SANTA PAU

 

 

La vall de Santa Pau començà a adquirir protagonisme a la baixa edat mitjana arran de l’establiment, en un dels turons que davallen de la serra de Finestres, d’una de les famílies baronials més puixants de les terres gironines. A redós de la seva residència s’articula un nucli urbà que cohesionà el poblament fins aleshores dispers i que permeté gaudir d’un espai protegit per a la celebració del mercat els dilluns de cada setmana (privilegi atorgat l’any 1297 per el rei Jaume I al baró Ponç III). Aquest centre de poder i d’activitat comercial i econòmica ha llegat a la historia un patrimoni important.

 

 

 

 

 

 

 

 A més d’una fesomia típicament medieval (amb muralles, carrers irregulars i raconades evocadores), traçada a la primera meitat del segle XIV, Santa Pau té edificis d’un valor arquitectònic notable, com la plaça Major o Firal dels Bous: una plaça porxada de perfil irregular i arcs desiguals, que té una innegable personalitat, i que es disposa a l’entorn del castell, un edifici gran, compacte i robust que s’aixeca al punt més alt del poble, la sòbria església de Santa Maria i tot el grup de carrerons estrets, amb angles sobtats i descensos pronunciats, que desemboquen al Portal del Mar. El portal del Mar ofereix una perspectiva de les precioses i temptadores valls de la rodalia que, com passa sovint a la Garrotxa.

 

 

 

 

 

Tot i que les principals virtuts del recinte són l’austeritat dominant i el caràcter pràctic i funcional que revelen les pedres. La vila de Santa Pau va ser declarada Conjunt Historicoartístic el 1971.

 

 

 

El 81% del territori municipal forma part del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa i dins aquest indret hi ha punts d'interès especial com el Volcà de Santa Margarida, el volcà Croscat i les grederes volcàniques, la Fageda d'en Jordà.