dijous, 11 d’abril de 2013

SANT CLIMENT DE TAÜLL

 
 


Sant Climent de Taüll esta situada a la localitat de Taüll, al terme municipal de la Vall de Boí.

Com la resta d'esglesies de la Vall de Boí, la de Sant Climent de Taüll fou objecte de la venda i bescambi l'any 1064 pels comtes de Pallars Sobirà als comtes de Pallars Jussà, juntament amb el castell d'Erill i altres posesions.

 


El primer esment específic de l'església és del 1123, el 10 de desembre fou consagrada per Sant Ramon bisbe de Roda just un dia abans de consagrar Santa Maria de Taüll, església amb la qual compartí parroquialitat durant gairebé tota l'edat mitjana. Encara cal comptar una tercera església, a Taüll: San Martí, que fou, possiblement, la primitiva parròquia. La data de consagració consta en una pintura mural romànica a l'interior mateix de l'església.





És de planta basilical amb tres naus, un absis, dues absidioles, i una torre situada a la façana meridional cap a l'orient, molt a prop dels absis.  L'estructura de l'edifici és rústica, amb la pedra dels murs sense tallar. Aquests no tenen finestres, i són els seus vans les portes, la de migdia i l'occidental. La construcció de la coberta és molt primitiva i rústica. Les bigues estan superposades i esteses de mur a mur sense atirantar, de manera que formen una armadura central des d'on es distribueixen les altres bigues que sostenen el sostre.




Els murs meridional, oest i nord no tenen cap mena d'ornamentació i només es veuen interromputs pels vans de les portes. L'aparell, però, fet de carreus mitjans ben tallats i disposats en filades regulars, formen una decoració austera però bonica.

En els absis s'aplica una decoració llombarda molt simple i harmoniosa. L'absis central està decorat per grups de quatre arcs cecs dobles, separats per mitges columnes. Sobre ells corre un fris com el que s'ha vist en algunes de les columnes de l'interior. El tram central té una finestra i sobre els laterals hi ha sengles vans en forma d'ull de bou. Les absidioles també porten la mateixa decoració llombarda, però amb grups de tres arcs cecs en lloc de quatre. Tenen una finestra cada un.



El campanar

 La torre campanar és quadrada, encara que edificada molt a prop del gruix de l'edifici, a l'angle del mur sud, al costat de la capçalera. És alta i esvelta, com totes les torres llombardes aixecades a la vall de Boí. Correspon al grup de torres contemporànies de les italianes edificades el s.XII, que es van construir molt més elegants que les de l'etapa anterior.
 

 

 Consta de cinc pisos assentats sobre un sòcol massís bastant alt. A les quatre cares de cada pis es repeteix la mateixa decoració i el mateix nombre de finestres. Al sòcol hi ha una sola finestra més els cinc arcs cecs. A la resta de pisos varia el nombre de finestres, separades per columnetes. El seus capitells estan disposats perpendicularment al mur de la torre.
 
 
 

Els tres últims pisos porten a manera d'imposta una decoració com la dels absis. Al fris superior hi ha incrustacions de ceràmica i amb un color diferent del de la pedra. A tots els pisos, però, es repeteix el mateix grup de cinc arcs cecs, i entre cada nivell es troba un fris de dents de serra. Completava la decoració exterior una decoració pictòrica, que està gairebé del tot desapareguda; en queden algunes restes a la cara nord del campanar, la menys afectada per la llum solar.

L'interior


Les tres naus estan separades per tres columnes, i no tenen finestres a l'exterior. Les columnes són cilíndriques, fetes de pedra amalgamada. Algunes surten directament des de la roca, mentre que d'altres s'assenten sobre una base molt simple. En la part superior estan adornades amb un collarí, típica decoració llombarda, sobretot d'exteriors. Aquestes columnes no tenen capitells i estan rematades amb àbacs molt senzills, sobre els quals s'assenten els arcs. Al capdamunt, s'eleva el mur, que té prou alçada per donar lloc als dos vessants de la teulada.
 






La capçalera està composta per un absis central i dos laterals més petits (absidioles). En aquest cas s'ha fet servir la volta. En les arcuacions i finestres s'observa una feina de pedra tallada m'es acurada i de més qualitat
 




Pintures murals

 







En el seu origen tota l'església va estar revestida amb decoració policromada, les parets de les naus, l'absis, i les columnes. S'han conservat a través dels segles les pintures de l'absis central, d'una de les absidioles i de les claus dels altres arcs. Aquestes pintures van ser traslladades a principis del s XX al Museu Nacional d’Art de Catalunya per protegir-les i conservar-les adequadament, evitant una possible venda i exportació als Estats Units. Les de l'absis central van ser reproduïdes in situ, amb una còpia exacta.  




Tota la closca de l'absis central (de 4 m. de diàmetre) estava recoberta de pintures murals que es conserven en el MNAC. Representen el Pantocràtor  posat en una màndorla perlada, assegut en una franja transversal que està decorada amb dibuixos vegetals. A l'altura de les seves espatlles estan dibuixades les lletres gregues Α i Ω, com a símbols del principi i el fi. El Crist en Majestat està en actitud de beneir amb la seva mà dreta, mentre que a l'esquerra sosté un llibre obert, el llibre de les escriptures, en el qual pot llegir-ne: «Ego sum lux mundi», que significa: Jo sóc la llum del món. Es tracta d'una de les pintures romàniques  més importants d'Europa
 
Està vestit amb una túnica grisenca i embolicat amb un mantell blavós. Els seus peus nus descansen sobre una semiesfera, sortint de la màndorla. Al seu voltant es veuen quatre àngels que porten els atributs dels quatre evangelistes i dos serafins de sis ales, en les quals s'han dibuixat sis ulls.
 
La zona inferior mostra un fons de to blavós sobre el qual estan dibuixades les figures de la Mare de Déu i cinc apòstols, sota arcs rebaixats que recolzen sobre capitells foliats. La Mare de Déu està vestida amb una túnica blanca i un mantell blau.




Talles de fusta policromades i altres objectes
 
Actualment es pot veure a l'interior de Sant Climent de Taüll la imatge restaurada del Crist Salvador coronat i en majestat (assegut en un tron). Aquesta talla, data del s XIII, devia formar part d'un frontal d'altar romànic, semblant al de Santa Maria de Taüll, on hi ha una figura de característiques similars.
 
Una altra imatge conservada a Sant Climent de Taüll és una imatge de la Mare de Déu amb el Nen a la falda, obra del s XIII, la procedència de la qual no és del tot segura.
 
Encara, una altra imatge policromada que es conserva actualment en aquesta església és un Crist crucificat molt semblant a la imatge procedent de Santa Maria de Taüll que es conserva en el Museu Nacional d'Art de Catalunya, amb la diferència que la creu que fa de suport en aquest cas sembla l'original.  


















4 comentaris:

  1. Hola Miquel,
    Trobava a faltar els teus treballs, documentats al màxim i amb una aportació d'imatges magnífica.
    Puc dir amb orgull que vaig tenir la sort de pujar a aquest campanar,a principis dels 70 encara es permetia. Una meravella l'església i excel·lent el reportatge.
    Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. He estat un temps inactiu, però torno amb ganes, doncs quina sort jo per aquestes èpoques també hi vaig ser-hi, pero no hi vaig poder pujar.
      Una abraçada

      Elimina
  2. Patrimoni de la Humanitat, amb això està tot dit, no?.
    Una abraçada

    ResponElimina
  3. Si senyor, ja està tot dit
    Una abraçada.

    ResponElimina