ESGLÉSIES ROMÀNIQUES DE TOSES I

 

Toses és un poble situat a la Vall de Ribes. Travessat per la carretera N-152 (Collada de Toses) que uneixen Barcelona i Puigcerdà.

 Història

El municipi de Toses està format per un conjunt de 4 pobles: Toses, Nevà, Fornells de la Muntanya i Dòrria.

Toses és un dels pobles més antics de la Vall de Ribes, citat com a Toses per primer cop el 839 dC. El Castell de Toses, que pertanyia a la família noble de la Cerdanya Urtx, era el centre jurisdiccional de la seva vall.

Nevà ha estat sempre unit històricament al domini feudal de Toses, tot i tenir autonomia parroquial plena, ser tant antic com ell i haver arribat a tenir més habitants censats que Toses.

Fornells de la Muntanya té els seus orígens aparentment com a refugi hivernal dels habitants de Dòrria, per aquesta raó actualment la seva parròquia encara és sufragània de la de Dòrria.ç

Dòrria situat a 1,550 m, és el poble més alt del Ripollès i un dels més alts de Catalunya. El poble apareix documentat el 839 dC i l’església de Sant Víctor de Dòrria es va consagrar l’any 903. És travessat pel Camí dels Carlins, camí reial que unia les valls de Ter amb la Cerdanya El Veïnat d'Espinosa pertany a Dòrria, antigament hi havia la casa comunal de la baronia de Toses i més tard l’escola.

ROMÀNIC EN VIU

L'antiga Baronia  de Toses, acull cada estiu un cicle de concerts Romanic en viu

Aquest Cicle de Concerts té la particularitat que es desenvolupa íntegrament a les esglésies romàniques dels municipis de Toses i Planoles, oferint música en directe als milers d’habitants i estiuejants que durant els mesos de calor s’acumulen en aquestes contrades. Els pobles amfitrions de les actuacions musicals són Dòrria, Nevà, Fornells de la muntanya, Toses i Planoles, tots ells ubicats en els dos citats municipis.

Sant Cristòfol de Toses

En la suposada acta de consagració de la Catedral de la Seu d'Urgell, de l'any 839, ja es fa referència al lloc de Toses i que pertanyia al comtat de Cerdanya. Les primeres notícies fiables d’aquest indret són de l’any 1035, quan surt esmentat en el testament del compte Guifré de Cerdanya.

El temple dedicat a Sant Cristòfol està situat a les afores de la població, en un lloc elevat dominant tota la vall. L'actual edificació va ser construïda en el segle XI i reformada en el XII.

 

Té una única nau, coberta apuntada, està capçada a l'est per un absis semicircular cobert amb volta de quart d'esfera.

El campanar de torre està adossat al mur sud, prop del presbiteri. A la banda oposada de la nau s va adossar una capella posteriorment

 

 

En la part inferior del mur sud, s'obre una finestra en forma d'espitllera, sobre la que veiem un motiu decoratiu amb els carreus en forma de rombe.

En el pis superior trobem una gran finestra de mig punt en cadascun dels seus murs, sobre la que s'obre una altra finestra. 

 

La porta d'accés s'obre en el mur sud. Té forma rectangular, coberta per una senzilla llinda. L'element més interessant és la ferramenta que encara es conserva, tot i que s'han perdut alguns elements. A cada batent trobem cinc tiges, que en arribar als extrems es bifurquen i es converteixen en volutes en forma de cargol. A cadascuna d'aquestes tiges la creua una altra igual en sentit vertical.

 

L'interior de l'absis estava decorat amb pintures murals del segle XIII, que en 1952 van ser arrencades i traslladades al Museu Nacional d'Art de Catalunya.

Entre elles es troba el pantocràtor. No podem contemplar la seva cara, ja que s’ha perdut, ni la ma esquerra. Si que ens ha arribat la ma dreta, amb la que sosté un llibre. L’envoltava el tetramorf, del que nomes s’han conservat alguns fragments

 

 

La part interior de la finestra també està decorada amb Caín i Abel presentant els fruit del treball a Déu.

Durant una campanya de restauració efectuada en el temple, es van descobrir alguns petits fragments de pintures murals a la volta de la nau, que s'han restaurat i conservat in situ.

 Les claus per visitar-la cal demanar-les a Can Pep