dilluns, 23 de gener de 2012

Romànic català: SANTA MARIA de VILABERTRAN


 
El poble de Vilabertran esta situat a la carretera N260, a uns 5 quilometres de Figueres direcció a Portbou.

 L'any 1066, el prevere, Pere Rigall va ser destinat a la petita església de Santa Maria, a la localitat de Vilabertran. El 1069 unes famílies de la zona li donaren els terrenys de l'església, incloent un perímetre de 60 passos per a construir un cementiri, així com una font situada enfront de l'església.

A poc a poc es va anar formant una comunitat de canonges que residien en una casa annexa a l'església de Santa Maria. La nova comunitat va adoptar les normes de Sant Agustí. Rigall va ser el seu primer abat.



El 1080 es va iniciar la construcció del nou monestir. La nova església va ser consagrada el 11 de novembre de 1100 pel bisbe de Girona, Rigau va intentar expandir els dominis del monestir; amb l’annexió del monestir de Sant Joan de les Abadesses, cosa que va fracassar, però va aconseguir afiliar-se el de Santa Maria de Lladó. 

Rigall va morir entre els anys 1107 i 1114. El monestir va seguir prosperant després de la seva mort. Va ser un centre d’escollida dels pelegrins que es dirigirien a Terra Santa ja que disposava d'un hospital.  






L'any 1176, el vescomte Gifré de Rocabertí li va fer donació a l'abat Ramon de la vila de Vilabertran per al monestir.

El  29 d’octubre de 1295 es va celebrar a Santa Maria l'enllaç entre el rei Jaume II d’Aragó i Blanca de Nàpols, la seva segona esposa.


En 1410  va arribar al monestir un nou abat, Antoni Girgos, el qual es va encarregar de fortificar el monestir, a causa de la inestabilitat que sofria la zona en aquesta època, assotada pels continus atacs de pirates. També va manar construir la torre del rellotge i el palau abacial.










El monestir va ser secularitzat l'any 1592 i va passar a ser un conjunt de cases presbiterianes regides per un arxipreste. El 1794 va sofrir l'atac de les tropes napoleòniques. Finalment, el 1835 la llei de desamortització de Mendizábal  va provocar que els pocs canonges que quedaven a Santa Maria es traslladessin a Albarrasí.




 Va ser declarat Monument històric artístic en 1930. Actualment és gestionat pel Museu d’Història de Catalunya.

El diferents elements arquitectònics destacats són: l'església de Santa Maria, el claustre, el campanar i la tomba reial.








L'Església de Santa Maria és l'element principal del conjunt monacal. Es creu que no va ser acabada fins després de la seva consagració el 1100. És de base quadrangular dividida per dues fileres de columnes que parteixen l'espai en tres naus diferents. La nau principal està coberta amb una volta de canó. Està reforçada per quatre arcs recolzats en pilars.








El claustre es va construir el s XII. És senzill i auster i les seves galeries són bastant desiguals. Estan cobertes per una volta de mig arc i angles sostinguts per arcs diagonals. Els capitells de les columnes estan decorats amb dibuixos de fulles llises. Al voltant del claustre es distribueixen les diferents dependències de l'antic convent.










El campanar es va construir entre els s XII i XIII. Està compost per tres galeries decorades en estil llombard. La façana és totalment llisa; no presenta cap ornament. A la dreta de la torre es poden veure encara les restes d'un campanar que mai va arribar a completar.






Al pilar del costat de l'Evangeli de l'absis central de l'església, una làpida inscrita indica el lloc de repòs de part de les restes d'Alfons el Cast, rei d'Aragó i comte de Barcelona. Probablement fa referència a les entranyes, que hi quedaren dipositades mentre la resta del cos es traslladà a Santa Maria de Poblet.












4 comentaris:

  1. Quin senyor reportatge, Miquel!
    La informació que dónes és d'allò més elaborada i les imatges precioses.
    Aquestes són fotografies per a fer-les a l'hivern, els platans que envolten la façana, en altres èpoques de l'any n'inpedeixen aquesta visió.
    Fa anys s'hi va instal·lar la col·lecció d'obres d'art del diari Avui, no sé si encara hi estan dipositades.
    Bona feina, company.
    Salut!

    ResponElimina
  2. Moltes gracies. Nosaltres hi vam anar per primer cop a l’estiu, però estava tancat, era dilluns, la majoria de les fotos son del segon cop al hivern, hi havia una exposició d’art però no ens vam fixar si era del diari Avui.
    Salut

    ResponElimina
    Respostes
    1. Miquel,
      Una magnífica informació per conèixer la història d'aquest gran monument català. Nosaltres hi hem estat 4 o 5 vegades ja que està molt a prop de Peralada on anem sovint a escoltar música. A més, dins la Canònica de Santa Maria de Vilabertran es celebra cada any la Shubertiada que porta gent de tot Europa no tant sols a escoltar bona música sinó que aprofiten per visitar aquesta autèntica meravella arquitectònica.
      Una abraçada

      Elimina
  3. Ha de ser tot un plaer escoltar musica de Schubert amb un marc com aquest

    ResponElimina