dilluns, 13 de maig del 2013

ESGLÉSIES ROMÀNIQUES DE TOSES III


 
 
Nevà

En la suposada acta de consagració de la  Catedral de la Seu d'Urgell, de l'any 839, ja es fa referència al lloc de Nevà. Cal recordar que l'autenticitat d'aquesta acta està més que qüestionada, ja que sembla que va ser escrita gairebé dos segles més tard. De totes maneres ens permetria afirmar que a finals del segle X ja existia el nucli de Nevano.

 A finals del segle XII el lloc era propietat de Hug de Nevà, acusat de ser un heretge càtar.

En el segle XVIII es va abandonar el temple per trobar-se en estat de runa. La parròquia es va traslladar a l'altra església que tenia Nevà, dedicada a la Mare de Déu del Carme i situada al bell mig del petit nucli urbà.

 

 

Església de Sant Cristòfol de Nevà

Temple romànic del segle XI, del que resten dempeus les parets i el campanar. Les seves runes ens traslladen de manera evocadora al temps en que Nevà fou refugi dels càtars, la presència dels quals pot intuir-se en els diferents vestigis disseminats pels voltants del poble.
 
 
 
 Destaquen les runes del que se suposa fou convent, i la creu en baix relleu presumiblement càtara procedent d'aquest. Podem observar aquesta enigmàtica creu a la façana de la església de la Mare de Déu del Carme, construïda al segle XVIII i actual temple litúrgic del poble.
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Església de la Mare de Déu del Carme de Nevà

Aquest és un temple de belles proporcions, que al segle XVIII va passar a ser l'església parroquial en substitució de la de Sant Cristòfol. El seu harmònic campanar i la senzillesa de formes fan d'ell un edifici completament integrat en el paisatge rural i bucòlic de Nevà.




Destaca la creu en baix relleu que popularment es creu que prové de les runes
presumiblement càtares dels afores del poble. Podem observar aquesta enigmàtica creu a la façana de la església de la Mare de Déu del Carme, al costat dret de l'entrada al temple. A l'interior podrem veure un dels rars exemples de decoració litúrgica del segle XVIII que resten a la Vall de Ribes.