dimecres, 30 de novembre del 2011

Joies del romànic català: PORTIC DE SANTA MARIA DE RIPOLL II


El pòrtic de Santa Maria de Ripoll, és la façana que es va adossar sobre l'anterior del monestir de Santa Maria de Ripoll, cap a mitjans del segle XII, per decorar l'entrada principal de l'església, estant un dels exemples més monumentals, pel que fa a la decoració escultòrica, en l'àmbit romànic català vinculat a l'escola de Tolosa de Llenguadoc. Realitzada com un arc de triomf romà, té una gran profusió decorativa amb escenes de l'Antic Testament, treballades per escultors anònims, seguint els relats d'una Bíblia que es conserva al mateix monestir.

Descripció

La portalada s'adossa sobre la paret d'entrada de l'església, constituïda per un paral•lelepípede rectangular de dotze metres d'amplada per set d'alçada i un metre de grossor aproximadament, i formada amb blocs de pedra calcària juxtaposats sense morter; per la seva exposició als elements atmosfèrics, a la qualitat del material emprat sorrenc, i a un incendi que va patir l'any 1835 es troba en un estat força deteriorat. A la seva part central es troba la porta amb set arquivoltes cobertes d'escultura, sostingudes sobre columnes entre les que destaquen dos que de fet són les imatges de sant Pere i sant Pau amb els seus atributs respectius de les claus i un rotlle de pergamí obert, tots dos presenten la mutilació dels seus caps.


Arquivoltes de la portada de Santa Maria de Ripoll

Consta de vint-i-set cercles, a l'interior dels quals es troben figures diverses, en el centre de l'arc presidint-lo l'Agnus Dei, a tots dos costats uns àngels i a continuació diversos animals.


La primera està ocupada per escenes en dovelles més grans, explicant la vida dels apòstols Pere a la part esquerra i Pau a la dreta, destaquen la de Pere amb Neró, el seu enfrontament amb Simó el Mag i la seva crucifixió, la vida de Pau també està narrada des del seu baptisme, predicació de la fe cristiana, l'empresonament i fins el seu martiri amb la vista del seu botxí amb el cap a la mà, acaben les escenes en trobar-se amb les seves estàtues amb les que es formen les columnes corresponents a aquesta arquivolta.


La segona esta formada amb diverses motllures amb diferents formes.

La tercera presenta ornaments vegetals sobre una motllura de bou.


La quarta des del centre i cap a cada costat les vides de Daniel i Jonàs amb escenes narrades als seus llibres com el somni de Nabucodonosor la construcció de l'estàtua d'or que ha d'ésser adorada, i com simbolisme de salvació la representació dels tres hebreus al forn y Daniel transportat per un àngel salvant-lo dels lleons.


La cinquena a l'intradòs de l'última arquivolta es troba centrada una imatge de Maiestas Domini dins d'un medalló amb àngels als costats i amb les històries de Caín i Abel, on hi ha una escena comparable amb les pintures de l'església de Sant Quirze de Pedret: és la de Caín quan intenta d'enterrar Abel i la terra l'expulsa.[13]Té semblances amb ell tapís de la Creació de la catedral de Girona, amb una Maiestas sense barba i que només apareix la part superior del cos, d'altra banda, representació força infreqüent en l'àmbit català. Sobre els muntants a tots dos costats hi ha la representació simbòlica dels dotze mesos de l'any amb diferents oficis o al•legories per a cada mes.


Fris superior i costat dret

Detall del pòrtic amb la imatge de Sant Pau i al registre inferior el gran relleu del lleó
El registre superior a manera de fris, ocupa l'espai central una Maiestas Domini, una de les escultures millor conservades i en la que encara es distingeixen restes de policromia envoltada pel tetramorf i reforçat el caràcter apocalíptic amb els vint-i-quatre ancians, que la seva representació completa, acaba als laterals de la façana.


