dimecres, 8 de gener de 2014

PARDINES





S’arriba per Ribes de Fresser agafant la carretera GIV-5262 a Pardines




El nom de Pardines té els seus orígens, segons alguns etimologistes, en el nom de "parietinas", que significa runes d’un edifici. Joan Coromines opina que el nom ve del llatí "paries, parietis" que significa mur, paret, marge d’un prat. És un derivat de Pardina: lloc on hi ha hagut una casa i ha quedat en ruïnes o, ruïnes d’un edifici. 




Pardines es troba documentat al segle X el testament d’una monja de Sant Joan de les Abadesses, el 18 d’abril de l'any 938. Va ser possessió dels vescomtes de Cerdanya, dels senyors de Sales, del monestir de Sant Martí de Canigó i dels comtes de Barcelona. La vall de Ribes era un lloc estratègic, de pas natural cap a la Cerdanya. Des del temps de Guifré el Pilós fou administrativament i políticament un territori del Comtat de Cerdanya. 




Entre els anys 1117 i 1118, en morir el comte Bernat Guillem I, la Cerdanya i, per tant, també la vall de Ribes, va entrar a formar part dels territoris del comte de Barcelona Ramon Berenguer III. Després de la mort d'Alfons el Cast, l’any 1196, el seu fill Pere el Catòlic va acordar amb l’abat de Ripoll, transferir els molins de Queralbs, Pardines i Ventolà al monestir de Ripoll, i ell reservar-se el molí de sota el castell de Ribes.





 L’any 1276, amb el testament de Jaume I, el comtat de Cerdanya es va separar de la Corona Catalano-Aragonesa i va passar a formar part del Regne de Mallorca, sota el regnat de Jaume II de Mallorca. El 1292 el comtat de Cerdanya es va tornar a reintegrar a la Corona Catalano-Aragonesa. Els conflictes entre aquesta i el Regne de Mallorca van fer fortificar Pardines; aprofitant l’absis romànic de l’església s’aixecà la torre de defensa i guaita i es fortificaren els voltants de l’església."




SANT ESTEVE DE PARDINES




Església d’origen romànic. De l’edifici original se’n conserven l’absis, la finestra de doble esqueixada i les mènsules. L’estructura romànica inicial de l’església va sofrir diverses transformacions amb l’execució de les successives obres de la muralla i la construcció, al segle XIV, de la torre de defensa que avui dia és el campanar. El 1427 i el 1428 es produïren als Pirineus catalans un parell de forts terratrèmols que, de ben segur, també degueren afectar aquesta construcció, tot i que no en tenim notícies concretes.




La forma que avui s’observa és deguda a l’ampliació realitzada al segle XVIII: la façana de carreus de migdia correspon a una època ja molt allunyada dels inicis romànics, amb un canvi notable d’orientació, d’estructura i de mides de tot el conjunt. L'interior consta d’una nau central amb tres arcs torals i tres capelles laterals obertes amb arcs de mig punt a cada banda de l’església. En una de les capelles hi ha una porteta que connecta amb l’absis romànic. Una semicúpula cobreix l'absis de l’altar. L’orientació de l’església segueix avui l’eix nord-sud; en canvi, la disposició romànica original era de llevant a ponent, com ens mostra l’absis romànic exterior.




SANTA MAGDALENA DE PARDINES (o de Puigsac)





L’ermita de Santa Magdalena és del segle XII, i es troba situada a 2 quilòmetres de Pardines, al veïnat de Puigsac. L’octubre del 1175, el bisbe d’Urgell, Arnau de Preixens, va portar a terme la consagració del temple, que va quedar adscrit com a sufragani a l’església parroquial de Sant Esteve. L’església es va consagrar a petició dels habitants del lloc, per tal de facilitar el culte a les cases d’aquest veïnat de Puigsac, i de Bernat, que la va edificar amb estalvis i almoines. Sembla que Santa Magdalena va substituir una altra església vella situada a d’indret proper de Boixatera.




L’edifici consta d’una sola nau, coberta amb volta de canó i acabat amb un absis semicircular amb volta de quart d’esfera. Va ser transformat al s.XVIII, però la restauració posterior, dels anys 80 del segle XX, va intentar retornar als orígens romànics, afegint una porxada sobre el portal.





 Els murs de la façana exterior estan fets amb carreus molt regulars, formant fileres. El portal és originari del segle XII i presenta doble arquivolta. A la façana hi ha dues finestres de doble esqueixada. Al segle XVII, s'hi incorporaren dues capelles, avui ja desaparegudes. A ponent hi ha un portal i un ull de bou del segle XVIII, acabat amb un campanar de cadireta de dos ulls.









6 comentaris:

  1. Tota una lliçó d'història en aquest esplèndid reportatge, La fotografia de la finestra de doble esqueixada és fantàstica i tot plegat molt interessant.
    Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Es un poble mol interessant de visitar, i molt bonic.
      Una abraçada

      Elimina
  2. Com és que no hi ha més activitat en el blog?

    ResponElimina
  3. Boni i molt interessant reportatge.M'agradat molt.
    Salutacions.

    ResponElimina