Per anar-hi agafarem la carretera N 260 de
Besalú a Figueres, a l'alçada de Navata
surt un trencall a ma esquerra que du a Lladó
Lladó, o Lledó d'Empordà, és un municipi de
l’Alt Empordà.
Santa Maria de Lladó
L'origen del monestir se situa en un document
emès el 4 d’abril 4 de 1089 amb l'emissió d'un document per part dels senyors
de Navata mitjançant el qual retornaven a l'església alguns dels seus béns,
entre els que s'hi trobava l'església de Santa Maria. El bisbe de Girona,
Berenguer Guifré, va acceptar la devolució i va decidir instaurar una comunitat
religiosa.
El primer abat va ser Joan, procedent del
monestir de Santa Maria de Vilabertran. Joan es va encarregar d'ampliar els
dominis del monestir en annexionar algunes esglésies properes com la de Santa
Maria de Ermedàs o la de Sant Cristòfol de l'Estela.
L'any
1095 se li va encarregar també la direcció de Sant Tomàs de Riudeperes propera a la ciutat de Vic. La comunitat de
Lladó no va ser aprovada, fins a l'expedició d'una butlla per part del papa
Calitx II emesa el 1124. L'abat Joan va morir el 1125 i va ser enterrat a Santa
Maria.
El 1196 es va construir una nova església així
com un hospital que realitzava també les funcions d'acollida per als pelegrins.
El 1204, les possessions del monestir es van ampliar per a incloure la
parròquia de Sant Feliu, així com les de Sant Martí Sasserra i Cistella.
Durant el s XIII i la primera meitat del XIV,
el monestir va seguir comptant amb el favor dels reis i va rebre l'encàrrec de
controlar els intents d'expansió dels comptes d’Empúries que volien estendre els seus dominis per la
Garrotxa.
Al s XIV s'hi traslladaren les relíquies del
sant Lambert, un màrtir del principat de Lieja, que va fer augmentar el nombre
de pelegrins que visitaven Santa Maria. Per a acollir aquestes relíquies es va
construir una petita capella d'estil gòtic annexa a la nau principal del
temple.
El declivi va arribar a Santa Maria a la fi
del segle XIV. El monestir va ser secularitzat el 1592 i va transformar-se en una col·legiata fins
al 1852 que va passar a ser l'església
parroquial de la població de Lladó.
Es
tracta d'un edifici de tres naus, separades per pilastres, amb columnes
adossades. La nau central està coberta amb una volta d'arc apuntat, mentre que
les laterals ho fan amb una volta de cambra de cercle. Cadascuna de les naus té
el seu absis amb petites finestres.
Una de les parts més destacades de l'edifici
és la seva portalada. Està composta per sis arcs acabats en un fris que se sosté sobre unes columnes amb
capitells d'estil corinti. Encara que el
centre és llis, en els laterals apareixen escultures de dracs, hidres i altres
monstres. En el seu interior es troba una pila baptismal, destacada mostra de
l'art romànic.
