divendres, 20 d’abril de 2012

CASTELL DE MONTESQUIU




Situat a cavall de les comarques d'Osona i del Ripollès, entre els termes municipals de Montesquiu, Sant Quirze de Besora, Santa Maria de Besora i Sora, el parc té una superfície, relativament modesta, de 547 ha, en gran part en el terme de Montesquiu. El seu territori es troba dividit en dues parts pel curs del riu Ter, força més gran a la riba esquerra i més petita i amb un relleu més suau a la riba dreta


.

El Castell de Montesquiu té, possiblement, el seu origen en l'enclavament d'una torre de vigilància, que va fer edificar el comte Guifré I (el Pilós), al segle IX, situada estratègicament prop del camí que conduïa al monestir de Ripoll.
La primera documentació és del 1285, on figura com a casa fortificada i després passaria a denominar-se castell, primer com a 'de Colobrer' i després 'de Montesquiu'. Amb el de Besora i el de Saderra, formaven un triangle defensiu.




La casa forta o domus de Montesquiu  consta documentalment a partir del 1337 amb motiu d’una venda oferta per Ramon de Conanglell a Jaume de Besora, a causa probablement d’un empenyorament.  

Depenia del castell de Besora i en el transcurs dels segles esdevingué un casal on acabaren residint els senyors de Besora. Posteriorment, les famílies dels Canet i dels Peguera esdevingueren senyors de Besora. Durant la guerra entre la Generalitat i el rei Joan II, el castell visqué jornades agitades amb l’ocupació dels pagesos el 1462 i dos anys després pels capitostos Verntallat i Vilacetrú, que feien costat als remences i al rei.




El sotsveguer de Vic organitzà aleshores una expedició per apoderar-se del castell, però fracassà per la seva condició inexpugnable. Acabada la guerra, el rei Joan II  manà respectar els drets de Bernat de Peguera, senyor de Besora i Montesquiu, i dictà que la família Descatllar no fos mai desposseïda dels seus drets sobre «casa e força de Montesquiu». Els Descatllar acabaren essent senyors del castell, Narcís de Descatllar esdevingué marquès de Besora.




Al segle XVII, Lluís Descatllar, tot i residir a Barcelona, amplia i ennobleix el casal. A ell es deu la construcció de la capella actual i l'ampliació del sector Nord-Est, a més d'altres actuacions que van significar un important canvi en la imatge global de l'edifici.




Durant l’alçament català contra Felip, el castell de Montesquiu serví per tancar-hi presoners borbònics. La família dels Santa Coloma passà a tenir la possessió del patrimoni Descatllar al 1770. El casal de Montesquiu va ser comprat pel barceloní Jeroni Juncadella i Casanoves, essent restaurat del 1917 al 1920 pel seu fill Emili Juncadella, afegint-hi una escala gòtica, una cisterna, una font i un jardí.






 La seva bona conservació també ha estat afavorida per haver estat habitat durant molt de temps i fins a èpoques ben recents. Aquest castell-casal passà a poder de la Diputació de Barcelona l’any 1972 per voluntat de la seva darrera propietària Mercè Juncadella. Avui forma part d’una àrea anomenada Parc Natural del Castell de Montesquiu, integrada dins la xarxa de parcs de la Diputació de Barcelona.




Actualment, i després d'una intervenció que ha conservat els testimonis arquitectònics més significatius dels diversos períodes, el castell ha recuperat el seu lligam amb el territori i s'ha integrat en el conjunt del parc.

El Castell de Montesquiu acull exposicions, l'audiovisual "Temps d'historia i misteri", un punt d'informació del parc i organitza visites guiades.

El pis superior del Castell de Montesquiu s'ha condicionat i equipat recentment com a Centre de Recursos amb l'objectiu de què es puguin desenvolupar convencions, conferències, cursos o reunions de treball, tant per part d'empreses com entitats o organismes, ja siguin públics o privats.



A l’interior esta prohibit fer fotografies.











4 comentaris:

  1. Un nou i magnífic reportatge fotogràfic-històric amb una detallada documentació.
    Nosaltres vam visitar Montesquiu fa un parell d'anys i ens va agradar molt.
    Una abraçada

    ResponElimina
  2. Miquel,
    Un indret que no conec i que sembla molt interessant. La informació tan gràfica com escrita conformen un magnífic reportatge.
    En prenc nota.
    Salut.

    ResponElimina
  3. crec que algunes dades no son correctes.. el castell no pasa a la diputacio per voluntat de la seva propietaria com diu ja que ella nomes era usufructuaria.. es el seu germa que el va deixa a la diputacio i la va deixar a ella com usufructuaria..
    Aixo es pot comprobar amb el guia del castell..

    ResponElimina
  4. SwagBucks is the number 1 work from home website.

    ResponElimina