dissabte, 26 de maig del 2012

CARDONA


Encara que Cardona existia ja molt abans, com en testimonien les restes iberes que s'ha trobat, sempre vinculades a la riquesa de la Vall Salina, Cardona té una data de naixement documentada: el 23 d’abril de l'any 986, dia en què el Comte Borrell II atorgà la Segona Carta de Poblament, que actualment es conserva a l'arxiu històric de la vila. Cardona, comença veritablement en l'etapa medieval, a partir del 798 fins el segle XVI, la vila va ser un dels indrets claus en el desenvolupament històric i social de Catalunya. Molts factors com la situació del turó del castell, la muntanya salina i la via estratègica on confluïen nombrosos camins van atorgar a la vila aquesta cabdal importància a la història de Catalunya.


Així mateix, amb l'arribada de la família vescomtal d'Osona (els posteriorment futurs vescomtes de Cardona) al castell a fi del segle X, la població va prendre importància política. Aquesta família fou enormement important durant les següents generacions fins que al segle XV va ser la més decisiva després de la família reial. Els seus dominis abastaven tot Catalunya, amb 30 viles, 25 castells, 272 llocs i 4 ports de marítims.] Tenien doncs jurisdicció sobre un territori equivalent al 6% de Catalunya. Van ser els impulsors de la vida del castell i el cens demogràfic va créixer espectacularment.


Els nobles van arribar de mica en mica a la vila, així com els mercaders, drapers i artesans. Aquesta era d'esplendor va durar fins el segle XVI, quan la familia Cardona van marxar per instal·lar-se a Barcelona. El castell de Cardona  fou el darrer reducte de la resistència contra l'ocupació de Catalunya per part de les tropes de Felip V de Castella al 1714.


El castell es va transformar en una caserna militar i la vila va restar una simple zona artesana i agropecuària, que acompanyava l'explotació salinera.


Durant la Guerra del Francès, Cardona va patir la Batalla de Sant Quintí, en la que els cardonins van aconseguir defensar el castell i la vil·la de Cardona contra l'atac francès.


Durant els segles XIX i XX van re-emprendre l'activitat social i econòmica de la vila, amb l'arribada d'indústries, especialment tèxtils, i l'explotació de les mines de potassa des de l'any 1929 fins el 1991.

 
CASTELL DE CARDONA

El castell de Cardona és un castell d'estil romànic i gòtic que està situat dalt d'un turó que domina la vall salina i la del Cardener.


 Està considerat com una de les fortaleses medievals més important de Catalunya



Les seves joies són la torre de la Minyona  (del s XI), de 15 metres d'alçada i més de 10 metres de diàmetre, i l'església romànica de Sant Vicenç.



Va ser construït a l'any 886 per Guifré el Pilós. Inclou l'anomenada Sala Daurada i la Sala dels Entresòls, on l'any 1534 es va resoldre el plet entre el capellà de Sant Miquel i l'abat de Sant Vicenç. Durant el s XV, els Ducs de Cardona van ser la nissaga més important de la Corona d’Aragó tot just darrera de la Casa Reial. Per això se'ls anomenava reis sense corona, car disposaven d'extensos dominis territorials al Principat, Aragó i Valencia, i vincles dinàstics amb els casals reials de  Castella, Portugal, Sicília i Nàpols.



Després de la caiguda de Barcelona el 1714 va ser un dels darrers reductes a lliurar-se a les tropes borbòniques de Felip V, després d'una intensa batalla que va malmetre en bona part les muralles del castell, quan Manuel Desvalls va pactar la rendició i la retirada a Itàlia.


Actualment el castell acull el parador de turisme Ducs de Cardona, que depèn del Museu d’Història de Catalunya.



Canoniga de Sant Vicenç

Sant Vicenç era en origen la capella del castell de Cardona, propietat de la casa vescomtal d'Osona, la qual prengué el nom d'aquest castell. Les primeres notícies documentals daten del 980. Els comtes protegiren l'església amb les donacions que hi feren d'esglésies dels seus castells, fins i tot es creà un priorat, amb la intenció de convertir-se en un sotsbisbat, depenent del bisbat d’Urgell.


