dimecres, 20 de juny de 2012

SANT ESTEVE D'OLIUS



Per anar-hi agafarem la C55 direcció a Solsona i uns 4 quilòmetres havans d’arribar-hi la C 26 direcció a Berga, a uns 3 Km hi trobareu el trencant que porta fins a Olius.






Sant Esteve d'Olius, és un dels monuments cabdals de l'arquitectura llombarda del darrer quart de segle XI. situada al municipi d´Olius, al Solsonès. Destaca per la seva magnífica cripta.






El temple d’art romànic va ser consagrat l'any 1079, pel bisbe de la Seu, Bernat Guillem. Hi dedicà dos altars, un a dalt, en honor de Sant Esteve  i l'altre a sota, en la confessió o cripta, en honor del Sant Sepulcre i de Santa Maria.




  L'església és un temple de grans proporcions (36 m per 10 m) amb una sola nau de volta de canó, sostinguda per quatre arcs torals. L'absis de semicercle manté l'amplada i l'altura de la nau. En la seva part de fora s'hi dibuixen arquacions segues i lecenes.








La cripta forma un espai rectangular de 10'4 m per 6'28 m, dividit en tres naus de quatre tramades que aguanten arcs de mig punt i voltes d'aresta. L'estança rep llum per tres finestres de doble esqueixada, amb notable pendent cap endins.












L'edifici fou declarat Monument Històric Artístic l'any 1980,  i  bé cultural d'interès nacional, en la categoria de monument històric, per Acord del Govern que publica el DOGC de 31 de març de 2010.



 Cementiri Modernista

Esta situat al davant mateix de l’església

A l'any 1915 és va encomanar el projecte d'un nou cementiri  a l'arquitecte diocesà Bernardí Martorell i Puig, home de confiança del bisbe Vidal i Barraquer. Era un arquitecte d'estil modernista que va rebre la influència d Antoni Gaudi i de Lluís Domènech i Muntaner




L'espai escollit per fer el nou cementiri fou un de roques caigudes, voltades d'alzines. Les roques caigudes simbolitzen la mort, mentre les alzines, sempre verdes, simbolitzen la vida. Vida i mort com expressió d'un cementiri cristià. L'entrada està formada per un arc parabòlic típicament gaudinià.




L'interior és un espai de planta irregular, adaptat al terreny, on les tombes i els panteons són excavats en les roques i segueixen el sentit ascendent de la muntanya. Sobresurt l'esvelta agulla cònica per la seva altura i per la seva execució a base de petites pedres sobreposades que es van apropant fins arribar al cim, acabat amb una doble creu. Al peu d'aquesta creu hi ha la tomba dels rectors d'Olius.




Per tot el recinte hi trobem,  panteons tallats a la roca, però també senzilles creus de ferro forjat i en totes elles el nom de les persones enterrades i la data de la seva mort com a úniques inscripcions. El mausoleu més important es una senzilla capella feta de pedra rústica a la dreta de l’entrada del cementiri.





El cementiri d'Olius integrat en la natura i el paisatge del seu entorn, es un model d’imaginació, expressivitat, llibertat, fantasia i una expressió funerària de l’art Modernista popular única a Catalunya i al món.











4 comentaris:

  1. Uf, fa molts i molts anys que vaig visitar-ho, però el tenia ben oblidat a la memòria. Aquestes imatges me les han fet refrescar. Recordo que la cripta em va impressionar i el cementi estava tancat i el vàrem veure només des de fora.
    No estaria malament de pensar en tornar-hi.
    Salut.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ara és pot visitar el cementiri, la porta esta tancada amb una balda, però si pot entrar, i la cripta de l’església és fantàstica
      Salut

      Elimina
  2. No conec aquesta església, però es increïble la quantitat de patrimoni romànic del nostre país. Les teves visites ens ajuden a conèixer-lo millor.
    Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. L’església esta molt ben conservada, i en quant a la cripta nomes per veure-la val la pena una visita.
      Una abraçada

      Elimina