Toses és un poble
situat a la Vall de Ribes. Travessat per la carretera N-152 (Collada de Toses)
que uneixen Barcelona i Puigcerdà.
Història
El municipi de Toses està format per un conjunt de 4 pobles: Toses, Nevà, Fornells de la Muntanya i Dòrria.
Toses és un
dels pobles més antics de la Vall de Ribes, citat com a Toses per primer cop el
839 dC. El Castell de Toses, que pertanyia a la família noble de la Cerdanya
Urtx, era el centre jurisdiccional de la seva vall.
Nevà ha estat sempre unit
històricament al domini feudal de Toses, tot i tenir autonomia parroquial
plena, ser tant antic com ell i haver arribat a tenir més habitants censats que
Toses.
Fornells de la Muntanya té els
seus orígens aparentment com a refugi hivernal dels habitants de Dòrria, per
aquesta raó actualment la seva parròquia encara és sufragània de la de Dòrria.ç
Dòrria situat a
1,550 m, és el poble més alt del Ripollès i un dels més alts de Catalunya. El
poble apareix documentat el 839 dC i l’església de Sant Víctor de Dòrria es va
consagrar l’any 903. És travessat pel Camí dels Carlins, camí reial que unia
les valls de Ter amb la Cerdanya El Veïnat d'Espinosa pertany a Dòrria,
antigament hi havia la casa comunal de la baronia de Toses i més tard l’escola.
ROMÀNIC EN VIU
L'antiga Baronia de Toses, acull cada estiu un cicle de concerts Romanic en viu
Aquest Cicle de
Concerts té la particularitat que es desenvolupa íntegrament a les esglésies
romàniques dels municipis de Toses i Planoles, oferint música en directe als
milers d’habitants i estiuejants que durant els mesos de calor s’acumulen en
aquestes contrades. Els pobles amfitrions de les actuacions musicals són
Dòrria, Nevà, Fornells de la muntanya, Toses i Planoles, tots ells ubicats en
els dos citats municipis.
Sant Cristòfol de Toses
En la suposada acta de consagració de la Catedral de la
Seu d'Urgell, de l'any 839, ja es fa referència al lloc de Toses i que
pertanyia al comtat de Cerdanya. Les primeres notícies fiables d’aquest indret
són de l’any 1035, quan surt esmentat en el testament del compte Guifré de
Cerdanya.
El temple dedicat a Sant Cristòfol està situat a les
afores de la població, en un lloc elevat dominant tota la vall. L'actual
edificació va ser construïda en el segle XI i reformada en el XII.
Té una única nau, coberta apuntada, està capçada a l'est
per un absis semicircular cobert amb volta de quart d'esfera.
El campanar de torre està adossat al mur sud, prop del presbiteri. A la banda oposada de la nau s va adossar una capella posteriorment
En la part inferior del mur sud, s'obre una finestra en
forma d'espitllera, sobre la que veiem un motiu decoratiu amb els carreus en
forma de rombe.
En el pis superior trobem una gran finestra de mig punt
en cadascun dels seus murs, sobre la que s'obre una altra finestra.
La porta d'accés s'obre en el mur sud. Té forma
rectangular, coberta per una senzilla llinda. L'element més interessant és la
ferramenta que encara es conserva, tot i que s'han perdut alguns elements. A
cada batent trobem cinc tiges, que en arribar als extrems es bifurquen i es
converteixen en volutes en forma de cargol. A cadascuna d'aquestes tiges la
creua una altra igual en sentit vertical.
L'interior de l'absis estava decorat amb pintures murals
del segle XIII, que en 1952 van ser arrencades i traslladades al Museu Nacional
d'Art de Catalunya.
Entre elles es troba el pantocràtor. No podem contemplar
la seva cara, ja que s’ha perdut, ni la ma esquerra. Si que ens ha arribat la
ma dreta, amb la que sosté un llibre. L’envoltava el tetramorf, del que nomes s’han
conservat alguns fragments
La part interior de la finestra també està decorada amb
Caín i Abel presentant els fruit del treball a Déu.
Durant una campanya de restauració efectuada en el
temple, es van descobrir alguns petits fragments de pintures murals a la volta
de la nau, que s'han restaurat i conservat in situ.
Les claus per visitar-la
cal demanar-les a Can Pep