L'inici de la vida comunitària és partir del s. X. L'any 1019, el vescomte Bermon, aconsellat per l'Abat Oliba, va reconstruir la canònica (l'església), ja que havia estat descuidada i espoliada, hi feu donacions fins la seva mort. També inicià la construcció de l'actual edifici romànic, que fou consagrada l'any 1040 per Eriball, bisbe d’Urgell i príncep i senyor de l'església de la fortalesa de Cardona.


La secularització de les canòniques regulars l'any 1592 per part del Papa fou el primer colp greu que patí la comunitat. Més tard tot el castell es convertiria en caserna l'any 1794. La comunitat es traslladà a la parroquial de Sant Miquel, fins el 1851 any en què desapareixeria i l'església passaria a ser una dependència més de la caserna. Amb el temps deixaria de ser una caserna, quedant abandonada.



El conjunt va ser declarat monument historicoartístic el 1931. L'any 1952 s'inicià una acurada restauració de l'església, i el monestir i el castell van passar a ser  Parador de Turisme el 1976.


 Arquitectura

L'església disposa dels elements característics del romànic català. L'espai interior està dividit en tres naus: una nau central amb una mida força considerable i dues naus laterals més estretes. A una de les zones més orientals de l'església, les naus es veuen creuades per un transsepte, el qual, encara que és una mica més ample que les naus, és força curt i no sobresurt gaire de la planta. Aquest transsepte dóna a l'església la típica forma de creu llatina. Per acabar, les tres naus desemboquen, en la zona més oriental de l'obra, en tres absis semicirculars de diferent mida que varia segons la mida de les naus.

 En l'espai exterior hi destaca, principalment, la línia recta, exceptuant els absis i les finestres.  


 Cal afegir, però, que l'església no va ser pensada a escala humana, la qual cosa ens deixa un edifici de més de dinou metres d'alçada preparat per a impressionar a qualsevol que s'hi apropi.


Cripta 

Tot el cos del presbiteri i de l'absis central queda elevat, ja que en el seu espai inferior es troba una cripta, la planta d'aquesta consta de tres naus dividides per dues fileres de columnes monolítiques amb capitells  piramidals sense ornamentació. Sobre seu es troben uns blocs de pedra que serveixen de base per a l'arrencada de les voltes per aresta que cobreixen la cripta.


Aquesta basílica constitueix un dels màxims representants de tota l'arquitectura romànica catalana.




 

dijous, 17 de maig del 2012

57e GIRONA TEMPS DE FLORS




Ja fa 57 anys que Girona per aquestes dates, és converteix en un immens ram de flors, fent que molts patis, carrers, aparadors, monuments i jardins tinguin un color i un llenguatge més amable i especial, el de les flors.

















































dimecres, 9 de maig del 2012

MORELLA




Morella és un municipi de la comarca dels Ports al País Valencià.

La ciutat de Morella, esta situada estratègicament als límits d'Aragó, Catalunya, i Valencia, es troba envoltada d'un territori eminentment muntanyós on sobresurt el  turo  presidit pel castell i el poble als seus peus.




Morella per si sola, amb els seus carrers i muralles medievals, ja constitueix un poble de gran interès. cal destacar:




Església Arxiprestal de Santa Maria Major. Del segle XIII, declarada Monument històric d'interès nacional l'any 1931.
És una fita obligada per als amants de l'art. Aquesta construcció gòtica reuneix en una mateixa façana la Porta dels Apòstols i la de les Verges. Ja dintre, en la part posterior del cor, es pot veure esculpit en forma de fris el Pòrtic de la Glòria. La singular escala de caragol per la qual es puja al cor, l'altar major, les seves tres rosasses amb vidrieres originals de l'Escola valenciana del segle XIV i l'òrgan de Torull són algunes de les seves joies.






Convent de Sant Francesc. Dels segles XIII i XIV.
 El més significatiu del conjunt és la sala Capitular on hi ha una pintura al fresc, en la qual es representa la Dansa de la Mort del segle XV. L'església del convent data del segle XIV, i va ser recoberta d'estil neoclàssic en el 1800. Avui es pot apreciar l'estil gòtic original.




Castell de Morella. Dels segles XIII al XIX.






Construït aprofitant la roca. Consta de la plaça d'armes (1.070 m), el palau del governador, l'Aljub, la torre de la Pardalea,, presó de Cacho, restes de palaus reals, torres d'Homenatge, i pavellons oficials, per on han passat diferents formes de civilització i cultures.
 Muralles medievals. Dels segles XIV i XV.




