dilluns, 30 d’abril de 2012

Santa Cecília de Molló




Molló és un municipi del Ripollès. El municipi forma part de l'anomenada Vall de Camprodon. Per anar-hi agafarem la C38 que va de Camprodon a Coll d’Ares  

 És tracta d'un nucli de població, documentat ja al 936, any de l'acta de consagració de l'església de Santa Cecília. La localitat apareix esmentada amb el nom de Mollione, encara que podria existir de bastant abans.




Durant el s XI s’inicia la construcció del campanar, que segons algunes cròniques va tenir fins vèlics, al ser Molló al segle XI un punt de disputes constants entre el compte de Besalú, Bernat II “el Tallaferro” i el bescompte de Vallespir.

 L’any 1131, el proper monestir de Santa Maria de Ripoll va rebre importants donacions de la zona. Quan el compte de Barcelona i també de Besalú, Ramon Berenguer III,  va demanar ser enterrat al monestir de Ripoll, li concedia entre altres dominis " l'alodium meum propium quod habeo in comitatu Bisuldunensi, scilicet in parrochia Sanctae Caeciliae de Mollo, sive in villa Malnau [...] ".  Així la parròquia va passar  a dependre jurídicament i administrativament del monestir de Ripoll.

La reconstrucció de la primitiva església data probablement de finals del segle XII, quedant aquesta distribució fins l’actualitat. 
   



Santa Cecília de Molló

L'església de Santa Cecília de Molló. Està formada per una sola nau de considerables dimensions acabada en un absis semicircular, molt més estret que la nau.




L'absis està decorat externament amb un petit fris que es recolza en mènsules. Sobre la capçalera i també sobre la façana oest es poden veure dos petits campanars de cadireta d'un sol ull.




La torre de campanar està adossada al mur nord. Té una alçada total de cinc pisos i va ser edificat en dues etapes diferents (s XI- XII). El pis inferior no té obertures a l'exterior i està decorat amb arcs cecs . El segon pis té una única finestra de mig punt en cada mur. En el tercer pis trobem una finestra geminada amb capitell. La mateixa estructura es repeteix en la quarta planta, si bé les finestres són més esveltes. En el darrer pis troben dos grans òculs,. En 1952, durant les obres de restauració del campanar, es van substituir els capitells de les finestres, que estaven molt deteriorats, per uns de molt més senzills.

 




Al mur de migjorn i al capdavall de la nau, hi ha la porta d'entrada al temple. Aquesta porta forma tot un cos que surt del nivell exterior de la superfície del mur, entre dos peus drets que surten de la paret exterior del temple. Aquesta disposició dota aquest element d'una singular monumentalitat




Fora del coronament esculpit, aquest portal és pobre d'escultura. L'ornamentació del portal és la que és pot veure constantment a l'escola rossellonesa.






Corona la façana una motllura esculpida amb palmetes i tiges, sota la que trobem un fris de dents de serra, un fris d'arcs cecs acabats en mènsules esculpides amb caps humans o de monstres i motius vegetals.

















5 comentaris:

  1. Com sempre, una repassada per la nostra història (que mai va malament) acompanyada d'unes magnífiques imatges. M'encanta aquesta església, nosaltres hi vam ser fa 3 o 4 anys i també la vam "acribillar" a fotos.
    Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. És una església monumental però molt senzilla ornamentalment parlant.
      Una abraçada.

      Elimina
  2. Miquel,
    Tal com ens tens habituats, aquest és un reportatge excel·lentment documentat i amb un ventall de fotografies d'allò més il·lustratives.
    Salut.

    ResponElimina
  3. Es una església que pots fotografiar molt bé per tots els cantons, ja que esta lliure d’edificacions al seu voltant, cosa que encara la fa més monumental.
    Salut

    ResponElimina