divendres, 9 de desembre de 2011

CATEDRAL DE RODA D’ISÀBENA, La gran oblidada



Arribarem  per la carretera N123 i A2211, abans de la sortida a Graus, agafarem a la dreta la A1605, una carretera de muntanya que ressegueix el riu Isábena, fins a Roda.

Roda D’Isàvena pertany al municipi d'Isàvena, a la Ribagorça, de la província d’Osca.

Al segle X va ser la capital del comptat de Ribagorça i la seu episcopal, per lo que és va
aixecar per dos cops la catedral, d’estil romànic, entre els segles X i XII.



El primer temple va ser consagrat l’any 956. El any 1006 va ser saquejada i destruïda
per el fill d’Almanzor, Abd El Malik.

A l’any 1010, recuperada de nou pels cristians, començaren la construcció de la segona catedral que fou consagrada l’any 1030.



La localitat de Roda s’alça sobre un promontori que domina l’accés a la vall del Isàbena.Que al segle X fou un lloc fortificat, que servia de t’atalaia per a la vigilància, entre els dominis de la Taifa de Zaragosa i el comtat de Ribagorça, que més tard s’integraria al Regne d’Aragó. A mitjans del segle X aquesta petita localitat es convertí en seu episcopal i capital política del comptat de La Ribagorça.

El trasllat de la seu a Lleida i desprès a la diòcesis de Barbastro, li va mancar tot el seu esplendor. La desamortització i el saqueig de Erik el Belga, va fer que perdés part del seu ric patrimoni.



No obstant Roda amb la seva Catedral de San Vicente màrtir, conserva avui en dia molts vestigis del seu ric passat, tenint l’honor de ser la població més petita d’Espanya que te una catedral.




La façana principal l’estaven restaurant, on trobem un pòrtic del s XVIII, que protegeix un de més antic del s XIII, al qual s’arriba per unes escales, amb una porta d’estil mudèjar que encara conserva els serratges originals.





El claustre es quadrangular amb un pou al centre, gràcies a ell es va lliura de la destrucció duran la guerra civil espanyola.






A un dels costats es conserva un conjunt de restes del “opus spicatum” que te més antiguitat que el resta de conjunt.







A moltes de les columnes hi han laudas funeràries, les més antigues i que encara conserven part de la seva policromia és troben al costat sud-est







A l’interior esta prohibit fer fotos, per això nomes en tinc una, però si voleu veure l’esplèndid interior, la cripta, pintures romàniques casi úniques amb molt bon estat de conservació, un sarcòfag romànic esculpit i que encara conserva part de la pintura original ,com l’única imatge d’un calvari romànic de Sant Joan Baptista que es va salvar, durant la guerra civil espanyola, per estar enterrat a la cripta sota un munt de runa, visiteu la web: Románico aragonés







5 comentaris:

  1. Miquel,
    Un molt bon reportatge que m'ha descobert una catedral i un poble que no coneixia.
    Una abraçada

    ResponElimina
  2. Es un poble poc conegut, però amb una catedral molt interessant, l’interior es fascinant, llàstima que no deixen fer fotografies

    ResponElimina
  3. La vaig visitar fa un munt d'anys, quan ensenyaven com havia quedat després del saqueig d'Erick el belga i ara fa un parell d'anys hi vam tornar. Està magníficament restaurat És un lloc digne de passejar-s'hi i coneixer-lo.
    PTNTS

    ResponElimina
  4. Quan hi vam anar estaven restaurant-la, tindrem de tornar-hi
    Una abraçada

    ResponElimina