Al següent nivell, s'aprecia una multitud de personatges entre els que es troben els Apòstols i Sants. A les dues franges inferiors següents es troba la narració del llibre de l'Èxode, amb Moisès conduint el poble jueu, la tramesa d'aliments al desert del Sinaí, la separació de les aigües de la mar Roja, Moisès fa brollar l'aigua de la roca d'Horeb, mentre els guia una columna de foc i un àngel, i la batalla de Rafidim entre Josuè i Amalec. El lliurament de les taules dels deu manaments, com a moment més culminant, es representa amb les figures més grans i dins d'uns arcs de mig punt, els personatges són Jahvè, Moisès, Aaron i dues figures vestides una de religiós que podria ser un bisbe o el mateix abat de Ripoll i una altra vestida de guerrer on s'ha volgut veure Ramon Berenguer III, realment molt discutibles, en sentit simbòlic el concepte és el de representar el poder religiós i el civil. Sota aquestes escenes, en una sola quadrícula es mostra la primera visió apocalíptica de Daniel amb un lleó realitzat amb gran relleu. El relleu del lleó és com un del mateix tipus que es conserva al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona i que formava part de la façana romànica desapareguda de Santa Maria de Solsona, també guarda semblança amb altres d'algunes façanes del nord d'Itàlia. Finalment en aquesta part el sòcol representa els pecats capitals, trobant-se en molt mal estat de conservació.


Costat esquerre

Lluita entre animals a l'última franja del costat esquerre

La part superior, està ocupada, com la contrària del costat dret, per Apòstols i Sants. Des del següent nivell els protagonistes són Salomó i David, representant els reis escollits per Déu, que igualment es trasllada als reis de l'època medieval. Les escenes estan inspirades a les narracions historiades que té la Bíblia guardada al monestir i mostren la petició de Betsabé a David per escollir Salomó com a rei, tot seguit ve la coronació, la petició a Jahvè de la saviesa i el judici de Salomó, sota aquesta franja, es veu el trasllat de l'arca de l'Aliança, amb David prenent part de l'ambient festiu ballant davant de la ciutat de Jerusalem i David amb el profeta Gad. En aquesta part de la façana també es veuen, col•locats sota arcs, i amb les figures de més gran proporció, ocupant la part central, David assegut a un tron i la resta de personatges són acompanyants músics.


A l'últim espai la visió preapocalíptica de Daniel mostra la lluita entre animals a alt relleu i a un costat una figura d'un àngel i a l'altre un cavall amb el seu genet. El sòcol inferior en forma de medallons, amb imatges que representen lleons i grius fantàstiques.

Text extret de Viquipèdia




dilluns, 28 de novembre del 2011

Joies del romànic català: MONESTIR DE SANTA MARIA DE RIPOLL I



El monestir va ser fundat l'any 880 pel comte Guifré el Pilós. La seva missió era la de repoblar les valls del riu Ter i ampliar les seves possessions cap a la Cerdanya i Ponts. La primera consagració de l'església va tenir lloc el 20 d'abril de 888  i es va decidir dedicar l'església a la advocació de Santa Maria.


 L'església que es conserva avui en dia va ser construïda gràcies a dos dels principals abats de Ripoll: l'abat Radulf i l'abat Oliba. Arnulf va ordenar construir una església de cinc naus amb cinc absis  acabada amb un sostre de fusta. L'església té unes dimensions de 60 m de llarg per 40 d'ample. La construcció va finalitzar el  977.



Oliba va ser l'encarregat d'afegir a l'església un transsepte i set absis; va ordenar també obrir la cripta i va emmarcar l'entrada amb un pòrtic decorat amb dos campanars a cadascun dels costats. Les obres d'ampliació de l'abat Oliba van acabar el 1032. La reconstrucció realitzada el 1830 va reduir les naus de l'església de cinc a tres.











El claustre consta de dos pisos. La construcció del primer pis es va iniciar al voltant del 1180 encara que no es va acabar fins a principis del segle XV. El pis superior es va edificar entre els segles XV i XVI. Està format per tretze arcs semicirculars amb capitells inspirats en l'estil corinti. Cadascun dels capitells té un dibuix original amb temes que van des de la mitologia clàssica als temes quotidians.

Text extret de la Viquipèdia