dilluns, 6 de febrer de 2012

CASTELL DE REQUESENS


 
La millor manera d'arribar-hi és agafant la carretera E15 o l'autopista AP7, i abans d'arribar a La Jonquera agafar la carretera direcció a Cantallops, agafant allà una pista de muntanya d'uns 6 km. Hi ha una altra pista des de Sant Climent Sescebes, més llarga i en pitjor estat

El castell de Requesens està situat sobre un turó, que domina totes les valls meridionals del puig Neulós, a uns 7 km a l'est del veïnat de Requesens. El seu terme correspon al de l'antic poble de Requesens del municipi de la Jonquera.




La construcció d'aquest primer castell documentat a Requesens s'inscriu en les disputes entre els dos comtats arran de la seva separació a finals del segle X. Els comtes de Rosselló  en mantingueren el domini, dintre del comtat d'Empúries, fins a la seva extinció. La senyoria de Requesens els fou reconeguda a la convinença entre els comtes respectius de l'any 1075 i el domini sobre el castell  torna a ser citat en la renovació d'aquella el 1085.




Tots aquests personatges devien fidelitat al comte d’Empúries i també al vescomte de Peralada, dintre dels territoris dels quals es trobava la fortalesa. Durant el s XII, els enfrontaments entre tots aquests, arran de l'aliança entre els Rocabertí, vescomtes de Peralada, i els comtes de Rosselló, féu del castell de Requesens un viu factor de conflicte. Per pacificar la zona, el nou senyor del Rosselló, el comte-rei Alfons el Cast, renuncià llavors als drets que li corresponien sobre Requesens a favor del comte d’Empuries, que n'obtingué així el domini ple.




Del castell antic queden molt poques restes, situades a la zona del recinte superior, que en el s XIII, en construir el nou recinte exterior, es coneixia com a fortalesa major o de dalt.

Durant la croada contra la Corona d’Aragó, el castell i el seu senyor, el comte d’Empúries, restaren fidels a Pere el Gran. En aquesta guerra fou assetjat pels francesos, però no aconseguiren prendre'l. Però el 1288 fou fugaçment ocupat i saquejat per un exèrcit francès al servei de Jaume II de Mallorca , que envaí l’Empordà.




Pere I d’Empúries adquirí dels Castellnou la senyoria del castell de Requesens, completant-hi així el domini comtal. Es mantingué sota domini dels comtes d'Empúries fins a la reversió del comtat a la corona el 1402 .

Entre 1893 i 1899 fou totalment reconstruït pels seus propietaris, els últims comtes de Peralada residents al territori.




  De l'edifici medieval sembla que persisteixen poc més que uns panys de baluards, la torre quadrada del nord i una part de la porta del recinte superior. Es conserven fotografies excepcionals d'abans i durant el procés de reconstrucció.




L'edifici actual té tres recintes fortificats, amb torres rodones i quadrades, portals, merlets i matacans de gran espectacularitat. Al recinte inferior destaca l'àmplia capella, en la qual es reaprofitaren elements romànics d'altres edificis de la zona (els arcs de la portalada de Santa Maria de Requesens) i de procedència francesa (el timpà i els relleus de sobre la porta), les cavallerisses i diferents reixes de forja que imiten motius de reixes medievals. També hi ha alguns edificis de servei, entre els quals unes cuines. El segon recinte, més limitat, té una atractiva porta fortificada. El recinte noble o superior inclou diferents estances, la gran sala (actualment tancada), amb una xemeneia de pedra i uns finestrals amb uns porticons que es veuen de lluny, molt teatrals i característics, i una torre talaia rodona (també inaccessible), que és el punt més elevat del monument. Tant el gran pati del primer recinte com l'entorn del castell s'enjardinaren amb espècies vegetals autòctones i foranes pensades per fer ressaltar el conjunt, que s'hi han aclimatat i naturalitzat.




 El 1923 el castell i tota la immensa propietat annexa van ser adquirits pels germans Pere i Joan Rosselló, industrials mallorquins que explotaren intensivament el bosc de la zona. Pocs anys després 1927 aquests el tornarien a vendre, a Joaquim de Arteaga, duc de l’Infantado, i empresari, que el conservà i hi residí esporàdicament.




El 1936, a l'inici de la Guerra Civil Espanyola, va ser brutalment saquejat. Després de la guerra, el any 1942, el duc va vendre tota la propietat i el castell a la companyia Borés S.A., firma interessada únicament en l'explotació del bosc. El castell l'ocupà un destacament militar durant tots aquests anys amb l'objectiu de controlar l'activitat dels maquis. Els militars van modificar algunes dependències  i van malmetre els interiors i alguns merlets.




El 1955 fou venut als seus actuals propietaris, els socis Miquel Esteba  i Josep Pijoan.   Tot i que el castell no ha tornat a estar habitat i el seu interior, propi d'una mansió vuitcentista, està totalment desmantellat i ha sofert recentment alguna bretolada que ha obligat a tancar l'accés a una part del recinte superior per seguretat.




El castell de Requesens constitueix un dels millors exemples d'arquitectura neomedieval  que es conserven a Catalunya. Malauradament, ni els recursos dels seus actuals propietaris ni l'interès de les institucions no estan a l'alçada de la seva importància.

















4 comentaris:

  1. Miquel,
    Hi vaig estar fa més de tres anys i estava tancat, no poguérem veure més que l'exterior.
    Efectivament el camí cap a Sant Climent estava en un estat molt dolent.
    Com sempre, les explicacions històriques, son molt interessants i el reportatge fotogràfic ben complert.
    Salut!

    ResponElimina
    Respostes
    1. És força interessant de visitar, quan nosaltres hi va manar hi avien algunes parts tancades.
      Salut

      Elimina
  2. Aquest castell no el coneixem, per tant en prenem nota. Per cert, la rivalitat entre els comtes d'Empúries i els vescomtes de Peralada, es un dels eixos sobre els que gira el llibre "Rera els murs" de Núria Esponellà, i del qual en vaig parlar fa poc a "el cafè de nit".
    Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si ja vaig llegir el post i és un dels llibres que tinc pendent.
      Una abraçada

      Elimina