Existeixen 6 portes i 14 torres. La muralla envolta tota la ciutat. Cap destacar les portes de la Nevera, Sant Miquel, Morella, Sant Mateu, Forcall, del Rei i dels Estudis, i les torres del Péblic, la Nevera, el Trinquet, Sant Miquel, la Rodona, de la font, Alós, del Asperó, Beneyto, de Fredes, Sant Mateu, del Forcall, del Carraixent, del Rei, dels Estudis i Sant Francesc. Les muralles foren declarades Monument històric l'any 1931 juntament amb l'església arxiprestal.


Aqüeducte de Santa Llúcia. Del segle XIV.



Es tracta d'una obra considerable de l'enginyeria civil gòtica, pel qual arribava les aigües de les fonts de Vinatxos i del Aljub cap a la Font Vella de Morella.
Cases i palaus.


Són moltes les cases pairals que es conserven a Morella. La del cardenal Ram, del segle XVI, és actualment un hotel. La Casa de la Cofradia de Pagesos. La Casa dels Estudis i del Consell, la Casa de Ciurana de Quadres, la Casa de Rovira i la Casa del Marquès de Cruïlles són només uns exemples.
  


HISTORIA
Morella pot exhibir una història tan antiga com il·lustre. En la seva comarca s'han trobat nombroses i interessants restes arqueològiques com les pintures rupestres de Morella la Vella que testifiquen la presència de l'home prehistòric per aquestes terres. També van ser trobades al voltant d'una vintena de sepultures de la Edat  de Bronze  Morella va ser un dels primers pobles assentats en terres espanyoles, ja que es considera que la seva fundació data del període que se situa entre l'any 2500 a i el 200 aC. 




Amb l'arribada dels celtes es va establir en l'actual emplaçament de Morella la tribu dels beribraces. De l'estada dels grecs dóna fe, el denominat Tresor de Morella, entre les que destacaven les monedes procedents de Creta, Tares i Magna Grècia. Els cartaginesos  no van aconseguir sotmetre els ilercavons, descendents dels beribraces. Annibal  va pactar amb ells i els va convertir en aliats seus. 




El pas dels visigots per Morella va deixar escasses empremtes històriques. No obstant això, es considera que les esglésies de Sant Nicolau de Morella i de Sant Pere de Castellfort són d'origen visigòtic pel que fa a la seva fundació. Els vàndals van prendre Morella a sang i foc i la van ocupar durant uns tres anys, abandonant-la l'any 411. Els visigots van conquistar el Tarraconense l'any 414, però Morella, mitjançant un pacte, va quedar depenent de Roma fins que Euric es va apoderar totalment de la província l'any 476.



Va ser ocupada pels berebers l'any 714. Posteriorment, la ciutat passaria a dependre del rei àrab de Tortosa. Per aquesta època apareix vinculat a Morella el nom de el Cid  que, sembla va ser el que va reconstruir el seu castell




L'any 1117 el rei Alfons I d’Aragó  va  reconquistar Morella per primera vegada per als cristians.  Hauria de ser Jaume I el Conqueridor qui, l'any  1232, va expulsar definitivament els musulmans.  


L'any 1672  va patir els estralls d'una epidèmia que els documents de l'època denominen febres malignes. Des de llavors se celebren en Morella les famoses Festes Sexennals, en commemoració de la decisió presa el 14 de febrer de 1673 de celebrar una novena cada sis anys en acció de gràcies per la salvadora intercessió de la Mare de Déu de Vallivana.
Durant la Guerra de Successió, Morella va haver de rendir-se, el 3 de febrer a les forces de Felip V que l'assetjaven. Duran el regnat d'aquest monarca, Morella es va convertir en capital de Governació Militar i Política.




En 1808 es va sumar al patriòtic alçament contra Napoleó ; però van ser les classes populars les que es van enfrontar amb les tropes invasores. En els anys del regnat de  Ferran VII, Morella es va veure embolicada en constants convulsions polítiques, enfrontant-se  als partidaris de la Constitució de 1812 i els partidaris del absolutisme, denominats realistes.
Com a conseqüència de tot el seu passat històric s'ha convertit en una població de gran atractiu turístic i monumental. L'any 1965 fou declarada Conjunt Històric Artístic (BOE núm. 274 de 16/11/1965).