mitjançant un pacte, va quedar depenent de Roma fins que Euric es va apoderar totalment de la província l'any 476.

Va ser ocupada pels berebers l'any 714. Posteriorment, la ciutat passaria a dependre del rei àrab de Tortosa. Per aquesta època apareix vinculat a Morella el nom de el Cid  que, sembla va ser el que va reconstruir el seu castell

L'any 1117 el rei Alfons I d’Aragó  va  reconquistar Morella per primera vegada per als cristians.  Hauria de ser Jaume I el Conqueridor qui, l'any  1232, va expulsar definitivament els musulmans.  

L'any 1672  va patir els estralls d'una epidèmia que els documents de l'època denominen febres malignes. Des de llavors se celebren en Morella les famoses Festes Sexennals, en commemoració de la decisió presa el 14 de febrer de 1673 de celebrar una novena cada sis anys en acció de gràcies per la salvadora intercessió de la Mare de Déu de Vallivana.

Durant la Guerra de Successió, Morella va haver de rendir-se, el 3 de febrer a les forces de Felip V que l'assetjaven. Duran el regnat d'aquest monarca, Morella es va convertir en capital de Governació Militar i Política.

En 1808 es va sumar al patriòtic alçament contra Napoleó ; però van ser les classes populars les que es van enfrontar amb les tropes invasores. En els anys del regnat de  Ferran VII, Morella es va veure embolicada en constants convulsions polítiques, enfrontant-se  als partidaris de la Constitució de 1812 i els partidaris del absolutisme, denominats realistes.

Com a conseqüència de tot el seu passat històric s'ha convertit en una població de gran atractiu turístic i monumental. L'any 1965 fou declarada Conjunt Històric Artístic (BOE núm. 274 de 16/11/1965).