dilluns, 18 de novembre del 2013

SANT ESTEVE DE LLANARS




Possiblement es tracti d'un edifici existent ja al sXI. La primera notícia documental la trobem en un document del 1118 esmentant aquesta parròquia. També ens consta la seva consagració, amb data 10 de novembre de 1168, per Guillem de Peratallada, bisbe de Girona

 Es tracta d’una construcció romànica d’una sola nau, coberta amb una volta de canó, i amb un absis semicircular a l’est. A cada ala del creuer hi ha una capella afegida a l’estructura original; pel vessant sud hi ha la sagristia, d’època posterior. Al seu interior acull un valuós frontal d’altar.




L’església presenta una notable dissimetria entre els murs interiors laterals. El mur de cara nord és totalment llis, mentre que el del sud presenta dues pilastres. Aquesta mateixa asimetria és a les façanes; les de migjorn i l’absis estan ornamentades amb dos frisos sota ràfec, un amb dent de serra, i l’altre de mènsules llises; el mur del nord és totalment llis, llevat d’una senzilla motllura.
L’asimetria també es manifesta en l’estructura constructiva dels murs; es combinen els carreus perfectament tallats i polits, amb altres de mida petita, ben escairats, però sense polir.




De la façana principal cal destacar un portal amb llinda i timpà llis, i el campanar. Sobre la porta hi ha quatre mènsules i uns senyals que indiquen l’existència, en èpoques pretèrites, d’un cos avançat. Més amunt és visible una simple motllura horitzontal llisa i una finestra de doble esqueixada. Per sobre s’aixeca el campanar, que originàriament era d’espadanya i únicament tenia dues obertures; posteriorment fou convertit en una torre quadrada, coronada per una teulada piramidal.



La porta està formada per dos arcs de mig punt en degradació, i adovellats; a l’interior d’aquests hi ha dues arquivoltes sostingudes per dues parelles de columnes.




 L’arquivolta exterior té incrustats uns poms rodons, mentre que la interior té forma de corda helicoïdal. Les bases de les columnes estan molt malmeses; els fusts són cilíndrics, llisos i mancats d’ornamentació, i els capitells presenten decoracions.




En els dos capitells exteriors, tot i estar molt erosionats, encara s’aprecien elements decoratius vegetals i animals.




 Pel que fa als interiors, el de mà esquerra, mirant la façana, presenta unes àguiles dempeus amb el pit descobert, les ales esteses i les urpes agafades a un collarí. El disseny, l’esquema d’aquests animals i la tècnica amb què van ser obrats responen a una labor rudimentària. El capitell de la dreta presenta dos nivells de fulles. La portalada s’adscriu a les obres influïdes pels corrents rossellonesos.





La porta de fusta, realitzada l’any 1694, si fem cas de la data gravada en els porticons, és una obra molt ben executada; destaca el treball de forja amb què fou reforçada i decorada.
















2 comentaris:

  1. Aquesta és una església molt bonica, plena de detalls, ens va agradar molt el 2009 quan la vàrem visitar. El reportatge és de l'alt nivell marca de la casa.
    Com a anècdota diré que vàrem dinar a la fonda que hi ha davant per davant, a l'altre costat de la carretera, i al bar a l'entrada hi havia el mossèn. Ens van dir tenia a la vora de cent anys, i duia un sotana que semblava tan antiga com ell mateix. Ara, en recordar-lo, he vist que va morir el passat mes d'abril als 103 anys d'edat.
    Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El mossèn era tot una institució a la contrada.
      Una abraçada

      Elimina