CASTELLFOLLIT DE LA ROCA

 

 

 

El poble està situat a 296 m d'altitud i s'assenta en una cinglera basàltica. Té més de 50m d'alçària i gairebé un quilòmetre de longitud. Aquesta cinglera basàltica és la conseqüència de l'acció erosiva dels rius Fluvià i Toronell sobre les restes volcàniques de fa milers d'anys. La cinglera és la superposició de dues colades de lava: la primera, amb 217.000 anys d'antiguitat, prové de Batet de la Serra (Olot) i està formada per lloses. La segona, té uns 192.000 anys d'antiguitat i prové dels volcans de Begudà (Sant Joan les Fonts).

 

La presència d'un paleosòl (sòl antic format per materials al·luvials i piroclàstics, de colors més clars), aproximadament a un quart de la base del cingle, permet explicar que en aquesta zona es van emplaçar dues colades i indica que entre l'emissió d'una i de l'altra va passar prou temps perquè el riu pogués sedimentar tots aquests materials.

 

 

 

La lava, en solidificar, dóna lloc a una roca de gran duresa, el basalt. En el procés de refredament, la lava es contrau, s'esquerda i pren diferents formes o hàbits de retracció. Es poden observar, a la base de la cinglera, nivells amb hàbit lenticular (formació de lloses), i a la part superior, nivells amb hàbit prismàtic (columnes hexagonals més o menys ben formades).

El Fluvià i el Turonell, en un lent procés erosiu, han solcat els seus llits en els contactes entre les colades de lava i el relleu preexistent.

 

 

 

Aquest procés ha posat al descobert a la base de les colades una antiga terrassa fluvial sobre la qual es van emplaçar els corrents de lava.

A la base de la cinglera, trobem vegetació de ribera amb freixes, pollancres, verns i salzes.

 

 

 

L'antiga vila, que estava envoltada de murs, va ser destruïda pels terratrèmols de 1427-28.

Hi ha dues versions sobre l'origen del nom Castellfollit de la Roca:

La primera diu que està relacionada amb l'existència d'un castell a la zona, i es justifica ja que en l'any 1906 es troba el nom "Kastro Follit". En altres documents apareixen els noms de "Castro-Follito" i "Castello-Follito". En referència a la paraula "follit" pot ser del fet que la construcció sigui laminada, és a dir, realitzada amb pissarra. Com que a la zona no es troba aquest tipus de roca, es creu que el nom és per la similitud amb el basalt.

 

La segona diu que no ve de cap construcció militar, sinó de la silueta de la cinglera, per la seva similitud a una fortalesa. La paraula "follit", doncs, provindria de què la cinglera s'ha format com si fossin fulles allargades.

Recentment s'han afegit les paraules "de la Roca" per diferenciar-lo dels altres dos pobles catalans amb el mateix nom: Castellfollit del Boix i Castellfollit de Riubregós. De totes maneres, l'any 1110 ja està documentat com a rupem de Castrofollit.

 

 

El castell de Castellfollit havia estat de la propietat dels vescomtes de Bas, i durant aquella època, va esdevenir el centre de la baronia de Castelllfollit de la Roca. L'any 1462, va caure en mans dels remences de Francesc de Verntallat durant la Guerra Civil Catalana. El 1657, durant la Guerra dels Segadors, hi va tenir lloc una batalla en la qual els francesos van ser derrotats per les tropes castellanes comandades per Francisco de Orozco, el marquès de Mortara.

L'any 1691 l'exèrcit francès enderrocà el castell. El 1874, durant la  Tercera Guerra Carlina, hi va tenir lloc un combat a les runes del castell, en el qual les forces carlines de Savalls van derrotar les republicanes de Nouvilas. Actualment, al costat de les runes del castell hi ha un edifici modern i les runes de l'Església de Sant Salvador  (abans Sant Julià).

 

EL BARRI VELL

El barri vell d'origen medieval, està format per places i carrers estrets i ombrejats. Les cases són, en la seva major part, construïdes amb pedra volcànica.

A l'extrem de la cinglera, on hi havia hagut l'antic cementiri del poble fins al 1961, any en què fou clausurat i traslladat al lloc actual, trobem la plaça-mirador Josep Pla. Aquesta balconada ens ofereix una espectacular panoràmica i ens permet entendre la posició estratègica del poble i les seves qualitats naturals per a la defensa.

 

En un costat de la cinglera hi ha l'antiga església de Sant Salvador, de la qual es té constància ja en el segle XIII. L'edifici actual, refet en diverses ocasions, és d'estil renaixentista tardà, amb un campanar de planta quadrada amb obertures a cada banda i coronat per una teulada casquet adornat amb petites pilastres. Es conserva una finestra  romànica tardana i diversos carreus de basalt reutilitzats.

 

 

 

 

 

 

 

 

En l'església s'hi van fer celebracions litúrgiques fins que durant la Guerra Civil fou destruïda. El mal estat en què queda la construcció féu que, una vegada acabada la Guerra, es decidís construir una nova església a la part nova del poble i s'abandonés l'antic edifici. A mitjan anys 80, per iniciativa dels veïns, es va recuperar l'antiga església com a centre cultural.