Pertany a Terol, i esta situada a la vall
Matarranya , la vil·la va ser declarada “conjunto historico-artistico” l’any
4983.
La plaça major és un dels conjunts arquitectònics més harmoniosos i
bonics de tot l’Aragó, destaca l’Ajuntament acabat en 1576 d’estil gòtic –
renaixentista, declarat Bien de Interés Cultura amb una amplia llotja i a la seva planta baixa hi ha una antiga presó
(conserva grafitis del s.XVIII).
L’edifici de La Encomienda data del s. XVI,
fou la residencia del comendador de l’Orde de Calatrava, i tan aquest edifici
com l’ajuntament és troben reproduïts al Poble Espanyol de Barcelona.
L’església parroquial dedicada a la Verge de
les Neus de clar origen medieval fou reconstruïda al s. XVII amb estil
renaixentista, el seu campanar octaèdric destaca en el conjunt arquitectònic.
L’església filial construïda en el s. XVIII en honor a Nostra Senyora del
Pilar, és un bonic edifici d’estil barroc amb una nau amb volta de canó, la
seva façana constitueix un bonic exemple del
arquetip aragonès de portada-
retaule.
Dels
primers pobladors de la Fresneda donen fe les nombroses troballes a tota la conca del Matarranya. De
la època ibèrica apareixen restes el terme,part dels quals és conserven a
l’ajuntament. En 1169 regnant Alfons II els cavallers de l’orde de Calatrava
van reconquistar la zona als almoràvits, quedant més tard a mans de l’orde.
La carta de població va ser atorgada el 29 de
desembre de 1224 a un total de 32 habitants i Pere III en va concedir títol de
vil·la en 1283, quedant la Fresneda com a encomienda menor fins el s. XVI. De
l’auge posterior de la vil·la dona fe la presencia de prestamistes jueus i una
animada activitat comercial, les
diverses visites reals i el magnífic conjunt urbá que es conserva fins els
nostres dies, actualment és continua
elaborant magnífics treballs de forja, cistelleria
i bordats tradicionals, així com els nombrosos dolços que encara elaboren als
seus forns.
