dimarts, 25 de juny del 2013

SANTA PAU


 
 
La vall de Santa Pau començà a adquirir protagonisme a la baixa edat mitjana arran de l’establiment, en un dels turons que davallen de la serra de Finestres, d’una de les famílies baronials més puixants de les terres gironines. A redós de la seva residència s’articula un nucli urbà que cohesionà el poblament fins aleshores dispers i que permeté gaudir d’un espai protegit per a la celebració del mercat els dilluns de cada setmana (privilegi atorgat l’any 1297 per el rei Jaume I al baró Ponç III). Aquest centre de poder i d’activitat comercial i econòmica ha llegat a la historia un patrimoni important.
 



 
 
 
 
 
 
 A més d’una fesomia típicament medieval (amb muralles, carrers irregulars i raconades evocadores), traçada a la primera meitat del segle XIV, Santa Pau té edificis d’un valor arquitectònic notable, com la plaça Major o Firal dels Bous: una plaça porxada de perfil irregular i arcs desiguals, que té una innegable personalitat, i que es disposa a l’entorn del castell, un edifici gran, compacte i robust que s’aixeca al punt més alt del poble, la sòbria església de Santa Maria i tot el grup de carrerons estrets, amb angles sobtats i descensos pronunciats, que desemboquen al Portal del Mar. El portal del Mar ofereix una perspectiva de les precioses i temptadores valls de la rodalia que, com passa sovint a la Garrotxa.
 
 
 
 
 

Tot i que les principals virtuts del recinte són l’austeritat dominant i el caràcter pràctic i funcional que revelen les pedres. La vila de Santa Pau va ser declarada Conjunt Historicoartístic el 1971.
 

 
 





El 81% del territori municipal forma part del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa i dins aquest indret hi ha punts d'interès especial com el Volcà de Santa Margarida, el volcà Croscat i les grederes volcàniques, la Fageda d'en Jordà.
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

dimecres, 5 de juny del 2013

OIX



 
 
Oix és un nucli de població del municipi de Montagut i Oix situat al marge esquerre de la riera d'Oix, a 413 m d'alçada. Havia estat independent fins l'any 1972, que va ser annexat al municipi de Montagut. L'any 2009 tenia 102 habitants, amb un alt percentatge de població disseminada.




Alguns edificis d'interès del poble són l'església parroquial de Sant Llorenç, citada ja el 937 però molt modificada des d'aleshores; el castell d'Oix, construït el s XV per la família Barutell, senyors de la baronia de Bestracà; i, finalment, el pont romà

 
 


 L'antic municipi d'Oix, que s'estenia per les altes valls de la riera de Llierca comprenia els llocs i antigues parròquies de Sant Miquel de Peraa, Sant Miquel d'Hortmoierr, Mitjàà, Monars (citat el 1064, el temple té un absis preromànic), Santa Bàrbara de Pruneres (amb un santuari ja esmentat el 1328), Talaixà (del 872, sufragània de la parròquia d'Oix el 1614), Riu, els santuaris de les Agulles i d'Escales i l'antic monestir de Sant Aniol d’Aguja.