divendres, 2 de març de 2012

CANAPOST I ULLASTRET



CANAPOST

Canapost és una entitat de població, que formava part de l'antic municipi de Peratallada  abans del naixement de Forallac. L'any 2006 tenia 59 habitants. Al poble s'hi arriba per una carretera que surt de Vulpellac i porta cap a Peratallada i Ullastret.

El nucli està format per una dotzena escassa de masies bastides a la vora de l'església parroquial de Sant Esteve, alguns altres masos, dispersos, pertanyen també a aquesta parròquia.




L'indret s'esmenta per primera vegada en un document de l'any 901 amb el nom de Caneposto. En la fundació de la vida canònica a la Seu de Girona, de l'any 1019, s'al·ludeix a un alou de la parròquia de Canapost. L'etimologia del topònim no està clara. S'ha dit que cana pot tenir sentit de fita o pedra de camí, suposició que s'avindria amb l'emplaçament del lloc a la vora d'un antic viarany.




El 2005 un equip d'arquòlegs van descobrir 18 sarcòfags antropomorfs a peu de l'església, originaris del s X, segons informen els estudis de Carboni 14 realitzats per Daniel Punseti




L'església de Sant Esteve

 l'església parroquial de Sant Esteve sembla que havia estat dedicada anteriorment a Sant Clet, el tercer Papa. El monument actual presenta diferents estructures que pertanyen a successives etapes constructives. L'església està formada per dos edificis, el del costat dret és pre-romànic i és va construir el s.IX o X, que té planta rectangular i està acabada en un absis trapezoïdal.




 Entre els segles XI i XII es va afegir una segona nau romànica en el costat nord, un altre dels elements més característics és el campanar inacabat. Es va adossar al mur sud del transsepte, en el que es va obrir un arc de mig punt adovellat per comunicar les dues estances.







ULLASTRET




Ullastret esta a la comarca del Baix Empordà.

Se situa a la riba dreta del Daró, que travessa el terme. Al damunt d'una suau elevació, es va edificar amb una estructura clarament medieval. Unes muralles molt ben conservades encerclen un petit nucli de carrers estrets i costeruts que desemboquen en una esplanada on es creu que hi havia el recinte sobirà d'un castell actualment desaparegut. Davant de la part nord de la muralla es conserva una llotja o plaça gòtica coberta amb bigues de fusta sostingudes per dos arcs apuntats.






Sant Pere d'Ullastret



L'església parroquial de Sant Pere d’Ullastret és de construcció romànica del s XI, encara que en un precepte del rei Garles el Simple, de l'any 899, s'esmenta un primer temple dedicat a Sant Pere i a Sant Joan. Durant els s. XVII i XVIII  hi van haver reformes que van afectar principalment la porta d'entrada i les capelles laterals que es van unir a la planta primitiva.




Consta de planta basilical de forma trapezoïdal, amb tres naus, la central amb més altura; les tres tenen volta de canó reforçades amb dos arcs torals. L'absis central esta cobert amb voltes de quart d'esfera. Destaquen les dues impostes de l'arc toral de la nau central, representant en una d'elles un lleó i en l'altra dues sirenes, una femenina i altra masculina.




El campanar és de cadireta amb dues parelles d'arcs.Damunt de la coberta, sobre la nau central, destaca amb planta quadrangular amb teulada i finestres a quatre vents, el comunidor, construït en les reformes del s. XVIII.




Poblat ibèric d'Ullastret




A l’època preromana hi havia hagut dos poblats ibèrics de la tribu dels indigets, el "Puig de Sant Andreu" i l'"Illa d'en Reixac".

La ciutat ibèrica d'Ullastret, establerta al puig de Sant Andreu, és el major nucli urbà de cultura Ibèrica descobert fins ara a Catalunya. Es troba en el territori que els autors antics varen assignar a la tribu ibèrica dels indigets.  



 La ciutat va néixer al s VI aC i des de finals d'aquest segle estava defensada per una muralla, que avui encara es conserva en gran part. A l'interior del recinte, ja excavat, es poden veure restes d'habitatges, cisternes, sitges utilitzades per emmagatzemar gra i espais públics, com els temples. Amb l'arribada dels romans es va iniciar un procés de transformacions en el sistema d'ocupació i explotació econòmica del territori, que dugué a l'abandonament d'Ullastret durant el s II aC.



Al jaciment també s'hi han trobat restes anteriors del pas de l'home. D'època prehistòrica hi ha eines de sílex del paleolític superior i ceràmiques del calcolític. Al final del s VII a C s'hi va establir un poblat, que va ésser el primer assentament estable al Puig. D'aquest poblat actualment no en queden estructures visibles, ja que es va construir amb materials peribles (fang, fusta) i les edificacions ibèriques posteriors el varen arrasar de manera gairebé total.




 A Ullastret, també hi ha grans cases de famílies aristocràtiques. La zona actual d'excavacions es correspon en el que es creu que són cases aristocràtiques. Comptaven amb una organització social que els va permetre efectuar obres importants de caràcter públic, com ara les muralles, les cisternes o els temples. Cada poblat dominava un territori del qual n'explotava els recursos econòmics de què vivien, especialment agricultura i ramaderia, però també mines, pedreres, etc. Comerciaven entre ells, i amb grecs i fenicis.




A Ullastret, des del final del segle VI aC, el poblat va estar defensat amb muralla. Al voltant del 400 aC, la fortificació es va ampliar, duplicant gairebé la seva superfície. Aquesta modificació dels sistemes defensius es relaciona amb una època d'inseguretat.  




Amb l'arribada dels romans a la zona es va iniciar un procés de transformacions en el sistema d'ocupació i explotació econòmica del territori. Ullastret, dintre l'àrea d'influència directa d’Empúries, lloc del primer desembarcament romà, va ésser abandonat en el primer quart del s II aC. No se'n coneixen les causes encara que es creu que pacíficament ja que no hi ha indicis de destrucció per ocupació.



Al jaciment, molt ben cuidat, s'hi pot veure la disposició dels carrers adaptats al caire de la muntanya i l'extraordinària muralla amb torres quadrades i circulars. El museu mostra amb molt de detall les troballes efectuades al jaciment.







6 comentaris:

  1. Boníssim reportatge, Miquel.
    M'ha agradat especialment la primera part dedicada a Canapost, ja que és un indret desconegut fins i tot per a molts habitants de la comarca, no així Ullastret i els seus jaciments que són molt més coneguts.
    Bona feina.
    Salut!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Per desgracia hi han molts petits pobles per Catalunya interessants i molt poc coneguts.
      Salut

      Elimina
  2. No he estat mai a Canapost, crec que es dels pocs pobles i nuclis del Baix Empordà que ens queda per visitar. Per descomptat, a Ullastret i hem estat un munt de vegades, tant al poble com a les excavacions i al Museu. Una vegada més, un recorregut interessantíssim.
    Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs estan mol a prop un del altre, i la majoria de gent no el coneix.
      Una abraçada

      Elimina
  3. Hola Miquel,

    Sóc seguidora del blog de la Sión i he vingut a descubrir el teu . El miraré amb calma i ben segur que descobreixo molts racons que no conec.

    Et convido a fer-me una visita al meu blog de reportatges de viatges (fotoblogdeviatges.blogspot.com)

    Salutacions

    ResponElimina
    Respostes
    1. Benvinguda, ja he visitat el teu bloc i m’agrada força el aniré seguint.
      Salutacions

      Elimina