dimecres, 23 d’octubre del 2013

VALLFOGONA DE RIPOLLÈS




Vallfogona de Ripollès es un municipi de la província de Girona que pertany a la comarca del Ripollès.  Està situat en la capçalera de la riera de Vallfogona, fent  límit ambla comarca de La Garrotxa.

El terme municipal de Vallfogona del Ripollès molt muntanyós i de relleu accidentat, es troba a la falda de les serres del Puig Estela i Milany, es pot arribar de Ripoll per la carretera N260a, o desde  Olot per la mateixa carretera

Nucli Medieval



El casc antic del poble, consta d’una plaça central al voltant de la qual i de forma circular s’hi construïren les antigues vivendes.












Antigament estava emmurallat accedint-s’hi per tres entrades de les quals avui només es conserva la de tramuntana anomenada el portal de la Muralla. Els carrers del nucli medieval estan enllosats i les cases del segle XVII - XVIII, en bona part restaurades, conserven llindars i balcons centenaris





Castell o la Sala

 El llinatge dels Milany, és conegut des del 1070. Un descendent d’aquesta nissaga, Ramon de Milany,es casà amb Eliarda de Torroja, regent del vescomtat de Bas (1222-31), i llur fill Simó de Milany o de Palou (mort el 1247) fou reconegut vescomte de Bas per Pere III de Catalunya-Aragó. La seva filla Sibil•la, casada amb el comte Hug V d’Empúries, vengué el castell de Milany i tots els béns annexos el 1280 al seu parent Dalmau de Palou. Aquest inicià la segona dinastia dels cavallers de Milany i reedificà el castell entorn del 1295.

.


Al 1330 féu construir una notable residència, dita la Sala, ( Sala, és el nom comú de les residències senyorials o de gent notable ) prop de l’església de Vallfogona, al centre de la vall, en un puig on ja hi havia una antiga fortalesa, base de l'actual edifici conegut avui com Castell de la Sala de Vallfogona.  La Sala va anar creixent, possiblement des d’una modesta torre definida com “ antiga fortalesa”, fins a la actual edifici de pedra de carreus amb murs de gruix de 2 metres a la base. La planta és rectangular amb tres pisos i una torre amb teulat d’una sola vessant de planta i set pisos d’alçada.
 .


Completà la Sala el seu fill Ramon de Milany, que el 1335 concedí privilegis a tothom qui anés a habitar la vila o pobla que ja en temps del seu pare havia començat a crear-s’hi a sota.  
Els Milany es refongueren el 1374 amb els Pinós,  que foren nombrats el 1599 comtes de Vallfogona.  
 

 
La Sala  és propietat avui de la família Budallé. A la part baixa de la casa, hi ha una masoveria que s’ocupa del seu manteniment.




Campanar de la Mare de Déu de Popul



Formava part de l’església romànica de la Mare de Déu del Pòpul que fou edificada pels senyors del Castell de La Sala, la qual avui dia podem observar el campanar de torre i part del mur nord.




De l’antiga església del s. XII, nomes resten alguns fragments del  mur de tramuntana, fins l’arracada de la volta i el campanar, afegit al costat de tramuntana. El campanar és una petita torre de planta quadrada, amb un nivell de finestres situades a la part alta, vora de la coberta que és a quatre vessants, les finestres és distribueixen a parells a totes les cares
Hi havia una imatge de la Mare de Déu de la segona meitat del s. XIII



dimecres, 9 d’octubre del 2013

ESGLESIA DE SANT MIQUEL DE CAVALLERA


 
 
 
Església de la època romànica, consagrada a Sant Miquel.

Es un temple d’una sola nau que ha sofert, diverses modificacions: entre altres el canvi de la porta i l’obra de la sagristia.
 
 

 
En un principi pertanyia al bisbat d’Urgell, aquesta circumstancia estranya perquè la resta de pobles de la Vall de Camprodon eren del bisbat de Girona, devia suposar una relació més estreta amb les llunyanes parròquies de la Vall de Ribes d’obediència urgellenca encara avui en dia.



 
Actualment Cavallera i els altres pobles de la Vall de Camprodon pertanyen al bisbat de Vic.
 
 
 
 
 
 


dimarts, 1 d’octubre del 2013

SANT MARTÍ DE SURROCA


 
 
L’església de Sant Martí de Surroca es troba es troba a la capçalera de la riera de Malatosa i sota la cinglera de la Serra Cavallera que li ha donat nom (su-roca o sots-roca),

Esta documentada del l’any 913, l’església ja existia l’any 1090 i devia ser un edifici força vell, perquèal 1904 fou reedificat i consagrat novament pel bisbe Arnau de Malla a petició dels priors de les comunitats masculina i femenina, que els monjos marsellesos
 
 
 

havien establert a Sant Joan de les Abadesses. L’any 1410 son documentades importants obres de consolidació.
 



La planta de l’església es d’una sola nau rectangular, coberta amb una volta de canó seguit, reforçada per un arc toral i capçada a llevant per un absis de planta semicircular cobert per una volta de quart d’esfera. Exteriorment l’absis ha estat ornamentat amb un fris d’arcuacions llombardes. La pota és d’una arcada amb grans dovelles i remarcada per un guardapols. El campanar és de planta regular, de dos pisos, de dos ulls a cadascuna de les quatre cares. Actualment te adjunt el terreny del cementiri municipal.

L’església de Sant Marti de Surroca esta reproduïda en el parc de Catalunya en Miniatura.

 


Quan els exercits francesos van ajudar als catalans amb la Reconquesta contra els sarrains, els soldats francs (grans devots de Sant Martí patró de França) erigien una capella en agraïment a sant Martí dalt d’alt de cada turo reconquerit. Aquesta devoció es va estendre per Catalunya i per això encara avui més d’una trentena de viles el tenen com a patró.