divendres, 16 de desembre del 2011

Romànic català, SANT JAUME DE QUERALBS


Per anar-hi agafarem la carretera N152, direcció a Puigcerdà, desviant-nos a la dreta a l'arribar a Ribes de Freser, per la carretera comarcal de Queralbs

El poble de Queralbs esta situat a la part alta de la Vall de Ribes, és creu que al principi és va construir una església cap el s IX, i a l'augmentar la població es va ampliar el temple, per deducció de la data de consagració del temple l’any 1140, remodelant l'antiga església en plena època del romànic.

L’any 1427 un terratrèmol va destruir part de l’església, segons les cròniques va desaparèixer la meitat de la població, tenint de refer part de la volta de la nau, i el campanar, que antigament era d’espadanya, per lo que nomes queda del romànic la planta original i l’absis semicircular

A l’exterior es pot comprovar que l’església es d’una sola nau amb un porxo adossat al costat sud, on apareix una magnifica galeria porticada, tant l’absis com el campanar no tenen cap mena  d’adorns, la teulada de dos aigües esta coberta de pissarra.

La porta d’entrada esta situada a l'interior del porxo, i es un senzill arc de mig punt, on destaquen alguns dels farratges i frontisses originals, un treball de forja poc elaborat i segurament fet al mateix lloc.

La galeria esta composta per sis arcs de mig punt adobats i recolzades amb cinc columnes que descansen sobre una lleixa. Es una de les que es conserven millor de tota Catalunya, i degut a la qualitat de les talles la fan única amb el seu estil.

Les pedres  de les arcades  son de pedra calcaria, i les columnes com els arcs son de mabre blanc blavós, els capitells és mantenen amb perfecta estat

La volta de la nau esta feta mitjançant una volta de canó lleugerament apuntalada que remata a la capçalera del mur, segurament deguda a la restauració tardana del s XV

 La il·luminació  s’aconsegueix mitjançant, una finestra al absis i dos més al costat sud obertes al mur. També si conserva una pila baptismal d’immersió.

Les pintures interiors son imitacions de l’època









dimecres, 14 de desembre del 2011

CARBASSES





El passat dia 16 d'octubre es va celebrar a Sant Joan de les Abadesses, la II fira de la carbassa, amb bastants parades de venda, i força assistència de públic.














divendres, 9 de desembre del 2011

CATEDRAL DE RODA D’ISÀBENA, La gran oblidada



Arribarem  per la carretera N123 i A2211, abans de la sortida a Graus, agafarem a la dreta la A1605, una carretera de muntanya que ressegueix el riu Isábena, fins a Roda.

Roda D’Isàvena pertany al municipi d'Isàvena, a la Ribagorça, de la província d’Osca.

Al segle X va ser la capital del comptat de Ribagorça i la seu episcopal, per lo que és va
aixecar per dos cops la catedral, d’estil romànic, entre els segles X i XII.



El primer temple va ser consagrat l’any 956. El any 1006 va ser saquejada i destruïda
per el fill d’Almanzor, Abd El Malik.

A l’any 1010, recuperada de nou pels cristians, començaren la construcció de la segona catedral que fou consagrada l’any 1030.



La localitat de Roda s’alça sobre un promontori que domina l’accés a la vall del Isàbena.Que al segle X fou un lloc fortificat, que servia de t’atalaia per a la vigilància, entre els dominis de la Taifa de Zaragosa i el comtat de Ribagorça, que més tard s’integraria al Regne d’Aragó. A mitjans del segle X aquesta petita localitat es convertí en seu episcopal i capital política del comptat de La Ribagorça.

El trasllat de la seu a Lleida i desprès a la diòcesis de Barbastro, li va mancar tot el seu esplendor. La desamortització i el saqueig de Erik el Belga, va fer que perdés part del seu ric patrimoni.



No obstant Roda amb la seva Catedral de San Vicente màrtir, conserva avui en dia molts vestigis del seu ric passat, tenint l’honor de ser la població més petita d’Espanya que te una catedral.




La façana principal l’estaven restaurant, on trobem un pòrtic del s XVIII, que protegeix un de més antic del s XIII, al qual s’arriba per unes escales, amb una porta d’estil mudèjar que encara conserva els serratges originals.





El claustre es quadrangular amb un pou al centre, gràcies a ell es va lliura de la destrucció duran la guerra civil espanyola.






A un dels costats es conserva un conjunt de restes del “opus spicatum” que te més antiguitat que el resta de conjunt.







A moltes de les columnes hi han laudas funeràries, les més antigues i que encara conserven part de la seva policromia és troben al costat sud-est







A l’interior esta prohibit fer fotos, per això nomes en tinc una, però si voleu veure l’esplèndid interior, la cripta, pintures romàniques casi úniques amb molt bon estat de conservació, un sarcòfag romànic esculpit i que encara conserva part de la pintura original ,com l’única imatge d’un calvari romànic de Sant Joan Baptista que es va salvar, durant la guerra civil espanyola, per estar enterrat a la cripta sota un munt de runa, visiteu la web: Románico aragonés







dilluns, 5 de desembre del 2011

IBON DE LLAUSET


Anirem per la carretera N230, direcció a Pont de Suert i un cop al poble de Aneto, de la vall de Barrabés a la Noguera Ribagorçana, agafarem una carretera estreta que surt a la  esquerre, carretera que va guanyant alçada, cap el final hi ha una desviació, que dona accés a un túnel estret i de direcció única, foradat a la roca viva i sense il·luminació de 1.5 km aproximadament, que surt al costat de la presa (2.182 m.), al sortir de la foscor destaca l’esplèndid cim del Ballivierna (3.056 m).



Hi ha una esplanada que fa de pàrquing, don surt un camí que va vorejant el llac i  comencen varies excursions (GR11) d’una dificultat mitjana o alta, depenen de la que escollim.



Nosaltres vam fer un tom per el voltant del llac, tinguérem la sort de que feia un dia esplèndid, i al no corre gens d’aire el Ballivierna es reflectia al llac com si fos un mirall,   a la poca estona tot va canviar i l’efecte es va esmunyir.