dimarts, 21 de febrer de 2012

Romànic català: SANT SEPULCRE DE PALERA i SANT PERE DE LLIGORDÀ

SANT SEPULCRE DE PALERA




Per anar-hi agafarem la carretera de Besalú fins a Beuda agafant a uns 3 Km un trencall a l’esquerra
La primera notícia que és té de l'església és en un testament del comte bisbe Miró Bonfill, del 979. El 1075, un altre document ens fa saber que l'església era en construcció, possiblement es tracti d'un nou edifici que succeïa un d'anterior, aquesta fou consagrada el 1085.




El 1107 és confia aquesta església a l'abat de la Grassa, que hi fundà un petit priorat benedictí i fixà en dotze el nombre de monjos. Potser degut a les indulgències que gaudia el priorat, esdevingué aviat un centre de devoció i pelegrinatge, ja que s'aconseguien indulgèncias semblans a les que s'obtenien per anar a Terra Santa.



A mitjan del segle XVI, el priorat trencà la seva subjecció a la Grassa, i des d'aleshores foren priors del Sant Sepulcre monjos d'importants monestirs del país,Banyoles, Besalú i Ripoll.




Al segle XVIII es fan importants obres de reforma a l'església. A partir del 1816 passa a dependre de Besalú. La comunitat trobà el seu fi amb la desamortització del 1835. En l'actualitat és una església depenent de Sant Pere de Lligordà. S'hi han fet desencertades obres de restauració.




Se'n conserva l'església i algunes dependències monacals; del claustre solament queden dos arcs i restes de capitells  amb ocells i figures humanes, en bastant mal estat.




L'església, romànica  del s.XI, és de tipus basilical amb tres naus, amb capçalera de tres absis semicirculars, llisos i sense creuer. A la nau central, la volta és de canó i en les laterals de quart de cercle, separades per pilars de planta rectangular.




A l'exterior, es continua amb la mateixa austeritat interior, no hi ha cap mena d'adorn. A la façana principal, la porta està construïda amb arc de mig punt, té quatre finestres i un petit òcul, rematada amb un campanar de cadireta amb dos ulls.












SANT PERE DE LLIGORDÀ




 Al costat de la carretera que comunica  Besalú amb Beuda podem trobar aquest temple del segle XII, si bé des de finals del segle X es té constància de l'existència d'aquest lloc.

La primera referència documentada del temple data de l'any 1079, en que Uralard, vescomte de Bas i la seva esposa Ermessenda, van donar al monestir de Sant Víctor de Marsella l'església de Sant Joan les Fonts, per a que hi fundessin un cenobi benedictí. Per afavorir l'establiment d'aquest nou monestir, també li van cedir terres i altres possessions, entre les que es trobava l'església de Sant Pere de Lligordà.




L'església va ser construïda amb una nau rectangular acabada en un absis semicircular sense decoració.

La volta és de canó però lleugerament apuntada i parteix d'una línia d'imposta que recorre els murs laterals del temple. L'absis va ser tancat en el segle XVI amb un interessant retaule, obra del mestre Pere Mates, on es narraven diverses escenes de la vida de Sant Pere. Destacaven dues imatges de grans dimensions de Sant Miquel i Sant Pau. Malauradament va desaparèixer abans de l'any 1933, sense que se'n conegui el seu destí.




Al costat oest s'alça un campanar, que originàriament era de cadireta, però que en el segle XVIII es va transformar en una torre de planta rectangular, a la que s'accedeix per una escala exterior, adossada al mur oest.




La porta, situada en el mur sud, té tres arcs de mig punt en gradació.




Encara es conserva part de la forja i del forrellat romànic amb que estava decorava. El forrellat està acabat amb un cap de serp.




Al segle XVIII va ser reformada i al 1980 es van enderrocar una edificació adossada al mur nord.







 El text de Sant Pere de Lligordà està extret de Art medieval



4 comentaris:

  1. Un nou i magnífic recorregut medieval que ens porta onze segles enrrera.
    Una abraçada

    ResponElimina
  2. Per desgracia és un recorregut poc conegut, pero força interesant
    Una abraçada

    ResponElimina
  3. Hola Miquel,
    He estat uns dies fora i veig que no has parat de mostrar-nos indrets no massa coneguts de casa nostra.
    El passat mes de setembre vaig publicar un treball sobre el romànic de Beuda. La visita em va encantar.
    Salut.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És una zona poc coneguda i molt interessant de casa nostre.
      Salut

      Elimina