Sant Climent de Taüll esta situada a la localitat de Taüll, al terme municipal de la Vall de
Boí.
Com la resta d'esglesies de la Vall de Boí, la de Sant Climent de Taüll fou objecte de la venda i bescambi l'any 1064 pels comtes de Pallars Sobirà als comtes de Pallars Jussà, juntament amb el castell d'Erill i altres posesions.
El primer esment específic de
l'església és del 1123, el 10 de desembre fou consagrada per Sant Ramon bisbe
de Roda just un dia abans de consagrar Santa Maria de Taüll, església amb la
qual compartí parroquialitat durant gairebé tota l'edat mitjana. Encara cal
comptar una tercera església, a Taüll: San Martí, que fou, possiblement, la
primitiva parròquia. La data de consagració consta en una pintura mural
romànica a l'interior mateix de l'església.
És de planta basilical amb tres
naus, un absis, dues absidioles, i una torre situada a la façana meridional
cap a l'orient, molt a prop dels absis.
L'estructura de l'edifici és rústica, amb la pedra dels murs sense
tallar. Aquests no tenen finestres, i són els seus vans les portes, la de
migdia i l'occidental. La construcció de la coberta és molt primitiva i
rústica. Les bigues estan superposades i esteses de mur a mur sense atirantar,
de manera que formen una armadura central des d'on es distribueixen les altres
bigues que sostenen el sostre.
Els murs meridional, oest i nord
no tenen cap mena d'ornamentació i només es veuen interromputs pels vans de les
portes. L'aparell, però, fet de carreus mitjans ben tallats i disposats en
filades regulars, formen una decoració austera però bonica.
En els absis s'aplica una
decoració llombarda molt simple i harmoniosa. L'absis central està decorat per
grups de quatre arcs cecs dobles, separats per mitges columnes. Sobre ells
corre un fris com el que s'ha vist en algunes de les columnes de l'interior. El
tram central té una finestra i sobre els laterals hi ha sengles vans en forma
d'ull de bou. Les absidioles també porten la mateixa decoració llombarda, però
amb grups de tres arcs cecs en lloc de quatre. Tenen una finestra cada un.
El campanar
La torre campanar és quadrada, encara que
edificada molt a prop del gruix de l'edifici, a l'angle del mur sud, al costat
de la capçalera. És alta i esvelta, com totes les torres llombardes aixecades a
la vall de Boí. Correspon al grup de torres contemporànies de les italianes
edificades el s.XII, que es van construir molt més elegants que les de l'etapa
anterior.
Consta de cinc pisos
assentats sobre un sòcol massís bastant alt. A les quatre cares de cada pis es
repeteix la mateixa decoració i el mateix nombre de finestres. Al sòcol hi ha
una sola finestra més els cinc arcs cecs. A la resta de pisos varia el nombre
de finestres, separades per columnetes. El seus capitells estan disposats
perpendicularment al mur de la torre.
Els tres últims pisos porten a
manera d'imposta una decoració com la dels absis. Al fris superior hi ha
incrustacions de ceràmica i amb un color diferent del de la pedra. A tots els
pisos, però, es repeteix el mateix grup de cinc arcs cecs, i entre cada nivell
es troba un fris de dents de serra. Completava la decoració exterior una
decoració pictòrica, que està gairebé del tot desapareguda; en queden algunes
restes a la cara nord del campanar, la menys afectada per la llum solar.
L'interior
Les tres naus estan separades per
tres columnes, i no tenen finestres a l'exterior. Les columnes són
cilíndriques, fetes de pedra amalgamada. Algunes surten directament des de la
roca, mentre que d'altres s'assenten sobre una base molt simple. En la part
superior estan adornades amb un collarí, típica decoració llombarda, sobretot
d'exteriors. Aquestes columnes no tenen capitells i estan rematades amb àbacs
molt senzills, sobre els quals s'assenten els arcs. Al capdamunt, s'eleva el
mur, que té prou alçada per donar lloc als dos vessants de la teulada.
La capçalera està composta per un absis central i dos laterals més petits (absidioles). En aquest cas s'ha fet servir la volta. En les arcuacions i finestres s'observa una feina de pedra tallada m'es acurada i de més qualitat
Pintures murals
En el seu origen tota l'església
va estar revestida amb decoració policromada, les parets de les naus, l'absis,
i les columnes. S'han conservat a través dels segles les pintures de l'absis
central, d'una de les absidioles i de les claus dels altres arcs. Aquestes
pintures van ser traslladades a principis del s XX al Museu Nacional d’Art de
Catalunya per protegir-les i conservar-les adequadament, evitant una possible
venda i exportació als Estats Units. Les de l'absis central van ser reproduïdes
in situ, amb una còpia exacta.
Tota la
closca de l'absis central (de 4 m. de diàmetre) estava recoberta de pintures
murals que es conserven en el MNAC. Representen el Pantocràtor posat en una màndorla perlada, assegut en una
franja transversal que està decorada amb dibuixos vegetals. A l'altura de les
seves espatlles estan dibuixades les lletres gregues Α i Ω, com a símbols del
principi i el fi. El Crist en Majestat està en actitud de beneir amb la seva mà
dreta, mentre que a l'esquerra sosté un llibre obert, el llibre de les
escriptures, en el qual pot llegir-ne: «Ego sum lux mundi», que
significa: Jo sóc la llum del món. Es tracta d'una de les pintures romàniques més importants d'Europa
Està vestit amb una túnica
grisenca i embolicat amb un mantell blavós. Els seus peus nus descansen sobre
una semiesfera, sortint de la màndorla. Al seu voltant es veuen quatre àngels
que porten els atributs dels quatre evangelistes i dos serafins de sis ales, en
les quals s'han dibuixat sis ulls.
La zona inferior mostra un fons
de to blavós sobre el qual estan dibuixades les figures de la Mare de Déu i
cinc apòstols, sota arcs rebaixats que recolzen sobre capitells foliats. La
Mare de Déu està vestida amb una túnica blanca i un mantell blau.
Talles de fusta policromades i altres
objectes
Actualment es pot veure a
l'interior de Sant Climent de Taüll la imatge restaurada del Crist Salvador
coronat i en majestat (assegut en un tron). Aquesta talla, data del s XIII,
devia formar part d'un frontal d'altar romànic, semblant al de Santa Maria de
Taüll, on hi ha una figura de característiques similars.
Una altra imatge conservada a
Sant Climent de Taüll és una imatge de la Mare de Déu amb el Nen a la falda,
obra del s XIII, la procedència de la qual no és del tot segura.
Encara, una altra imatge
policromada que es conserva actualment en aquesta església és un Crist
crucificat molt semblant a la imatge procedent de Santa Maria de Taüll que es
conserva en el Museu Nacional d'Art de Catalunya, amb la diferència que la creu
que fa de suport en aquest cas sembla l'original.
