dimecres, 11 de gener de 2012

CASTELL MONESTIR D’ESCORNALBOU



Per anar-hi agafarem la carretera fins a Reus, allà agafarem la T-310 direcció a Riudoms, uns 4 Km desprès hi ha un trencall a la esquerra per anar a Riudecanyes, i d’aquí surt una carretera que uns 5 quilòmetres després ens du al castell d'Escornalbou. 




El castell fou construït sobre les restes d'una fortalesa romana del s III, que després van ocupar els sarrains al s.VIII, donant-li el nom de Saloquia ("Guaita").




El castell, en la part més antiga és del s XII, i el relleu que remata l'arc gòtic d'accés al recinte és encara segurament anterior. Fou conquerida per Alfons I el dia de Sant Miquel de 1162, sota el comandament d'Arbert de Castellvell, senyor de Siurana.




Després de l'expulsió dels sarraïns, la regió va passar a dependre del terme de Siurana, regit per carta de 1153 i fou donada en franc alou  a Arbert de Castellvell, amb la condició de repoblar el lloc i bastir al cim un convent de canonges agustins sota obediència de l'església de Tarragona. D'aquesta donació en va sorgir la baronia d'Escornalbou.




Prop del cim de la muntanya, s'hi va bastir un convent amb església fortificat aprofitant restes romanes. El 1198 l'arquebisbe Ramon de Castellterçol va confirmar la donació i va establir que el prior del convent seria canonge amb veu i vot al capítol de Tarragona.




La canònica no prosperava, i el procés d'abandonament que sofrí al s. XIV no pogué ésser aturat per l'intent de reforma del 1387, i s'anà decandint fins a la seva supressió el 1574.

El 1574 ja sols hi restava un canonge i l'arquebisbe Gaspar Cervantes de Gaeta l'oferí als franciscans i les rendes de la baronia a la universitat de Tarragona.




El 1580 s'instal·là al monestir una comunitat de franciscans recol·lectes, fins el 1686, que els franciscans observants hi fundaren un seminari per a les missions americanes.

El 1646 fou ocupada pels castellans i francesos que van ampliar les velles fortificacions




El  1654, el veguer del Camp de Tarragona ordenà que 70 homes de Riudoms, Mont-roig, Reus, la Selva, Alcover, les Borges, Riudecanyes, Botarell, Vinyols i Montbrió enderroquessin les fortificacions, ordre que malgrat l'oposició inicial, hagueren de complir.




A la guerra del francès, els franciscans d'Escornalbou participaren a la lluita contra les tropes napoleòniques i això li va costar un saqueig el gener del 1811. Amb el retorn de Ferran VII es van convertir en ferms defensors de l'absolutisme. Cap el 1818 es van fer les obres anomenades del Passeig dels Frares.




El 1835, després de la crema de convents a Reus, els franciscans van abandonar Escornalbou on ja no varen tornar en produir-se la desamortització de Mendiazábal . Després fou ocupat per forces lliberals i carlines.








A la primera meitat del segle XIX, la muntanya on s’ubicava Sant Miquel d’Escornalbou, era un erm assolat per l’abandó dels frares franciscans. L’any 1843 fou adquirit al govern pel vicecònsol d'Anglaterra a Tarragona, per 29.930 rals, per a fer-ne explotació de les mines de barita. L’escàs rendiment que se’n treia, va provocar la clausura de les extraccions a l’any 1920.Aquest personatge va convertir l'església en un corral i el castell com a casa del pastor.






Va ser molt malmès pels conflictes civils i gairebé destruït amb les guerres carlines. Les estades esporàdiques que hi van fer els escamots lliberals i carlins, la voladura d’una part de l’església ja malmesa a conseqüència d’un terratrèmol i l’espoliació a la que va estar sotmès per part dels veïns i delegats del govern, va acabar de deixar el castell/monestir en un estat totalment ruïnós.




L'any 1910 fou comprat per Eduard Toda  que en va iniciar la seva reconstrucció fins el 1924. Amb la seva intervenció, se'n conserven el portal d'entrada, l'església romànica de volta de canó, aprofitant una torre romana per fer el presbiteri, de la qual Eduard Toda suprimí el campanar, el porxo de l'entrada i les capelles laterals foren afegides en data més tardana. Sota el presbiteri hi ha una cripta rectangular, que ha estat tapada. Eduard Toda va enderrocar sense gaire justificació algunes construccions, hi construi torres d'un exòtic aire medieval i convertí el claustre, que trobà desmuntat, en mirador cap a la plana del Camp de Tarragona. Al seu costat hi ha la sala capitular, romànica, convertida ara en capella. En la part d'habitatge del castell, es poden visitar riques col·leccions de mobles i ceràmica catalana. A la part més alta de la muntanya, dins el recinte del castell convent, s'alçà al començament del segle XIX la capella de Santa Bàrbara, damunt les restes d'una torre romana, utilitzada pels àrabs com a lloc de guaita.






El 1926 el va cedir al Bisbat de Tarragona amb reserva d’usdefruit. El bisbe el va vendre el 1941 a la família reusenca Llopis. El 1979 els Llopis els van vendre al Banc Urquijo del qual va passar a la Generalitat i la diputació provincial que en són les actuals propietàries al 50 %.









4 comentaris:

  1. Una excursió pel Baix Camp molt interessant. El castell-monestir d'Escornalbou el vam visitar fa uns quants anys i realment paga la pena.
    Una abraçada

    ResponElimina
  2. Es una visita força interessant
    Una abraçada

    ResponElimina
  3. És una de les rutes a peu que fem de tant en tant la gent del camp, de Montroig a Escolnarbou, una passejadeta!

    PTNTS

    ResponElimina
  4. Una excursió ben bonica
    Una abraçada

    ResponElimina