ERMITES DE LA VALL DE BIANYA

 

El nom Bianya, prové de la via romana que travessava la vall, la Via Annia ( Via Romana del Capsacosta), una ramificació de la Via Augusta. Que des de Figueres entrava cap a la zona de muntanya, i després de travessar la vall s'enfilava pel Capsacosta cap al coll d'Ares, on s'unia a la Gal·lia,de nou amb la via principal^.

El nom Via Annia és d'època preromana, i prové probablement del nom de lloc cèltic  Vianna. Està documentat al segle xv com Biannia.

Capsec (antigament, Capsech)  Era l'antic cap del municipi la Vall de Bianya, però durant la segona dècada del  s. XX, va ser traslladat a L’Hostal nou de Bianya i el municipi es reanomenà la Vall de Bianya.  

 

 

Església de Sant Martí de Capsec

 

L'església de Sant Martí de Capsec, del segle XII, és un dels edificis romànics més bonics i ben conservat del municipi de la Vall de Bianya. En sobresurt la seva alta torre del campanar, sobre la façana de ponent i modificada en èpoques posteriors.

 

La planta de l'església és d'una sola nau, amb volta de canó lleugerament apuntada. A la capçalera hi ha un absis semicircular, amb una finestra central.

 

 

És destacable una petita àbsida, a la banda nord, que sembla que correspon a l'església anterior a l'actual. Al costat oposat hi ha la sagristia. Els terratrèmols del segle XV causaren greus danys a l'edifici, que s'hagué de refer.

 

La porta d'entrada és al costat de migdia.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 Església de Sant Martí de Salomal

Sant Martí de Solamal havia estat parròquia independent fins a la darreria del segle XVI. L'any 979, el comte-bisbe Miró, de Besalú, donà l’església al monestir de Camprodon, possessió que va ser-li confirmada en 1169.

L'església és aixecada damunt una petita elevació del terreny. És d'una sola nau, amb un absis semicircular.

A la planta primitiva s'afegiren construccions en èpoques més tardanes, com la casa destinada al campaner, a la banda sud, i la sagristia, al nord. La porta d'entrada adovellada i amb un arc de mig punt, és a ponent. En aquesta part de l'edifici s'alça la torre del campanar, refeta diverses vegades, amb obertures a cada costat i una teulada de quatre vessants.  

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Esglesia de Santa Margarida de Bianya

 

L'església de Santa Margarida de Bianya va ser donada l'any 858 al monestir de Riudaura i més tard, el 953, passà a dependre del de Santa Maria de la Grassa.

 

Va quedar força malmesa pels terratrèmols del segle XV, però conserva bona part de la seva arquitectura original, que correspon al segle XII. D'una sola nau, en època posterior es van obrir a banda i banda unes capelles laterals a manera de creuer. La capçalera és formada per un absis amb tres finestres.   

 

L'existència d'una petita àbsida al costat nord ha motivat la creença que l'església era al principi del planta basilical o bé d'una nau amb transsepte. La sagristia, afegida al costat sud, ocupa l'espai on se suposa que hi havia l'altra àbsida pariona.

 

La porta d'entrada primitiva, cegada, és al costat de migdia. El campanar, de torre, és bastit damunt la façana de ponent, on hi ha la portalada neoclàssica del segle XIX.

 

 

 

 

 

 

 

 

La Vall de Bianya te 15 ermites per descobrir, per més informació: www.valldevianya.cat,

        d'on s'ha tret part d'aquest text.